Titols i resum a tot arreu

Presentació de la fitxa de l'IPCIV sobre:

Els goigs vius cantats al Vallès

A càrrec d'Irene Urgell, musicòloga i encarregada de la recerca i la redacció de la fitxa

L'acte finalitzarà amb una mostra cantada de goigs a càrrec del Cor de l'Escola de Música Tradicional de Sant Cugat del Vallès, dirigit per Clara Ayats.


Els goigs són textos musicats de caràcter popular que tenen com a funció principal la lloança a una imatge religiosa. La majoria dels goigs s’estructuren en heptasíl·labs. La forma del text acostuma a tenir una entrada, en la que els dos últims versos funcionen com a resposta; seguida de cobles, en què els dos últims també són la resposta; i finalment, una tornada, igual que l’entrada. El contingut temàtic del text se centra en la vida d’aquella imatge religiosa, que pot ser una mare de Déu, una santa o un sant; o en la relació que té aquesta imatge amb el nucli de població o comunitat que la lloa.
L'estructura literària del goig condiciona la seva estructura musical (Garcia, 2020, p. 22). Una part de les melodies dels goigs són de caràcter popular, de les quals se’n desconeix l’autoria; i aquestes es poden trobar en goigs dedicats a figures diferents i en localitzacions diverses del territori.
L’altra part de les melodies dels goigs són de nova creació i sí que se’n coneix el compositor. Un dels exemples que s’ha recollit al Vallès és el de mossèn Francesc Baldelló, fundador de l’Associació d’Amics dels Goigs. Ell és l’autor de la música dels goigs de Sant Cristòfol de Rubí, els de Sant Feliu Africà, Sant Tomàs Apòstol i la Mare de Déu del Villar, a Sant Feliu de Codines; els de Sant Antoni Abat de Caldes de Montbui i els de la Mare de Déu de la Salut de Samalús.
 Al Vallès, la majoria dels goigs que encara es canten són aquells dedicats al patró o patrona del municipi, normalment interpretats a la missa del dia de Festa Major. També es canten goigs dedicats a imatges que es veneren en ermites i santuaris, per exemple en dies en què s’hi celebra un aplec. (veure cartell)

Dia: dimecres 26 de març de 2025
Hora: 19h
Lloc: Fundació Bosch i Cardellach (carrer d'en Font, 1)
Preu: gratuït
Organitza: Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès
Col·labora: Institut Ramon Muntaner
Data: 26/03/2025
Hora: 19 : 00
Localització: Fundació Bosch i Cardellach

La Secció d'Arts i Lletres organitza la presentació del llibre:

Aires, aigües i llocs / Jurament d'Hipòcrates


A càrrec de Jaume Ripoll i Miralda, traductor al català de l'obra; i Jordi Raventós, editor d'Adesiara Editorial

 
Hipòcrates de Cos (c. 460-370 aC) fou el metge més conspicu de la Grècia antiga i és considerat el pare de la medicina. Se li atribueix tradicionalment l’anomenat Corpus hipòcratic i, especialment, el cèlebre Jurament i el tractat Aires, aigües i llocs.
Els antics eren plenament conscients de la relació que hi ha entre el clima i les malalties de la població, i sabien també que el territori, les estacions de l’any, els vents o les aigües poden influir notablement en la constitució i el caràcter de les persones. Veritable vademècum per als metges itinerants de l’època, aquest tractat encara ens sorprèn per les nombroses intuïcions que ofereix. Aquest volum, així mateix, inclou la versió originària del Jurament hipocràtic, la qual, per sort o per desgràcia, no té gaire cosa a veure. (veure cartell)

Dia: dijous 27 de març de 2025
Hora: 19h
Lloc: Fundació Bosch i Cardellach (carrer d'en Font, 1)
Preu: gratuït
Organitza: Secció d'Arts i Lletres
Col·labora: Adesiara Editorial i La Llar del Llibre
Data: 27/03/2025
Hora: 19 : 00
Localització: Fundació Bosch i Cardellach

La Secció d'Arts i Lletres, juntament amb el CRAE Centre de Recerca en Arts Escèniques de la UAB i Departament de Filologia Catalana de la UAB, organitzen el:


Cicle de Recerca Universitària Júnior


Fruit del vincle entre la Secció d'Arts i Lletres de la Fundació Bosch i Cardellach, el Centre de Recerca en Arts Escèniques de la UAB (CRAE-UAB) i el Departament de Filologia Catalana de la UAB, proposem un cicle de recerca universitària júnior per donar a conèixer la investigació que actualment es duu a terme en arts escèniques a la UAB per joves investigadors. El cicle està coordinat per Anton Carbonell. (veure cartell general)

El cicle constarà de les següents tres presentacions:

1) Guimerà i l’orientalisme: a càrrec de Mohamad Bitari
Dimecres, 2 d’abril de 2025, a les 19 h.
 
2) Rodoreda i el teatre: a càrrec de Xavier Serrat
Dimecres, 4 de juny de 2025, a les 19 h.
 
3) El teatre de Benet i Jornet: a càrrec de Clàudia Serra
Dimecres, 11 de juny de 2025, a les 19 h.

 

I/III: Guimerà i l’orientalisme

 

A càrrec de Mohamad Bitari, poeta, traductor, escriptor i periodista

Una interpretació de Mar i cel des de l'òptica de l'orientalisme invers, que permet una lectura inèdita i insòlita fins ara d'aquest clàssic de tots els temps.
Mohamad Bitari és un poeta, traductor, escriptor i periodista palestí de Síria establert a Barcelona. Nascut al camp de refugiats palestins de Yarmouk a Síria. La seva família va fugir de la ciutat de Natzaret el 1948 (any de la Nakba) i es va instal·lar a Síria després de l'ocupació del nou Estat d’Israel a Palestina. Bitari és fundador d’Èter Edicions, especialitzada en traduccions de l’àrab al català i viceversa. Forma part del Comitè d'Escriptors Perseguits de la Fundació Pen Club a Catalunya, i treballa com a traductor de literatura catalana i literatura espanyola; també imparteix classes d'àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona i col·labora habitualment amb institucions culturals per establir ponts entre Catalunya i el mon àrab. La seva formació en estudis teatrals l'ha portat a participar en espectacles del Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona Calling Palestina), del Teatre Lliure (Síndrome de gel, obra creada per Clàudia Cedó i Mohamad Bitari) i a fer recerca sobre el teatre d'Àngel Guimerà. (veure cartell)

Dia: dimecres 2 d'abril de 2025
Hora: 19h
Lloc: Fundació Bosch i Cardellach (carrer d'en Font, 1)
Preu: gratuït
Organitza: Secció d’Arts i Lletres, CRAE Centre de Recerca en Arts Escèniques de la UAB i Departament de Filologia Catalana de la UAB
Data: 02/04/2025
Hora: 19 : 00
Localització: Fundació Bosch i Cardellach

La Secció d'Arts i Lletres organitza l'acte:

Homenatge a Enric Larreula

 

Amb les intervencions d’Enric Larreula, Jessica Neuquelman i David Vila. Presenta Anton Carbonell, coordinador de la Secció d’Arts i Lletres

 

L'acte vol ser un homenatge a la figura i a la trajectòria d'Enric Larreula, escriptor, professor universitari i il·lustrador. Ha escrit obres de narrativa infantil i juvenil des del 1981, amb títols que han marcat generacions. També publica poesia, teatre, assaig, narrativa curta i narrativa satírica. Ha guanyat el premi Pere Quart d'Humor i Sàtira, un premi especialment vinculat a Sabadell, amb les obres La propina (1990) i La dutxa (2000). S'acaba de reeditar el que va ser el seu primer llibre, Darrere nostre un riu de flors trencades, una obra d'impressions i sentiments profundament lligada a la natura i la identitat catalana. I continua sent un clàssic els seus Contes per a un món millor, premi Lola Anglada 1991.

Jessica Neuquelman i David Vila i Ros conversaran amb ell, tal com van fer al llibre Sota la figuera, de publicació recent. I ben segur que podrem gaudir de l'encant d'alguna de les històries que explica l'Enric Larreula. (veure cartell)

Dia: dimecres 9 d'abril de 2025
Hora: 19h
Lloc: Fundació Bosch i Cardellach (carrer d'en Font, 1)
Preu: gratuït
Col·labora: La Llar del Llibre


 

Data: 09/04/2025
Hora: 19 : 00
Localització: Fundació Bosch i Cardellach