Xavier Duran és químic, doctor en Ciències de la Comunicació i periodista científic. Ha dirigit entre 1999 i 2014 el programa "El medi ambient" a TV3 i fins al 2023 va ser redactor especialitzat en ciència a la mateixa cadena. Té una extensa obra, majoritàriament d'assaig i divulgació, però també de narrativa. 
La ciència ha proporcionat a la literatura trames, personatges, metàfores… La literatura ha ajudat a divulgar la ciència, de forma crítica o elogiosa, i li ha aportat noves visions i debats ètics. A 100 visions literàries de la ciència i la tecnologia es posa en relleu la presència de la ciència en grans autors de les literatures universal i catalana, i comprovarem que, lluny de ser disciplines allunyades i totalment separades, han tingut i tenen una rica interacció que les ha beneficiat a totes dues. I, a la novel·la L'endemà d'ahir, Xavier Duran planteja una ficció original que fa viatjar els personatges del 1870 fins al 2040, per mostrar com els avenços tecnològics han provocat canvis profunds en les relacions humanes, però també en l'estructura social. (veure cartell)

El llibre recull una selecció de cent articles publicats al blog del Dr. Bruguera, un espai que explora la història de la medicina amb rigor, passió, i un enfocament profundament humà. Un recorregut pels moments clau del desenvolupament mèdic, des de l’antiguitat fins a l’època moderna, descobrint anècdotes sorprenents, personatges clau, i avenços que van marcar metes fonamentals a la pràctica mèdica. (veure cartell)


Dia: dijous 22 de maig de 2025
Hora: 19h
Lloc: Fundació Bosch i Cardellach (c/ d'en Font, 1, Sabadell)
Preu: gratuït
Organitza: Secció d'Història i Arqueologia, Acadèmia de Ciències Mèdiques de la Salut de Catalunya i de Balears, i el Col·legi de Metges de Barcelona
Col·labora: La Llar del Llibre

La Fundació Bosch i Cardellach i Cineclub Sabadell programem, a partir del 29 d’abril i durant els mesos de maig i juny, el segon bloc del cicle Malgrat el franquisme al qual, com ja es va informar, projectarem quatre films que destaquen, malgrat les condicions desfavorables en què es van rodar, per la seva qualitat artística i per la seva remarcable personalitat, independentment de la seva orientació política. Es tracta, en aquest cas, de les dues darreres dècades de la dictadura, els anys seixanta i setanta, el que alguns van anomenar el Segon Franquisme.
 
En aquesta segona part, projectarem El verdugo (1961), de Luis García Berlanga, molt més que un al·legat contra la pena de mort, la implacable denúncia de la facilitat amb què l’home contemporani acaba cedint als condicionaments socials; La caza (1966), de Carlos Saura, des de les seqüeles de la Guerra Civil i el seu subsegüent paisatge moral a la destrossa del pas del temps sobre una suposada amistat i l’odi i la rancúnia que li són inherents; Tristana (1970), de Luis Buñuel, la versió de la novel·la homònima de Benito Pérez Galdós, molt diferent i substancialment superior al text original, i El espíritu de la colmena (1973), de Víctor Erice, entre la mirada desencisada a un poble castellà a meitats dels anys quaranta i l’assumpció de la complexitat de la reflexió artística, una de les millors pel·lícules espanyoles del segle XX. I, tal i com vam fer a la primera part del cicle, hi haurà una conferència introductòria, aquest cop  sobre el cinema espanyol dels anys 60 i 70, a càrrec d’Esteve Riambau, historiador cinematogràfic i exdirector de la Filmoteca de Catalunya. (veure cartell) (veure programa)
 

Conferència inaugural:

A càrrec d'Esteve Riambau, historiador cinematrogràfic (veure cartell)

L'arribada de Manuel Fraga al Ministeri d'Informació i Turisme i de José María García Escudero a la Direcció General de Cinematografia va provocar canvis significatius en el cinema espanyol de principis dels seixanta. Malgrat el franquisme i que la taquilla estava encapçalada per Manolo Escobar i Paco Martinez Soria, també van sorgir els films dissidents del Nuevo Cine Español i l'Escola de Barcelona o l'obra mestra de Berlanga, El verdugo. A partir del 1969, la censura es va tornar a endurir i l'esgotament del Fons de Protecció va generar un cinema de baix pressupost amb l'erotisme i el terror com a gèneres principals. La dissidència també es va radicalitzar amb la militància clandestina o l'exili com alternatives de resistència fins a la mort del dictador. La prohibició de Viridiana el 1961 i la seva estrena, dues setmanes abans de les primeres eleccions democràtiques, delimiten aquest període.

 

El verdugo (1961),
de Luis Garcia Berlanga
Presenta: Pere Cornellas

 

La caza (1966),
de Carlos Saura
Presenta: Esteve Badia

 

Tristana (1970),
de Luis Buñuel
Presentació: Antoni Dalmases

 

El espíritu de la colmena (1973),
de Víctor Erice
Presentació: Gerard Marín
 

 

Cada sessió té un cost de 6€ (gratuït per als membres de la Fundació Bosch i Cardellach i per als socis de Cineclub Sabadell). El cas dels membres de la Fundació Bosch i Cardellach hauran de presentar a la taquilla dels Cinemes Imperial les entrades que se'ls enviaran des de Secretaria.