Titols i resum a tot arreu
El dijous 16 de desembre a 2/4 de 7 de la tarda al Museu d'Història de Sabadell tindrà lloc la conferència "Resistència ordinària": la militància i l'antifranquisme català davant el Tribunal de Orden Público (1963-1977), a càrrec de Javier Tébar Hurtado, professor agregat del Departament d’Història i Arqueologia, Secció Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona. Organitza la Fundació Bosch i Cardellach i CCOO Vallès Occidental - Catalunya Central, amb el suport de l'Ajuntament de Sabadell i la Diputació de Barcelona. 
El dijous 16 de desembre a 2/4 de 7 de la tarda al Museu d'Història de Sabadell s'oferirà la conferència "Resistència ordinària": la militància i l'antifranquisme català davant el Tribunal de Orden Público (1963-1977), a càrrec de Javier Tébar Hurtado, professor agregat del Departament d’Història i Arqueologia, Secció Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona. 

Benvinguda a càrrec de la Il·lustríssima Sra. Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell. Presentació a càrrec de Glòria Dalmau, vicedirectora de la Fundació Bosch i Cardellach i de Juan Ignacio Valdivieso, representant de CCOO.

 

La violència política, en la seva faceta de repressió física exercida per la dictadura del general Franco, ha estat un objecte d’interès preferent per part de la historiografia espanyola des dels anys vuitanta del passat segle XX. Certament ha focalitzat la seva anàlisi en l’etapa immediatament posterior a la finalització de la Guerra Civil espanyola, però un mínim balanç historiogràfic ens mostra que de manera recent els estudis històrics han abordat els actors, les motivacions, les formes, les conseqüències i el significat d’aquesta violència política durant l’etapa final de la dictadura. 

Entre les continuïtats que reflecteixen l’evolució del Règim, l’ordre públic va ser una qüestió central i la violència política en la seva història adquirirà un relleu particular també durant la seva etapa final. Al llarg dels anys seixanta, amb l’inici d’un cicle de protesta protagonitzat en particular en el món del treball i estudiantil, s’obrirà un nou escenari en el qual apareixen nous moviments socials i també noves organitzacions polítiques en l’àmbit de l’antifranquisme. Aquests canvis, que contribuiran a una “transformació democràtica” ja iniciada als anys seixanta, van ser importants amb vistes al procés de transició política que es produirà durant la dècada següent.  

La reivindicació i l’exercici de drets individuals i col·lectius en diferents etapes i àmbits geogràfics es va saldar amb víctimes com a resultat dels excessos i abusos policials durant la dissolució de manifestacions públiques, en conflictes laborals, en el curs de les detencions, etc. La mobilització social i la protesta van constituir en aquest sentit un element d’erosió i progressiva deslegitimació de les polítiques del Règim. Però també la violència exercida per l’Estat franquista va tenir els seus costos polítics per l’oposició política organitzada.  
L’etapa històrica anomenada “Tardofranquime” caldria inscriure-la dins dels processos de democratització (a l’àmbit laboral, estudiantil, veïnal, professional, etc.) produïts abans de l’anomenada Transició a la democràcia. Davant l’extensió de la dissensió social, la decisió presa pel règim fou que la seva estabilitat passava en bona mesura per la repressió protagonitzada per les instàncies judicials (militars i civils) i pels diferents cossos que componien les forces d’ordre públic.  

Al 1963 es va aprovar la creació del TOP, un instrument d’excepcionalitat jurídica, la finalitat del qual va ser per seguir i castigar els delictes polítics vinculats a l’oposició al règim. Des de la seva creació, va perseguir mitjançant procediments civils les activitats polítiques que no fossin considerades terrorisme -que continuaven en l’àmbit de la jurisdicció militar- ampliant considerablement la participació de l’administració civil en la repressió. Aquesta adaptació va tenir com a escenari de fons les pressions internacionals rebudes per les autoritats. Però també en un context marcat per turbulents conflictes socials, com ara l’onada de vagues iniciada a la primavera de 1962, que va marcar l’inici d’un nou cicle de protesta, entre el moment de l’execució del dirigent del PCE Julián Grimau, el 22 de març de 1963 -que fou un crim d’estat- i la proposta del ministre de Justícia, quan es va aprovar el text revisat del Codi Penal que va venir a substituir el text refós de 1944. Això subratlla l’anormal gestació de l’avantprojecte de llei de creació del Jutjat del TOP. Per tant, no només es va perllongar el protagonisme de la justícia militar sinó que, quan es va decidir reformar els instruments jurídics de la repressió es va fer de manera ambigua i contradictòria. L’objectiu continuava sent la repressió de la dissidència, ara expressada en diferents àmbits, en particular en el camp de les reivindicacions laborals i del moviment obrer renovat de les Comissions Obreres, que foren il·legalitzades pel Tribunal Suprem el mes de març de 1967; però també mitjançant les protestes i moviments universitaris, en uns anys en què la Universitat es va constituir cada vegada més en una mena de “territori alliberat”. I finalment, amb la incipient extensió dels partits polítics en la clandestinitat, teixint a partir dels anys setanta espais unitaris. 

En definitiva, a banda dels consells de guerra sumaríssims, el TOP va esdevenir un dels instruments repressius més importants de la dictadura en els seus anys finals. S’ha dit que amb aquest tribunal arribava la “repressió civilitzada” enfront de la “repressió militaritzada”, però al cap i a la fi repressió, on el que es jutjava com a delicte era el simple exercici de drets fonamentals en els països amb democràcies liberals i pluralistes. La justícia política del règim franquista no es va civilitzar mai completament. El que la dictadura va constituir durant aquest període va ser un model dual per dur a terme la repressió política. 


(Veure invitació)



Organitzen:




Amb el suport de:

    


Comparteix

Activitats previstes