El proper dimecres 7 de maig tindrà lloc un acte en Commemoració de l'Any Vinyoli. Xerrada a càrrec de Jordi LLavina, escriptor i comissari de l'any Vinyoli, i lectura de poemes a càrrec de la rapsoda Núria Candela i l'actor Josep Seguí. Organitza la Secció d'Arts i Lletres. En col·laboració amb Papers de Versàlia, La Llar del Llibre i Òmnium Cultural.
|
Commemoració de l'Any Vinyoli, del centenari del seu naixement.
Joan Vinyoli i Pladevall, Poeta.
Barcelona, Barcelonès, 3 de juliol de 1914 —Barcelona, Barcelonès, 30 de novembre de 1984.
Joan Vinyoli i Pladevall neix a Barcelona el dia 3 de juliol de 1914. Sembla que el cognom Vinyoli és d'origen italià (Vignoli) i que es transformà en Viñoly quan un dels avantpassats del poeta s’instal•là a Cuba. Posteriorment, el poeta adoptarà la grafia catalana a l'hora de signar els seus escrits.
A l’edat de 5 anys, un mes i mig després del naixement de la seva germana Carme (el dia 2 d’abril de 1919), mor el seu pare (37 anys), que era metge internista especialista en epidemiologies. La família Vinyoli, que es queda en una situació econòmica precària, es trasllada a viure a Sant Joan Despí, primer al poble i, més tard, en una torreta humil a tocar de la via del tren, tot i que l’any 1922 la família torna a Barcelona on Vinyoli comença, en règim de "classes de favor", la seva formació bàsica al "Colegio del Sagrado Corazón", és a dir, als Jesuïtes de Casp, i després passa al "Colegio de la Inmaculada" (ICI, Rosselló cantonada Balmes), on s'impartien els estudis de Comerç.
A partir de 1923 i fins després de la Guerra Civil, els Vinyoli passen els estius a Santa Coloma de Farners, en un pis facilitat per la família Fornés. Josep Fornés, metge oculista i company d'estudis del pare de Vinyoli, serà qui introduirà més tard el poeta a treballar a l'editorial Labor, de la qual n'era copropietari.
És precisament a Santa Coloma on Vinyoli guanyarà el seu primer premi literari (l’any 1927, amb motiu de la celebració dels Jocs Florals) i, des d’aquell moment, combina els estudis amb la creació esporàdica de textos literaris fins que, cap a l’any 1933, descobreix fortuïtament un fragment dels Quaderns de Malte Laurids Brigge a la revista D'Ací d'Allà (publicat el 1932), que l’acosta a Rilke de qui adopta la divisa: "La poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències".
Gràcies a la traducció del poema de Rilke "De si una volta algú t'hagi amat", apareguda en el diari La Publicitat el 16-I-1935, coneix Carles Riba que esdevindrà, juntament amb Rilke, una de les influències literàries més decisives del poeta. El 1937 publica el primer llibre, Primer desenllaç, a les edicions de la Residència d'Estudiants.
Després de la guerra, tot i que passa un moment de silenci creatiu a causa dels esdeveniments viscuts, es relaciona intensament amb Carles Riba, Joan Teixidor i Marià Manent; coneix Isabel Abelló, la persona que el "converteix" a la vida interior i a la poesia i que li apropa la figura de Shakespeare, que el porta a escriure el seu primer vers líric: “I must do something of my poverty”, un nou lema personal al qual serà sempre fidel.
L’any 1945 es casa amb Teresa Sastre i un any després neix el primer fill (Joan). El 1947, forma part del jurat de la primera convocatòria del Premi Rosselló-Pòrcel de poesia instituït per la revista Ariel i neix el segon fill Albert.
Comencen uns anys d’intensa activitat literària: publica De vida i somni; obté el premi de poesia en el IV Certamen Literari organitzat pel "Círcol Cultural Columbense" de Santa Coloma de Farners; forma part d'una tertúlia literària setmanal amb Joan Petit, Eduard Valentí, Guillem Cosp i Francesc Gomà; obté guardons en els Jocs Florals de Santa Coloma de Farners i Cassà de la Selva, i la Flor Natural en els de Girona; publica Les hores retrobades (que obté el Premi Óssa Menor), fa diverses lectures públiques dels seus poemes...
L’any 1952, neix el tercer fill Raimon i el 1954 comença els estiuejos familiars a Begur (fins al1978), lloc que, segons el poeta, és el més "important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital".
L’any 1956 publica el llibre El Callat, el pròleg de creació "Pel camí dels mesos" (dins Els mesos de l'any) i, l’any 1963, publica Realitats. Comença aleshores un període de silenci editorial, tot i que durant aquests anys manté una relació personal i poètica molt intensa amb Gabriel Ferrater.
Els anys 70 són anys d'intensa activitat editorial: participa en el primer festival de poesia al Gran Price i publica Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973), llibre pel qual obté el premi Lletra d'Or), Ara que és tard (1975, que obté el Premi de la Crítica Literària i el Premi de la Crítica Serra d'Or) i el volum Poesia completa 1937-1975, Vent d'aram (1976), Premi de la Crítica Serra d'Or), Llibre d'amic (1977), El griu (1978), Obra poètica 1975-1979 (que inclou el volum inèdit Cercles) i "Sis poemes de Nietzsche", dins el número 2 de la revista Quaderns Crema. (+ info)
Jordi Llavina
Escriptor, poeta, crític literari i presentador de ràdio i televisió. L'any 2001 va guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la Nitrato de Chile. Col·labora al diari Avui, a El Mundo a La Vanguardia i a El 3 de vuit; i condueix el programa de televisió El book insígnia. A la ràdio, va presentar el programa Fum d'estampa a la desapareguda emissora Catalunya Cultura.
En el terreny de la poesia, el 2006 va guanyar el Ciutat de Mallorca gràcies al recull La Corda del Gronxador; i, l'any 2007, el Premi Alfons el Magnànim de poesia en llengua catalana amb l'obra Diari d'un setembrista. Actualment col·labora al programa L'ofici de viure de Catalunya Ràdio a la secció dels Mails d'amor. (+ info)
Més informació
Any Vinyoli
Article de Jordi Llavina: l'hora de llegir Vinyoli
Núria Candela
