El gran projecte de la Modernitat literària del segle XX es pot dividir en tres franges, èpoques o etapes.  En primera instància tenim el moment dels antecedents que cal situar entre finals del segle XIX i principis del segle XX, amb autors com August Strindberg, Miguel de Unamuno o Rudyard Kipling que van marcar el camí cap a la renovació del món de les lletres a partir d'una certa voluntat de modernitat.  Després, trobem els autors i autores de començaments del segle XX, autors i autores com E. M. Forster, André Gide o Katherine Mansfield, que marquen un abans i un després amb una plena consciència de modernitat.  I, finalment, va arribar una colla de genis literaris —Franz Kafka, Virginia Woolf, Hermann Broch, Eugenio Montale, Samuel Beckett, William Faulkner i altres—  que va extremar la modernitat i va portar-la a les seves màximes conseqüències conceptuals i formals, creant-ne l'Alta Modernitat.  L'any 1922 va ser un autèntic «annus mirabilis» per a l'Alta Modernitat perquè es van publicar tres de les obres més emblemàtiques de la nova orientació estètica:  «Geografia i obres dramàtiques» de Gertrude Stein, «Ulisses» de James Joyce i «La terra eixorca» de T.S. Eliot.  En aquesta sèrie de tres lliçons, dedicarem una sessió a cadascun dels tres gegants i les seves obres. (veure cartell)

1) GERTRUDE STEIN dimecres 8 d’octubre, 19h
2) JAMES JOYCE dimecres 15 d’octubre, 19h
3) T.S. ELIOT dimecres 22 d’octubre, 19h