Es podrà adquirir el llibre, al preu de 15€
L’aforament serà limitat. Confirmeu l’assistència, si us plau, trucant a cal Ventura: 93.725.17.39
(veure targetó)

El Vallès és una comarca que ha experimentat canvis significatius al llarg dels anys fruit de la industrialització i del procés de urbanització accelerat, ambdues coses han portat com a conseqüència la gairebé  desaparició del patrimoni rural, que inclou masies, camps, tradicions i formes de vida que han estat part de la identitat de la regió.
Les masies i altres elements del patrimoni rural són testimonis de la història i la cultura de la comarca i la seva desaparició significa una desconnexió amb el passat i amb les arrels de la comunitat. En paral·lel , malgrat els desafiaments hi ha iniciatives per preservar i revitalitzar el patrimoni com ara projectes de restauració, estudis molt rigorosos sobre els vestigis a l’abast, així com projectes d’educació I conscienciació de cara a sensibilitzar la població sobre la importància de conservar el patrimoni rural.
 
En aquesta línia, la Fundació Bosch i Cardellach ha organitzat el Curs de Patrimoni Rural del Vallès (del 3 de febrer al 10 de març), amb la intenció de reforçar la col·laboració entre els centres d’estudis locals del Vallès i aprofundir en el coneixement, la documentació i la preservació del patrimoni rural.
 
El curs es centrarà especialment en l’estudi de les masies i el paisatge agrari, l’arquitectura rural tradicional, la documentació i el territori com a recurs per a la recerca local, els projectes de preservació, i la revitalització amb bones pràctiques. (veure programa)

-Sessió inaugural:

-L’estructura agrària i l'articulació del territori a Catalunya (segles XVI-XVIII), a càrrec de Jaume Dantí, catedràtic d’Història Moderna de la UB

-Els elements patrimonials, a càrrec de Llorenç Ferrer i Alòs, catedràtic d’Història Contemporània de la UB

 
2. Dimarts 10 de febrer, 18:30h

-Hisendats del terme de Santa Perpètua de Mogoda (segles XV-XX), a càrrec de Pere Garcia Batalla i Ernest Vilàs
-Les masies del terme de Sant Cugat del Vallès, a càrrec de Miquel Anduch
-Les masies de Sabadell, a càrrec d'Esteve Canyameres

 
3. Dimarts 17 de febrer, 18:30h

-Anella Verda de Terrassa, a càrrec d'Enric Sanllehí
-El projecte Rabassaires de Cerdanyola del Vallès, a càrrec d'Íñigo Haughey
-Les masies de Cerdanyola del Vallès, a càrrec de Miquel Sánchez

 
4. Dimarts 24 de febrer, 18:30h

-Pous de glaç de Can Gurri de Lliçà de Vall, a càrrec de Ricard Querol
-L’art de la pedra seca de Castellar del Vallès, a càrrec de Joan Roura
-Explotació didàctica de les fonts primàries, a càrrec de Maria Calzada

 
5. Dimarts 3 de març, 18:30h

-Les masies de Montcada i la seva gradual desaparició de les activitats relacionades amb el sector primari, a càrrec d'Antoni Orihuela i Francesc Lòpez 
-Camins, fonts, masies i molins de Barberà del Vallès, a càrrec de Maria Teresa Sánchez
-Estudi masia de Can Balasch de Rubí, a càrrec de Lluís Garcia

 
6. Dimarts 10 de març, 18:30h

-Sessió de cloenda: presentació de la Fundació Mas i Terra, a càrrec de Marta Lloret, directora de la Fundació Mas i Terra

I. Dissabte 21 de febrer, matí

-El castell de Mogoda, a càrrec de Ricard Querol i Ernest Vilàs
 

-Ruta pel patrimoni rural de Sentmenat, a càrrec de Lluís Solà
 

 
Els eclipsis de sol han captivat totes les civilitzacions al llarg de la història, inspirant mites i descobriments. Són moments clau per a l’estudi del Sol i per a la comprovació d’altres teories científiques, com la de la relativitat. Tenim la sort que, durant els propers tres anys, tres eclipsis solars creuaran la península Ibèrica, i en aquesta xerrada explicarem des d’on es podran observar i com s’han de veure amb seguretat.  
Albert Morral Quintana va estudiar la carrera de física a la Universitat de Barcelona, amb especialitat d'astrofísica. Des de fa 17 anys treballa a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell com a director científic, on es dedica, sobretot, a la divulgació de l'astronomia i de la ciència, organitzant cursos, tallers, conferències, observacions, i tota mena d'activitats astronòmiques per a tots els públics. (veure cartell)
 

Actualment, al nostre país i a la resta del món hi ha un corrent ideològic potent i creixent que està qüestionant els valors fonamentals del sistemes democràtics. Un dels mecanismes que utilitzen aquests corrents ideològics per guanyar l’hegemonia ideològica és fomentar el revisionisme històric al servei del seu relat. A casa nostra, lamentablement això s’està traduint en un intent de “blanqueig” del Franquisme, tal i com s’està posant de manifest per part d’algunes formacions polítiques i alguns mitjans de comunicació. Sabem que el col·lectiu dels joves és especialment vulnerable i davant la nova realitat la Secció d’Història i Arqueologia hem plantejat als centres de secundaria de la ciutat de fer treballs sobre el Franquisme i la Transició emprant la metodologia d’història oral. En paral·lel a la tasca d’orientació i suport al professorat hem previst fer tres xerrades sobre el Franquisme a Sabadell adreçades a l’alumnat de Batxillerat, a tots els membres de la Fundació i a persones interessades. (veure cartell)

El Pla Local d’Habitatge és un document estratègic per a la definició, planificació i programació de les polítiques d’habitatge municipals a desenvolupar en els pròxims sis anys. Per a la seva redacció, és clau la participació de tots els agents implicats.
En aquest sentit, s’han organitzat diverses sessions de treball amb equips tècnics, polítics, entitats socials i veïnals, col·legis professionals i altres agents que treballen en l’àmbit de l’habitatge al municipi.
El projecte s’ha anat treballant des de l’Ajuntament, Vimusa i la cooperativa Celobert, encarregada de la redacció del pla. (veure cartell)

 

La Intel·ligència Artificial ha vingut per quedar-se, tot i que, en realitat, els seus orígens es remunten als anys cinquanta del segle passat. La paraula “intel·ligència”, d’arrel llatina, significa “comprendre”. Però quan l’adjectivem com a “artificial”, estem parlant realment d’una nova forma d’intel·ligència més enllà de la comprensió humana? I davant d’aquesta nova realitat, sabem amb claredat què és —i què no és— la IA, i quins impactes té i tindrà en la nostra societat?
Sens dubte, la IA és una eina profundament transformadora, amb una capacitat d’evolució que sembla no tenir límits. Avui ja forma part del nostre dia a dia, en àmbits tan diversos com la salut, l’educació, la indústria o el lleure. I, malgrat que sabem que la IA no pensa com els humans, podem assegurar que això serà sempre així?
 
Per parlar de les capacitats reals, les expectatives i els mites al voltant de la intel·ligència artificial, comptem avui amb el professor Carles Sierra.

Professor d’investigació i director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), és també professor adjunt a la Western Sydney University. Ha estat editor en cap de la revista Journal of Autonomous Agents and Multi-Agent Systems i ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica en universitats de Londres i Sydney. Autor de nombroses publicacions en revistes internacionals de referència, ha participat en més de quaranta projectes d’investigació finançats per la Unió Europea. L’any 2019 va rebre el Premi de Recerca en Agents Autònoms de l’ACM/SIGAI. La seva recerca se centra en els sistemes intel·ligents distribuïts i en les tecnologies de l’acord, amb especial atenció a la manera com interactuen els agents i com dissenyar marcs que en regulin la interacció. (vegeu cartell)