Volem parlar i proposar millores al Transport públic i abordar els Principis que haurien d’inspirar el disseny d’una nova xarxa. Per començar a fer-ho, ens visita en Salvador Rueda Palenzuela, director de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial, ecòleg urbà i Doctor Honoris Causa per l’Escola d´Arquitectura Veritas de Costa Rica, que, entre moltes altres coses, ha concebut un nou  model d’urbanisme. L'Urbanisme Ecosistèmic amb el disseny d’una nova cèl·lula urbana: la Superilla. El model de Superilles aborda la pràctica totalitat dels reptes amb base territorial que avui en dia té la ciutat, i integra en un únic model la major part d’àrees sectorials. I una de les primeres passes per aconseguir-ho és del redisseny de la xarxa d’autobusos, com a una de les peces clau per aconseguir una ciutat més ecològica. 
Salvador Rueda ha inspirat i assessorat nombroses ciutats al món: Barcelona, Lima, Buenos Aires, Quito, Bogota?… i altres grans ciutats de tot el món. Volem que ens aporti les seves reflexions i teories per a la millora del transport públic a Sabadell.
Ens parlarà del redisseny de les xarxes de transport públic com a primer pas per dissenyar la ciutat del futur.
Entenem que hi ha un marge de millora important per optimitzar els serveis actuals  que permetrien millorar la qualitat de l’espai públic, la cohesió i equitat social, l’accessibilitat als sectors d’activitat econòmica, la reducció de trànsit i la pacificació de carrers, la minoració de la contaminació. En definitiva, molta més qualitat de vida a la ciutat.
Després d’aquesta primera ponència que ens pot donar un marc on actuar i obrir la mirada, la Fundació, amb noves activitats, seguirà estudiant la situació que tenim a Sabadell i les possibles millores a fer, optimitzant els recursos que la ciutat ja té. (veure cartell)

Salvador Rueda Palenzuela és ecòleg urbà i Doctor Honoris Causa per l´Escola d´Arquitectura Veritas de Costa Rica. Llicenciat en Ciències biològiques i Psicologia per la Universitat de Barcelona, diplomat en Enginyeria ambiental i en Gestió energètica, s'ha especialitzat en diferents aspectes del medi ambient urbà des d'una perspectiva integral. President de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial; fundador i director de l'Agència d'ecologia Urbana de Barcelona 2000/2020. S'ha especialitzat en l'anàlisi i la planificació de sistemes complexos. Ha desenvolupat models d’ocupació i metabolisme urbans amb criteris de sostenibilitat. Ha concebut un nou urbanisme: L'Urbanisme Ecosistèmic i una nova cèl·lula urbana: la superilla, base del model de mobilitat i espai públic i base del model urbanístic de qualsevol sistema urbà. Ha creat un nou diccionari per llegir la ciutat i un instrument de mesura per calcular la complexitat urbana (diversitat de persones jurídiques). Ha dirigit més de 400 projectes urbans i territorials a 144 ciutats del món. És autor dels llibres: Ecologia urbana; Urbanisme Ecosistèmic; Llibre verd de medi ambient urbà; Barcelona, ciutat mediterrània, compacta i complexa. Una visió de futur més sostenible; Certificat de l'Urbanisme Ecosistèmic; Regenerant el Pla Cerdà. De la mançana de Cerdà a la superilla de l'urbanisme ecosistèmic (2020); Carta per a la planificació ecosistèmica de les ciutats i les metròpolis (2021); ha participat a la redacció del llibre 20 anys de L'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona (2022) que resumeix els treballs teoricopràctics que va dirigir durant els 20 anys de l'Agència. Estima la ciutat, però adora caminar per la muntanya. Els seus millors projectes són els quatre fills. 

Dia: dimarts 11 de març de 2025
Hora: 19h
Lloc: Fundació Bosch i Cardellach (carrer d'en Font, 1)
Preu: gratuït
Organitza: Secció de Territori i Espai Urbà

 
Arran de les diverses publicacions de Feliu Formosa en els últims temps, s'escau de fer, ara més que mai, una CELEBRACIÓ del seu activisme literari i cultural. En els ´darrers mesos ha publicat El quadern groc, un llibre de poesia vitalista i plena d'humor. L'editorial Quid Pro Quo ha emprès la magna edició dels Diaris complets. Lleonard Muntaner ens ha fet arribar Aproximacions, cent vint flaixos de les reflexions del Feliu. I també tenim al nostre abast les seves traduccions de Goethe (Elegies romanes), Paul Klee (Veure i saber) i Bertolt Brecht (Cartilla de guerra alemanya i altres poemes).
L'acte, per tant, vol ser una festa, una celebració de l'obra polièdrica de Feliu Formosa. (veure cartell)

A partir de les seves dues darreres obres publicades, Afonies i Presents imperfectes, Elisabet Jané comparteix lectures, influències i referents per subratllar la rellevància de fos grans autors de la literatura catalana del segle XX: Joan Vinyoli i Pere Calders. (veure cartell)

Amb la invenció del  transistor, a finals dels anys quaranta del segle passat, engega l’electrònica moderna. Una revolució tecnològica sense precedents, que alhora que feia més i més petits els circuits electrònics, feia també més i més gran el nostre món. I malgrat que el mateix transistor ja funcionava gràcies a la quàntica, ha estat quan la microelectrònica ha topat amb l’escala nano, que els fenòmens quàntics s’han fet omni-presents. Som al  bell d’una segona revolució electrònica. Què ha canviat? On ens durà? (veure cartell)

Dia: dimarts 18 de març de 2025
Hora: 19h
Lloc: Fundació Bosch i Cardellach (carrer d'en Font, 1)
Preu: gratuït
Organitza: Secció de Ciència i Tecnologia

El monitor públic d’emissions de Catalunya és un projecte de transferència d’informació científica que té com a finalitat facilitar dades de qualitat, rellevants i fàcilment comprensibles de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de Catalunya.
La sessió presenta els resultats de l'estimació d'emissions de CO2e per al 2024 a càrrec de Sílvia Cañellas i Jordi Vilardell, dos dels seus impulsors. (veure cartell)

Els goigs són textos musicats de caràcter popular que tenen com a funció principal la lloança a una imatge religiosa. La majoria dels goigs s’estructuren en heptasíl·labs. La forma del text acostuma a tenir una entrada, en la que els dos últims versos funcionen com a resposta; seguida de cobles, en què els dos últims també són la resposta; i finalment, una tornada, igual que l’entrada. El contingut temàtic del text se centra en la vida d’aquella imatge religiosa, que pot ser una mare de Déu, una santa o un sant; o en la relació que té aquesta imatge amb el nucli de població o comunitat que la lloa.
L'estructura literària del goig condiciona la seva estructura musical (Garcia, 2020, p. 22). Una part de les melodies dels goigs són de caràcter popular, de les quals se’n desconeix l’autoria; i aquestes es poden trobar en goigs dedicats a figures diferents i en localitzacions diverses del territori.
L’altra part de les melodies dels goigs són de nova creació i sí que se’n coneix el compositor. Un dels exemples que s’ha recollit al Vallès és el de mossèn Francesc Baldelló, fundador de l’Associació d’Amics dels Goigs. Ell és l’autor de la música dels goigs de Sant Cristòfol de Rubí, els de Sant Feliu Africà, Sant Tomàs Apòstol i la Mare de Déu del Villar, a Sant Feliu de Codines; els de Sant Antoni Abat de Caldes de Montbui i els de la Mare de Déu de la Salut de Samalús.
 Al Vallès, la majoria dels goigs que encara es canten són aquells dedicats al patró o patrona del municipi, normalment interpretats a la missa del dia de Festa Major. També es canten goigs dedicats a imatges que es veneren en ermites i santuaris, per exemple en dies en què s’hi celebra un aplec. (veure cartell)