Presentació de l’informe sobre el Tercer Sector a Sabadell, elaborat per la Secció de Persones i Comunitat de la Fundació Bosch i Cardellach amb la col·laboració de diverses entitats locals. En destaquen del mateix: l’enorme tasca que les entitats fan com a teixit social de la ciutat, la realitat que viuen cadascuna d’elles,  les  seves necessitats no només les més immediates, sinó també a mig i llarg termini, tant de forma individual com  col·lectivament. Finalment, unes conclusions que senyalen no només aquesta realitat sinó també marquen el camí a seguir per les entitats socials de Sabadell. (veure cartell)

Segons dades recents, un 20% de la població de Catalunya es troba en situació de pobresa. Una dinàmica que lluny de revertir es manté de forma constant al llarg dels anys i que es cronifica als barris amb més afectació. D’altra banda, a casa nostra i seguint tendències d’altres països europeus, s’han impulsat noves polítiques de rendes. Quin impacte tenen? Estan canviat el model d’atenció social bàsica? Quines canvis hi hem d’introduir? (veure invitació) (veure cartell)

La conferència anirà precedida per una breu presentació de les principals dades sobre pobresa i desigualtat a la ciutat per part de la secció d’Economia i Ciències Socials.

José Antonio Noguera és Professor Titular de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del Grup de Sociologia Analítica i Disseny Institucional (GSADI). Ha estat investigador convidat a la Universitat de Califòrnia, Berkeley i la London School of Economics and Political Science, així com professor convidat a la Universitat Carlos III i a Deusto. Les seves àrees de treball són la política social (especialment les polítiques de garantia d'ingressos contra la pobresa), la sociologia fiscal, la teoria sociològica, els experiments conductuals i la simulació social. Ha estat investigador principal de nombrosos projectes i contractes de recerca competitius en aquestes àrees, entre ells cinc del Pla Nacional d'R+D, a la convocatòria Consolider-Ingenio i al FP7. Ha estat director de Papers. Revista de Sociologia des del 2015 al 2019. Membre del Fòrum Consultiu en Cures de Llarga Durada i Serveis Socials del Ministeri de Drets Socials. Ha estat membre del Consell Assessor de Sanitat i Serveis Socials del Ministeri de Sanitat, Família i Benestar Social i del Consell Assessor pel Suport Municipal d´Inclusió Social de l´Ajuntament de Barcelona. Membre del consell consultiu internacional de la BEN (Basic Income Earth Network) i de la revista Basic Income Studies. Des del 2022 col·labora amb el Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea.


Dia: dimarts 6 de febrer
Hora: 18:30h
Lloc: seu de la Fundació Bosch i Cardellach
Preu: gratuït

Com sabeu, durant aquest any que tot just iniciem, Sabadell esdevé la Capital de la Cultura Catalana. Des de la Fundació Bosch i Cardellach, vam creure interessant tractar un dels temes culturals que figuren i planegen sobre l’agenda de la nostra ciutat: el futur dels museus locals. Per aquest motiu durant el mes de gener vam convidar a persones expertes en el tema per tal de que es pogués tractar des de diferents punts de vista. Per una banda, vam comptar amb l’anàlisi global de Manuel J. Borja-Villel, exdirector del Museo Reina Sofia i actual director del Programa Temporal per l’Assessorament del Sistema Museístic Català, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Per altra, vam poder reunir un seguit de casos pràctics a mode de referències d’èxit a tenir en compte, gràcies a les intervencions de Txema Romero, director del Museu d’Art de Cerdanyola i membre de la Junta de l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya; Clara Forn, tècnica del Museu de Badalona; i d’Helena Minuesa, tècnica de Cultura al Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona. (veure cartell) Podeu visionar les conferències al nostre canal de Youtube (veure vídeo). 

Aquest proper dimecres 7 de febrer vindrà Marta Farrés Falgueras, alcaldessa de Sabadell, a parlar sobre "Bases pel Futur Museu de Sabadell. Història, Tèxtil i Disseny". 

 

De Feliu Formosa i Joan Casas 

Dirigida per Joaquim Armengol i amb les veus de Joan Casas, Feliu Formosa, Miquel Mallafré, Josep Pedrals i Mont Plans. La representació tindrà lloc al Casal Pere Quart (Rambla, 69) i comptarà amb la presència dels seus autors. (veure cartell)

Feliu Formosa i Joan Casas anomenen aquests diàlegs revolucionaris com un nou tipus de teatre: el teatre de l'estúpid. Pobre Ionesco, la seva "Cantant calba" empal·lidiria de vergonya al costat de la barbuda! Això ho van escriure a mitges en Feliu Formosa i en Joan Casas. Aquests papers han estat trenta anys dormint en un calaix, i en Joaquim Armengol els ha fet un petó als morros i els ha despertat.

Aquesta representació d'una obra que sintonitza amb l'esperit de la Colla de Sabadell vol contribuir, des de la Fundació Bosch i Cardellach, a l'homenatge ciutadà que al llarg de l'any 2024 es vol dedicar a Feliu Formosa.
 

Dia: dijous 8 de febrer
Hora: 19h
Lloc: Casal Pere Quart (Rambla, 69)
Preu: 5€ (gratuït pels membres de la FBC i menors de 30 anys). Les entrades podran adquirir-se a partir de les 18:30h en el mateix Casal Pere Quart. Aforament limitat.
 

Jordi Calvet Puig (Sabadell, 1953 - Palamós, 2023) fou un component destacat de la generació d’historiadors sabadellencs nascuts a l’entorn de 1950. Especialitzat en història industrial i de l’empresa, va contribuir a l’ampliació del coneixement de Sabadell i la seva indústria amb diversos llibres, capítols de llibres i articles. Així mateix té també una obra dispersa relacionada amb investigacions sobre la història de l’esport local i diverses publicacions dedicades a l’ensenyament de les ciències socials. (veure cartell)

La trajectòria vital d’Aureli Argemí demanava unes memòries que finalment tenim a les mans. Des de la seva etapa com a monjo de Montserrat, on va formar part del grup més inquiet i renovador de l’abadia, va acompanyar a l’exili l’abat Escarré i va ingressar a la comunitat de Cuixà, fins a la creació del CIEMEN, a favor dels drets de tots els pobles marginats, l’impuls de la Crida i la fundació de la Plataforma pel Dret a Decidir, que va convocar les primeres manifestacions independentistes de masses. La seva, ha estat una vida dedicada a la defensa de les llengües i les nacions sense estat, exercint d’home pont imprescindible entre diversos sectors de l’independentisme. (veure cartell)

Aureli Argemí i Roca (Sabadell, 1936) va ser monjo de Montserrat. Llicenciat en teologia a Roma i París, fou secretari de l'abat Aureli M. Escarré durant el seu exili (1965-1968) i va formar part de la comunitat de Cuixà, a la Catalunya Nord. El 1974 fundà el CIEMEN, entitat amb seu a Barcelona en pro de tots els pobles marginats. Promotor de l'Europa de les Nacions i de les Declaracions Universals sobre els drets inalienables, com el d'autodeterminació, en congressos i publicacions, i ha treballat durant dècades per la cooperació internacional. Ha impulsat la Crida a la Solidaritat, la Plataforma pel Dret a Decidir i l'Assamblea Nacional Catalana.