Presentació del treball de la 8a beca Miquel Carreras

El 26 de juny del 1996, l'Ajuntament de Sabadell, la - llavors- Fundació Caixa de Sabadell i la Fundació Bosch i Cardellach van signar un conveni marc per a promoure la investigació sobre la història local per mitjà de la convocatòria de caràcter biennal de la beca anomenada "Miquel Carreras".

Aquesta beca, de caràcter biennal, té per objectiu promoure la investigació de la història de Sabadell en els àmbits i períodes més desconeguts, per tal de millorar el coneixement sobre la ciutat, incentivar-ne la divulgació i ampliar la historiografia local.

La primera edició de la beca va tenir lloc el 1997. Fins el dia d'avui els treballs que han obtingut la beca són els següents:
 

 
En la seva 8a convocatòria (2015-2016), el jurat format per un representant de l’Ajuntament de Sabadell, la Fundació Bosch i Cardellach i la Fundació de l’Antiga Caixa Sabadell 1859, va elegir per unanimitat, el treball presentat per Lluís Sales Favà amb la proposta La jurisdicció a Sabadell a la baixa edat mitjana: edició i estudi dels llibres de la cort del batlle.

La proposta es va considerar idònia perquè tractava d'un període força desconegut pel que fa a la historiografia local i perquè podia contribuir a conèixer les corts del batlle en general i particularment el cas de Sabadell. A més utilitzava fonts primàries de primer ordre i pràcticament inèdites: un dels quatre llibres de cort conservats a l'Arxiu Històric de Sabadell, de 1401.
 
Durant el transcurs de l’elaboració de l’estudi, el jurat fa fer tres sessions de seguiment i una de recepció del treball definitiu. En aquesta darrera es va valorar molt positivament els resultats assolits, tant pel que significa l’estudi en si mateix, com per la possibilitat que obre per a futures investigacions d’aquest període. Així, com del fet que Sabadell sigui un laboratori per entendre la història del país i esdevingui un referent a escala europea en aquesta matèria.
 
A inicis del 2017 és previst fer la 9a convocatòria de la beca Miquel Carreras  per tal de seguir promovent la investigació de la història de Sabadell en els àmbits i períodes més
desconeguts i seguir avançant en el coneixement sobre la ciutat.
 
Lluís Sales Favà
 
Lluís Sales Favà és Llicenciat en Història i Diplomat en Estudis avançats en Història medieval. Ha treballat com a documentalista per al MUHBA i per a l’Arxiu Històric de Girona. I té diverses publicacions científiques sobre història medieval, i més concretament sobre les corts de batlle, objecte del projecte que es presenta.
 
El treball
 
L’estudi de Lluís Sales i Favà analitza la cort jurisdiccional de Sabadell a inicis del segle XV. En mans de la senyoria que controlava la vila, aquesta institució servia per implementar la justícia i regular determinats aspectes de la vida quotidiana (l’activitat comercial, els permisos d’obres o la delimitació de finques, entre d’altres).
 
L’estudi es divideix en tres seccions principals: la transcripció i edició del primer llibre de la cort jurisdiccional de Sabadell que s’ha conservat (corresponent al període 1401-1404), l’anàlisi del funcionament dels mecanismes processals amb els quals operava aquesta cort i, finalment, una descripció del context polític i institucional de la nostra ciutat a inicis del segle XV.
 
Els llibres de la cort eren lligalls enquadernats on els escrivans registraven majoritàriament els procediments duts a terme en exercici de la justícia per causes civils entre particulars. L’Arxiu Històric de Sabadell custodia quatre d’aquests llibres o fragments de llibres corresponents al segle XV. És necessari destacar que l’edició d’un d’aquests volums, anomenats també llibres del batlle, constitueix per si sola una fita historiogràfica. En contrast amb d’altres escoles europees, al nostre país encara són comptats els investigadors que han treballat amb un tipus de font que presenta una lectura tortuosa. Una font, a més, que fins ara havia estat insuficientment descrita. Amb aquesta edició, el cas de Sabadell esdevé un referent a escala continental i posiciona a la cort jurisdiccional de la vila en època medieval com una de les més ben estudiades.
L’estudi no s’oblida d’ordenar i exemplicar els diferents procediments duts a terme pels oficials, els funcionaris. La cort estava presidida pel lloctinent del batlle.  Comptava també amb una sèrie d’individus que duien a terme les tasques executives: la requisa de béns en processos de morositat, la detenció d’individus implicats en baralles o disputes armades… L’autor de l’estudi descriu amb minuciositat cadascun dels mecanismes legals amb els quals operaven aquests oficials i, alhora, els recursos legals que els sabadellencs del segle XV tenien a l’abast per a defensar els seus interessos davant de la cort.
 
En darrer terme, l’estudi presenta una sèrie de notícies inèdites sobre l’actuació de la senyoria que controlava Sabadell en aquell període, i que en conseqüència regia la cort. Es tracta de la ciutat de Barcelona, el Consell de Cent de la qual vetllava per fer prevaldre els interessos propis a Sabadell. Així mateix, l’estudi repassa d’altres instàncies que operaven en la política sabadellenca a inicis del segle XV: el Procurador General, els jurats o govern municipal de Sabadell, i també els membres de la noblesa local, encapçalats per les famílies Togores i Requesens. Aquests darrers són descrits com uns actors especialment actius a l’hora de condicionar l’acció de la justícia.