Els goigs són textos musicats de caràcter popular que tenen com a funció principal la lloança a una imatge religiosa. La majoria dels goigs s’estructuren en heptasíl·labs. La forma del text acostuma a tenir una entrada, en la que els dos últims versos funcionen com a resposta; seguida de cobles, en què els dos últims també són la resposta; i finalment, una tornada, igual que l’entrada. El contingut temàtic del text se centra en la vida d’aquella imatge religiosa, que pot ser una mare de Déu, una santa o un sant; o en la relació que té aquesta imatge amb el nucli de població o comunitat que la lloa.
L'estructura literària del goig condiciona la seva estructura musical (Garcia, 2020, p. 22). Una part de les melodies dels goigs són de caràcter popular, de les quals se’n desconeix l’autoria; i aquestes es poden trobar en goigs dedicats a figures diferents i en localitzacions diverses del territori.
L’altra part de les melodies dels goigs són de nova creació i sí que se’n coneix el compositor. Un dels exemples que s’ha recollit al Vallès és el de mossèn Francesc Baldelló, fundador de l’Associació d’Amics dels Goigs. Ell és l’autor de la música dels goigs de Sant Cristòfol de Rubí, els de Sant Feliu Africà, Sant Tomàs Apòstol i la Mare de Déu del Villar, a Sant Feliu de Codines; els de Sant Antoni Abat de Caldes de Montbui i els de la Mare de Déu de la Salut de Samalús.
 Al Vallès, la majoria dels goigs que encara es canten són aquells dedicats al patró o patrona del municipi, normalment interpretats a la missa del dia de Festa Major. També es canten goigs dedicats a imatges que es veneren en ermites i santuaris, per exemple en dies en què s’hi celebra un aplec. (veure cartell)