La Fundació Bosch i Cardellach i Cineclub Sabadell programem, a partir del 29 d’abril i durant els mesos de maig i juny, el segon bloc del cicle Malgrat el franquisme al qual, com ja es va informar, projectarem quatre films que destaquen, malgrat les condicions desfavorables en què es van rodar, per la seva qualitat artística i per la seva remarcable personalitat, independentment de la seva orientació política. Es tracta, en aquest cas, de les dues darreres dècades de la dictadura, els anys seixanta i setanta, el que alguns van anomenar el Segon Franquisme.
 
En aquesta segona part, projectarem El verdugo (1961), de Luis García Berlanga, molt més que un al·legat contra la pena de mort, la implacable denúncia de la facilitat amb què l’home contemporani acaba cedint als condicionaments socials; La caza (1966), de Carlos Saura, des de les seqüeles de la Guerra Civil i el seu subsegüent paisatge moral a la destrossa del pas del temps sobre una suposada amistat i l’odi i la rancúnia que li són inherents; Tristana (1970), de Luis Buñuel, la versió de la novel·la homònima de Benito Pérez Galdós, molt diferent i substancialment superior al text original, i El espíritu de la colmena (1973), de Víctor Erice, entre la mirada desencisada a un poble castellà a meitats dels anys quaranta i l’assumpció de la complexitat de la reflexió artística, una de les millors pel·lícules espanyoles del segle XX. I, tal i com vam fer a la primera part del cicle, hi haurà una conferència introductòria, aquest cop  sobre el cinema espanyol dels anys 60 i 70, a càrrec d’Esteve Riambau, historiador cinematogràfic i exdirector de la Filmoteca de Catalunya. (veure cartell) (veure programa)
 

Conferència inaugural:

A càrrec d'Esteve Riambau, historiador cinematrogràfic (veure cartell)

L'arribada de Manuel Fraga al Ministeri d'Informació i Turisme i de José María García Escudero a la Direcció General de Cinematografia va provocar canvis significatius en el cinema espanyol de principis dels seixanta. Malgrat el franquisme i que la taquilla estava encapçalada per Manolo Escobar i Paco Martinez Soria, també van sorgir els films dissidents del Nuevo Cine Español i l'Escola de Barcelona o l'obra mestra de Berlanga, El verdugo. A partir del 1969, la censura es va tornar a endurir i l'esgotament del Fons de Protecció va generar un cinema de baix pressupost amb l'erotisme i el terror com a gèneres principals. La dissidència també es va radicalitzar amb la militància clandestina o l'exili com alternatives de resistència fins a la mort del dictador. La prohibició de Viridiana el 1961 i la seva estrena, dues setmanes abans de les primeres eleccions democràtiques, delimiten aquest període.

 

El verdugo (1961),
de Luis Garcia Berlanga
Presenta: Pere Cornellas

 

La caza (1966),
de Carlos Saura
Presenta: Esteve Badia

 

Tristana (1970),
de Luis Buñuel
Presentació: Antoni Dalmases

 

El espíritu de la colmena (1973),
de Víctor Erice
Presentació: Gerard Marín
 

 

Cada sessió té un cost de 6€ (gratuït per als membres de la Fundació Bosch i Cardellach i per als socis de Cineclub Sabadell). El cas dels membres de la Fundació Bosch i Cardellach hauran de presentar a la taquilla dels Cinemes Imperial les entrades que se'ls enviaran des de Secretaria.

 

 

 
De computació quàntica en parla tothom, dins i fora del món acadèmic. Ara mateix, en diferents llocs del món s'estan desenvolupant diverses tecnologies per a crear el primer ordinador quàntic amb aplicacions d'impacte. Ens aproximarem a aquestes tecnologies tan atractives com complexes parlant primer de conceptes bàsics de la computació quàntica, i de com traduir el que ens diu la teoria a un dispositiu que funcioni, i que funcioni bé. Descobrirem els qbits superconductors, una de les tecnologies en desenvolupament, i parlarem del seu rendiment i de les seves limitacions. I a partir dels desenvolupaments tecnològics que s'estan produint a Barcelona i al Vallès donarem també una visió més global dels reptes a curt i a llarg termini. (veure cartell)

Dia: dimarts 13 de maig de 2025
Hora: 19h
Lloc: Fundació Bosch i Cardellach (c/ d'en Font, 1, Sabadell)
Preu: gratuït
Organitza: Fundació Bosch i Cardellach
Col·labora: Agrupació Astronòmica de Sabadell, Amics de la UAB, i Delegació del Vallès d’Enginyers Industrials de Catalunya

Conservat a la Biblioteca Nacional de França, l’Atles català és un document únic en el seu gènere i de dimensions excepcionals, amb un gran nivell de detall i ricament il·luminat. Consta de quatre cartes portolans, dos per l’Occident Mediterrani i dos per l’Orient. Malgrat no estar signat ni datat, l’obra s’atribueix a Abraham Cresques, cartògraf jueu mallorquí i es situa a l’any 1375. L’Atles fou un encàrrec de l’infant Joan com a regal al rei de França Carles V.
La història de l’Atles és tan apassionant com la novel·la d’Alfred Bosch L’atles furtiu que amb el relat de Jafudà, fill d’Abraham, ple de fets certs i incerts, ens endinsa al segle XIV a través d’aquest Atles del qual en commemorem el 650è aniversari. (veure cartell)