El projecte TEiT, organitzat per CMES junt amb Centres d'Estudis Locals, és un pla de desplegament de Conferències i Jornades pel territori amb l’objectiu de prendre consciència de la necessitat de transitar vers les energies renovables per fer front al canvi climàtic i a les necessitats energètiques del futur. Un dels aspectes transcendents de la Transició Energètica actual, de caràcter global i local, és la distribució i menor intensitat de les fonts d’energia i la necessitat de grans superfícies de territori per captar-la. Si bé aquest aspecte imposa limitacions, també obre noves oportunitats de participació i la possibilitat d’establir una societat més equilibrada, eficient i resilient. (veure cartell)

L'activitat es realitzarà el dimarts 22 d'abril en format virtual a través del següent enllaç (veure enllaç) i es prega confirmació d'assistència enviant e-mail a cmes2012@gmail.com 

 

Josep Maria Peiró, Secretari Junta CMES

- Introducció al projecte TEiT

- Evolució vers les Actituds i les Accions
 

 

Carles Riba Romeva, President de CMES
- Incidència del territori en la transició a les energies renovables
- Desequilibris territorials
 

 

Eduard Furró, Coordinador General de CMES
- Avaluació de les necessitats territorials per a energia
- Criteris d’ocupació de superfícies i de sòls

 

- Opinions, preguntes i respostes

 

 
El Dia de l'Autor ja és una activitat de referència a la Fundació Bosch i Cardellach. Enguany l'escriptor homenatjat és Toni Sala, una de les veus narratives més brillants i amb més projecció de la narrativa catalana contemporània. Va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1969. Ha escrit en diaris i publicat reculls de contes, novel·les, cròniques i assaig. Va guanyar el premi Documenta amb el recull de contes Entomologia (1997) i va publicar la seva primera novel·la Pere Marín (1998). A partir de la seva etapa com a docent escriu Petita crònica d'un professor de secundària (2001). La novel·la Rodalies (2004) guanya el Premi Sant Joan. A Comelade, Casasses, Perejaume (2006) fa un homenatge a tres artistes dels nostres dies. Amb Els nois (2014) va inaugurar el catàleg de L’Altra Edicions, i amb El cas Pujol (Premi Ciutat de Barcelona 2014) en va estrenar la línia d’assaig. Amb la novel·la Persecució (2019), va guanyar el prestigiós premi Crexells a la millor obra de l’any. Últimament, ha publicat un llibre memorialístic, Una família (2021), i un notable recull d'assaigs sobre literatura, Tradició i creació (2024). (veure cartell)

Dia: dijous 24 d'abril de 2025
Hora: 19h
Lloc: Fundació Bosch i Cardellach (carrer d'en Font, 1)
Preu: gratuït
Organitza: Secció d'Arts i Lletres
Col·labora: La Llar del Llibre

 

 

Visita guiada a les instal·lacions del sincrotró ALBA a Cerdanyola del Vallès, per a conèixer com funciona aquesta infraestructur científic de primer nivell. Parlarem de la recerca que s’hi fa, i també de la quàntica que la fa possible. (veure cartell)

Visita exclusiva pels membres de la Fundació Bosch i Cardellach i de les entitats que col·laboren en aquest cicle: Agrupació Astronòmica de Sabadell, Amics de la UAB, i Delegació del Vallès d’Enginyers Industrials de Catalunya. Imprescindible reserva prèvia a través del següent enllaç: https://fbc.cat/forms/Sincrotro


Escriu a ciencia@fbc.cat i t’avisarem de les properes activitats d’aquest cicle que s’allargarà fins el desembre de 2025.


Dia: divendres 25 d'abril de 2025
Hora: 16h
Lloc: Sincrotró ALBA
Preu: gratuït. Imprescindible reserva prèvia
Organitza: Fundació Bosch i Cardellach
Col·labora: Agrupació Astronòmica de Sabadell, Amics de la UAB, i Delegació del Vallès d’Enginyers Industrials de Catalunya

La Fundació Bosch i Cardellach i Cineclub Sabadell programem, a partir del 29 d’abril i durant els mesos de maig i juny, el segon bloc del cicle Malgrat el franquisme al qual, com ja es va informar, projectarem quatre films que destaquen, malgrat les condicions desfavorables en què es van rodar, per la seva qualitat artística i per la seva remarcable personalitat, independentment de la seva orientació política. Es tracta, en aquest cas, de les dues darreres dècades de la dictadura, els anys seixanta i setanta, el que alguns van anomenar el Segon Franquisme.
 
En aquesta segona part, projectarem El verdugo (1961), de Luis García Berlanga, molt més que un al·legat contra la pena de mort, la implacable denúncia de la facilitat amb què l’home contemporani acaba cedint als condicionaments socials; La caza (1966), de Carlos Saura, des de les seqüeles de la Guerra Civil i el seu subsegüent paisatge moral a la destrossa del pas del temps sobre una suposada amistat i l’odi i la rancúnia que li són inherents; Tristana (1970), de Luis Buñuel, la versió de la novel·la homònima de Benito Pérez Galdós, molt diferent i substancialment superior al text original, i El espíritu de la colmena (1973), de Víctor Erice, entre la mirada desencisada a un poble castellà a meitats dels anys quaranta i l’assumpció de la complexitat de la reflexió artística, una de les millors pel·lícules espanyoles del segle XX. I, tal i com vam fer a la primera part del cicle, hi haurà una conferència introductòria, aquest cop  sobre el cinema espanyol dels anys 60 i 70, a càrrec d’Esteve Riambau, historiador cinematogràfic i exdirector de la Filmoteca de Catalunya. (veure cartell) (veure programa)
 

Conferència inaugural:

A càrrec d'Esteve Riambau, historiador cinematrogràfic (veure cartell)

L'arribada de Manuel Fraga al Ministeri d'Informació i Turisme i de José María García Escudero a la Direcció General de Cinematografia va provocar canvis significatius en el cinema espanyol de principis dels seixanta. Malgrat el franquisme i que la taquilla estava encapçalada per Manolo Escobar i Paco Martinez Soria, també van sorgir els films dissidents del Nuevo Cine Español i l'Escola de Barcelona o l'obra mestra de Berlanga, El verdugo. A partir del 1969, la censura es va tornar a endurir i l'esgotament del Fons de Protecció va generar un cinema de baix pressupost amb l'erotisme i el terror com a gèneres principals. La dissidència també es va radicalitzar amb la militància clandestina o l'exili com alternatives de resistència fins a la mort del dictador. La prohibició de Viridiana el 1961 i la seva estrena, dues setmanes abans de les primeres eleccions democràtiques, delimiten aquest període.

 

El verdugo (1961),
de Luis Garcia Berlanga
Presenta: Pere Cornellas

 

La caza (1966),
de Carlos Saura
Presenta: Esteve Badia

 

Tristana (1970),
de Luis Buñuel
Presentació: Antoni Dalmases

 

El espíritu de la colmena (1973),
de Víctor Erice
Presentació: Gerard Marín
 

 

Cada sessió té un cost de 6€ (gratuït per als membres de la Fundació Bosch i Cardellach i per als socis de Cineclub Sabadell). El cas dels membres de la Fundació Bosch i Cardellach hauran de presentar a la taquilla dels Cinemes Imperial les entrades que se'ls enviaran des de Secretaria.

 

 

 
De computació quàntica en parla tothom, dins i fora del món acadèmic. Ara mateix, en diferents llocs del món s'estan desenvolupant diverses tecnologies per a crear el primer ordinador quàntic amb aplicacions d'impacte. Ens aproximarem a aquestes tecnologies tan atractives com complexes parlant primer de conceptes bàsics de la computació quàntica, i de com traduir el que ens diu la teoria a un dispositiu que funcioni, i que funcioni bé. Descobrirem els qbits superconductors, una de les tecnologies en desenvolupament, i parlarem del seu rendiment i de les seves limitacions. I a partir dels desenvolupaments tecnològics que s'estan produint a Barcelona i al Vallès donarem també una visió més global dels reptes a curt i a llarg termini. (veure cartell)

Dia: dimarts 13 de maig de 2025
Hora: 19h
Lloc: Fundació Bosch i Cardellach (c/ d'en Font, 1, Sabadell)
Preu: gratuït
Organitza: Fundació Bosch i Cardellach
Col·labora: Agrupació Astronòmica de Sabadell, Amics de la UAB, i Delegació del Vallès d’Enginyers Industrials de Catalunya