Mequinensa pren com a punt de partida la mirada forana d’un nouvingut a aquest punt fronterer de l’Aragó on es troben el Segre i l’Ebre i vol ser, sobretot, un homenatge a l’obra narrativa de Jesús Moncada. I també una immersió a la peculiar vida quotidiana del seu poble natal, amb un paisatge dominat per les aigües dels dos rius, on centra la major part de la seves novel·les i reculls de contes. L'actor Carles Martínez va representar el paper de Mallol Fontcalda, secretari del jutjat de Mequinensa, i va ser el pal de paller de l'espectacle que es va representar al TNC l'any 2012. El gruix de l’obra moncadiana té com a eix central Mequinensa i les seves peculiaritats al llarg de la història, especialment els darrers cent anys. Mequinensa, el poble de Ribera, miner, roig, anticlerical i catalanoparlant a l’Aragó, que va ser derruït per les excavadores i enfonsat sota les aigües per fer dos pantans, tenia motius per a la depressió col·lectiva.  Jesús Moncada va anar pensant i escrivint la seva crònica mequinensana als reculls de contes Calaveres atònites, Històries de la mà esquerra i El Cafè de la Granota, i, sobretot, a la seva gran novel·la Camí de sirga. (veure cartell)

El Vallès és una comarca que ha experimentat canvis significatius al llarg dels anys fruit de la industrialització i del procés de urbanització accelerat, ambdues coses han portat com a conseqüència la gairebé  desaparició del patrimoni rural, que inclou masies, camps, tradicions i formes de vida que han estat part de la identitat de la regió.
Les masies i altres elements del patrimoni rural són testimonis de la història i la cultura de la comarca i la seva desaparició significa una desconnexió amb el passat i amb les arrels de la comunitat. En paral·lel , malgrat els desafiaments hi ha iniciatives per preservar i revitalitzar el patrimoni com ara projectes de restauració, estudis molt rigorosos sobre els vestigis a l’abast, així com projectes d’educació I conscienciació de cara a sensibilitzar la població sobre la importància de conservar el patrimoni rural.
 
En aquesta línia, la Fundació Bosch i Cardellach ha organitzat el Curs de Patrimoni Rural del Vallès (del 3 de febrer al 10 de març), amb la intenció de reforçar la col·laboració entre els centres d’estudis locals del Vallès i aprofundir en el coneixement, la documentació i la preservació del patrimoni rural.
 
El curs es centrarà especialment en l’estudi de les masies i el paisatge agrari, l’arquitectura rural tradicional, la documentació i el territori com a recurs per a la recerca local, els projectes de preservació, i la revitalització amb bones pràctiques. (veure programa)

-Sessió inaugural:

-L’estructura agrària i l'articulació del territori a Catalunya (segles XVI-XVIII), a càrrec de Jaume Dantí, catedràtic d’Història Moderna de la UB

-Els elements patrimonials, a càrrec de Llorenç Ferrer i Alòs, catedràtic d’Història Contemporània de la UB

 
2. Dimarts 10 de febrer, 18:30h

-Hisendats del terme de Santa Perpètua de Mogoda (segles XV-XX), a càrrec de Pere Garcia Batalla i Ernest Vilàs
-Les masies del terme de Sant Cugat del Vallès, a càrrec de Miquel Anduch
-Les masies de Sabadell, a càrrec d'Esteve Canyameres

 
3. Dimarts 17 de febrer, 18:30h

-Anella Verda de Terrassa, a càrrec d'Enric Sanllehí
-El projecte Rabassaires de Cerdanyola del Vallès, a càrrec d'Íñigo Haughey
-Les masies de Cerdanyola del Vallès, a càrrec de Miquel Sánchez

 
4. Dimarts 24 de febrer, 18:30h

-Pous de glaç de Can Gurri de Lliçà de Vall, a càrrec de Ricard Querol
-L’art de la pedra seca de Castellar del Vallès, a càrrec de Joan Roura
-Explotació didàctica de les fonts primàries, a càrrec de Maria Calzada

 
5. Dimarts 3 de març, 18:30h

-Les masies de Montcada i la seva gradual desaparició de les activitats relacionades amb el sector primari, a càrrec d'Antoni Olivella i Francesc Lòpez 
-Camins, fonts, masies i molins de Barberà del Vallès, a càrrec de Maria Teresa Sánchez
-Estudi masia de Can Balasch de Rubí, a càrrec de Lluís Garcia

 
6. Dimarts 10 de març, 18:30h

-Sessió de cloenda: presentació de la Fundació Mas i Terra, a càrrec de Marta Lloret, directora de la Fundació Mas i Terra

I. Dissabte 21 de febrer, matí

-El castell de Mogoda, a càrrec de Ricard Querol i Ernest Vilàs
 

-Ruta pel patrimoni rural de Sentmenat, a càrrec de Lluís Solà
 

És possible aproximar-se a William Shakespeare de diverses maneres: com a lector o espectador, com a acadèmic expert en la seva obra o (i aquest és el meu cas) com a traductor a qui encarreguen versions al català destinades a ser representades.
No cal ser un especialista ni un coneixedor profund de l’obra de Shakespeare per posar-se a traduir-lo (cosa que intentaré demostrar durant la sessió), però, gràcies als encàrrecs professionals, aconsegueixes acostar-te una mica a aquest home de teatre integral i extraordinari que tenia, com un dels seus objectius principals, fer un teatre popular. “Clàssic” i “popular” no són termes antagònics, sinó molt sovint complementaris, i això és el que m’he esforçat sempre per recrear en les meves traduccions al català.
Durant tots els anys que he tingut ocasió de traduir obres d’aquest autor, el meu coneixement (que no deixa de ser limitat) de la seva obra, del seu món i del seu temps ha anat augmentant fins a situar-se “a la vora” de Shakespeare, en els dos sentits que comporta aquesta expressió: a prop, però sense anar més enllà dels marges d’aquest bosc impenetrable que és la seva obra descomunal. (veure cartell)

Actualment, al nostre país i a la resta del món hi ha un corrent ideològic potent i creixent que està qüestionant els valors fonamentals del sistemes democràtics. Un dels mecanismes que utilitzen aquests corrents ideològics per guanyar l’hegemonia ideològica és fomentar el revisionisme històric al servei del seu relat. A casa nostra, lamentablement això s’està traduint en un intent de “blanqueig” del Franquisme, tal i com s’està posant de manifest per part d’algunes formacions polítiques i alguns mitjans de comunicació. Sabem que el col·lectiu dels joves és especialment vulnerable i davant la nova realitat la Secció d’Història i Arqueologia hem plantejat als centres de secundaria de la ciutat de fer treballs sobre el Franquisme i la Transició emprant la metodologia d’història oral. En paral·lel a la tasca d’orientació i suport al professorat hem previst fer tres xerrades sobre el Franquisme a Sabadell adreçades a l’alumnat de Batxillerat, a tots els membres de la Fundació i a persones interessades. (veure cartell)