Visita privada al taller de l'artista sabadellenc Agustí Puig, exclusiva pels membres de la Fundació Bosch i Cardellach. Places limitades, cal reservar enviant correu a secretaria@fbc.cat.

Agustí Puig i Pinyol (Sabadell, 30 de gener de 1957). Sota la influència de la transvanguarda i seduït pel dibuix del còmic i del disseny gràfic s’endinsa en una etapa de paisatges romàntics, que derivarà en la reivindicació de les arrels del Pop Art. La seva estada a Nova York, l’any 1992, significà un replantejament de les seves prioritats plàstiques on la densitat matèrica i el gest l’acompanyaran en les múltiples i incessants transformacions creatives. Manufactura ràpida i vigorosa de colors terrossos, rogencs, blancs i negres que esdevenen espais de reflexió de l’essència de la vida i un evident retorn als seus orígens més primigenis. (veure més informació) (veure cartell)

Dia: divendres 4 de juliol de 2025
Hora: 17:50h
Lloc: es notificarà el lloc de trobada per correu electrònic
Preu: gratuït. Exclusiu membres de la FBC
Organitza: Secció d'Arts i Lletres

 
Músics arribats d’arreu d’Espanya i d’altres països, faran de nou estada a Sabadell cridats pel projecte acadèmic que des de fa 26 anys lidera el mestre i pedagog Jordi Mora; projecte que fa possible que durant una setmana de treball intens, músics joves i veterans intercanvien tècnica i coneixements mentre preparen els concerts amb els quals es clou la trobada. En aquesta ocasió, les obres a treballar durant la trobada es deuen a Eduard Toldrà, Wolfgang A. Mozart i Johannes Brahms, uns compositors que a través de tres de les seves composicions més excelses, convidaran a músics i a públic a un viatge de llum musical que partint de Catalunya (Toldrà) arribarà fins al nord d'Alemanya (Mozart), tot passant per Àustria Brahms.
 
La trobada d’enguany tindrà lloc entre els dies 8 i 16 de juliol a les instal·lacions del Centre Cívic de Sant Oleguer i les annexes del Conservatori Municipal de Música i comptarà amb la participació d’un total de prop d’una setantena de músics, els quals, sota la batuta del mestre Jordi Mora, treballaran l’Scherzo d'”Elionor o La filla del marchant” d’Edurad Toldrà, el Concert per a flauta i arpa en do major K. 299 de Wolfgang A. Mozart (amb els sabadellencs Laura Marquino, arpa, i Pol Abellán, flauta, com a solistes) i la Simfonia n. 2 en re major op. 73 de Johannes Brahms.
 

 
La trobada culminarà amb tres concerts de cloenda que sota el títol de Llums d’estiu, tindran lloc els dies 13 de juliol, a les 8 de la tarda, al Casal Pere Quart de Sabadell; el 15 de juliol, a 2/4 de 7 de la tarda a La Sala de Rubí, i el 16 de juliol, a les 8 de la tarda, al Palau de la Música Catalana de Barcelona.
 
Prèviament als tres concerts tindran lloc sengles converses obertes entre el mestre Jordi Mora i el musicògraf i historiador de l'art Albert Ferrer que parlaran dels compositors autors de les obres a ser interpretades. El calendari i lloc d’aquestes converses és aquest: 3 juliol, a les 7 de la tarda, a la Fundació Bosch i Cardellach (Sabadell); 4 de juliol, a les 7 de la tarda, a l’Ateneu de Rubí i 15 de juliol, a les 6 de la tarda, a la Sala Orfeó Català (Barcelona). Fer notar que en el decurs de les converses i com a fil conductor, actuarà un sextet de corda format per professionals de l'Orquestra Simfònica Segle XXI que interpretaran el Sextet de corda no. 1 de J. Brahms. (veure cartell)

Dia: dijous 3 d'agost de 2025
Hora: 19h
Lloc: Fundació Bosch i Cardellach (c/ d'en Font, 1, Sabadell)
Preu: gratuït
 

Dijous, 19 de juny de 2025, a les 19.30h i a la Seu de la Fundació Bosch i Cardellach, es farà el nomenament de Paquita Company i de Francesc Ventura com a Membres Bàrbars de la Fundació Bosch i Cardellach en reconeixement i homenatge a la seva trajectòria. El qualificatiu de "Bàrbar/a" és un terme irònic i simpàtic per distingir i reconèixer personalitats sabadellenques singulars, a les quals es vol homenatjar pel seu tarannà benhumorat i bonhomiós. 

L'acte serà introduït per Isidre Carner, vicedirector de la Fundació Bosch i Cardellach i presentat per Antoni Dalmases, membre de la Secció d'Arts i Lletres. Seguidament, Anna Fité i Cesc Prat realitzaran una conversa amb Paquita Company i Francesc Ventura. (veure cartell)

L'any 2016, la Secció d'Art i Lletres de la Fundació Bosch i Cardellach va iniciar el costum d'homenatjar públicament un conciutadà sabadellenc que mereixi ser distingit per la seva significació especial i singular en el món cultural. La intenció és reconèixer el deute que Sabadell té amb aquells que contribueixen a fer una ciutat i un país més civilitzats, més cultes, més lliures, més racionals i, per tant, feliços.
Des del primer homenatge, vam voler, però, que aquest reconeixement sortís una mica del to oficial que acostumen a fer les institucions i, coincidint amb el fet que el primer sabadellenc que vam voler honorar fou Joan Oliver-Pere Quart, vam prendre d'uns versos seus el títol que s'atorga.
Pere Quart, amb l'esperit sabadellenc, sorneguer i contrari a les solemnitats tibades, va escriure un poema amb motiu del centenari de Joan Maragall, fill de la sabadellenca Rosa Gorina, que acaba així:
 
          Don Joan, excusi la franquesa;
          però no oblidi
          que vostè i jo venim de Sabadell,
          poble d'estar per casa.
 
          Al capdavall som bàrbars.   
 
I va ser aquest darrer vers el que va inspirar el nom amb què vam decidir reconèixer els sabadellencs que despunten en algun camp de les arts i les lletres, nomenant-los, com deia el poeta, "Bàrbars d'estar per casa".

Els Membres Bàrbars que s'han reconegut són: el poeta Joan Oliver (2016), l'impulsor cultural Robert Ferrer (2017), l'artista Xavier Oriach (2021), l'arquitecte Marc Batlle (2023), i la soprano i promotora musical Mirna Lacambra (2024).
 

Dia: dijous 19 de juny de 2025
Hora: 19:30h
Lloc: seu de la Fundació Bosch i Cardellach
Preu: gratuït
Organitza: Secció d'Arts i Lletres

El món es troba davant un encreuament de dos desafiaments de primer ordre. Per una banda, el creixement dels moviments populistes d’extrema dreta encapçalats per Trump. Per l’altra, un context d’altíssima conflictivitat i tensió a nivell global, començant per la situació a Gaza i a Ucraïna, que posa en perill la fràgil estabilitat global. (veure cartell)

Amb la convocatòria d'aquesta vint-i-quatrena edició del Premi Montserrat Miró i Marimon, la Fundació Bosch i Cardellach, l'Ajuntament de Sabadell i el Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Occidental I (CRP) volem potenciar els treballs de recerca del batxillerat, projectar-los a la societat més propera i reconèixer l'esforç fet per l'alumnat i el professorat. Amb aquets premis es valoren la relació dels treballs amb les ciències socials, les llengües, les arts, l'educació física, les ciències experimentals, el medi ambient, la tecnologia i les matemàtiques. (veure més informació) (veure bases) (veure invitació)

Es farà una publicació digital amb una fitxa de cadascun dels treballs presentats  i, a més, es contemplen els següents premis:

Primer premi
Beca de matrícula d'estudis de 700€, dotat per la Fundació Bosch i Cardellach.
Segon premi
Beca de matrícula d'estudis de 500€, dotat per la Fundació Bosch i Cardellach.
Tercer premi
Beca de matrícula d'estudis de 300€, dotat per la Fundació Bosch i Cardellach.

Premi Ciutat de Sabadell
Beca de matrícula d’estudis de 700€, dotat per l’Ajuntament de Sabadell.

L'acte d'entrega dels Premis tindrà lloc el proper dilluns 16 de juny a les 18h al Casal Pere Quart (Rambla, 69).

Dia: dilluns 16 de juny de 2025
Hora: 18h
Lloc: Casal Pere Quart (Rambla, 69)
Preu: gratuït

L’Orestea, l’única trilogia tràgica conservada de tota l’Antiguitat, és l’obra mestra d’Èsquil, el primer dels grans tràgics atenesos. És l'obra més profunda i fascinant del teatre grec i una veritable reflexió sobre la set de justícia. Carles Riba la va traduir en prosa als anys 30 per a la Bernat Metge… Gairebé un segle després la Bernat Metge Universal n'ofereix una nova traducció en vers, a càrrec d'Eloi Creus i Miquel Desclot. La presentació d'aquesta edició comptarà amb els traductors Eloi Creus i Miquel Desclot, amb Jaume Almirall, traductor i president de l'Associació Catalana de Neohel·lenistes, i amb l'actriu Rosa Renom. (veure cartell)

«Quan s’afirma que de la foscor primitiva es passa a alguna mena de felicitat il·lustrada que reconeixeria la responsabilitat individual del ciutadà, ¿no es recorre a una argumentació banal per justificar el poder establert? En aquest final, ¿no hi presenciem la construcció d’un ordre patriarcal que deixa sense resposta el matricidi i posa la vida de l’home per sobre de la de la dona?»
Èsquil, Orestea