Un dia, el temible Vladímir Nabókov va preguntar als seus estudiants per què s'havien apuntat a un curs de literatura. Un dels alumnes va contestar: "Perquè m'agraden les històries". El professor va aplaudir aquesta resposta. El cert és que no tots els grans escriptors tenen per què ser grans creadors d'històries. Tanmateix, gairebé tots els clàssics de la literatura russa sí que ho són. N'agafarem tres (Tolstoi, Txékhov, Bulgàkov) i compartirem algunes de les seves històries més belles. (veure cartell)

1) LEV TOLSTOI dijous 15 de gener, 19h
2) ANTON TXÉKHOV dijous 22 de gener, 19h
3) MIKHAÏL BULGÀKOV dijous 29 de gener, 19h
 

El Vallès és una comarca que ha experimentat canvis significatius al llarg dels anys fruit de la industrialització i del procés de urbanització accelerat, ambdues coses han portat com a conseqüència la gairebé  desaparició del patrimoni rural, que inclou masies, camps, tradicions i formes de vida que han estat part de la identitat de la regió.
Les masies i altres elements del patrimoni rural són testimonis de la història i la cultura de la comarca i la seva desaparició significa una desconnexió amb el passat i amb les arrels de la comunitat. En paral·lel , malgrat els desafiaments hi ha iniciatives per preservar i revitalitzar el patrimoni com ara projectes de restauració, estudis molt rigorosos sobre els vestigis a l’abast, així com projectes d’educació I conscienciació de cara a sensibilitzar la població sobre la importància de conservar el patrimoni rural.
 
En aquesta línia, la Fundació Bosch i Cardellach ha organitzat el Curs de Patrimoni Rural del Vallès (del 3 de febrer al 10 de març), amb la intenció de reforçar la col·laboració entre els centres d’estudis locals del Vallès i aprofundir en el coneixement, la documentació i la preservació del patrimoni rural.
 
El curs es centrarà especialment en l’estudi de les masies i el paisatge agrari, l’arquitectura rural tradicional, la documentació i el territori com a recurs per a la recerca local, els projectes de preservació, i la revitalització amb bones pràctiques. (veure programa)

-Sessió inaugural:

-L’estructura agrària i l'articulació del territori a Catalunya (segles XVI-XVIII), a càrrec de Jaume Dantí, catedràtic d’Història Moderna de la UB

-Els elements patrimonials, a càrrec de Llorenç Ferrer i Alòs, catedràtic d’Història Contemporània de la UB

 
2. Dimarts 10 de febrer, 18:30h

-Hisendats del terme de Santa Perpètua de Mogoda (segles XV-XX), a càrrec de Pere Garcia Batalla i Ernest Vilàs
-Les masies del terme de Sant Cugat del Vallès, a càrrec de Miquel Anduch
-Les masies de Sabadell, a càrrec d'Esteve Canyameres

 
3. Dimarts 17 de febrer, 18:30h

-Anella Verda de Terrassa, a càrrec d'Enric Sanllehí
-Les masies de Cerdanyola del Vallès, a càrrec de Miquel Sánchez
-El projecte Rabassaires de Cerdanyola del Vallès, a càrrec d'Íñigo Haughey

 
4. Dimarts 24 de febrer, 18:30h

-Pous de glaç de Can Gurri de Lliçà de Vall, a càrrec de Ricard Querol
-L’art de la pedra seca de Castellar del Vallès, a càrrec de Llorenç Genescà
-Explotació didàctica de les fonts primàries, a càrrec de Maria Calzada

 
5. Dimarts 3 de març, 18:30h

-Les masies de Montcada i la seva gradual desaparició de les activitats relacionades amb el sector primari, a càrrec d'Antoni Olivella i Francesc Lòpez 
-Camins, fonts, masies i molins de Barberà del Vallès, a càrrec de Maria Teresa Sánchez
-Estudi masia de Can Balasch de Rubí, a càrrec de Lluís Garcia

 
6. Dimarts 10 de març, 18:30h

-Sessió de cloenda: presentació de la Fundació Mas i Terra, a càrrec de Marta Lloret, directora de la Fundació Mas i Terra

I. Dissabte 21 de febrer, matí

-El castell de Mogoda, a càrrec de Ricard Querol i Ernest Vilàs
 

-Ruta pel patrimoni rural de Sentmenat, a càrrec de Lluís Solà
 

 

 

 
Entre 1936 i 1952, la Guàrdia Civil es va convertir en el principal instrument de la lluita antiguerrillera a Espanya, desplegant una violència sistemàtica contra els guerrillers i la població civil. Aquesta xerrada explora com es va organitzar una autèntica guerra d'extermini, abordant les estratègies seguides per la Benemèrita: assassinats massius, deportacions a camps de concentració, tortures, guerra al medi natural, etc. A més, es parlarà dels processos de perpetració que van fer possible aquests actes que constitueixen autèntics crims de guerra i crims contra la humanitat. (veure cartell)
 

Lloc: Fundació Bosch i Cardellach (c/ d’en Font, 1, Sabadell)
Dia: dijous 5 de febrer de 2025
Hora: 19h
Preu: gratuït
Organitza: Secció d’Història i Arqueologia

 
L'ascens de l'extrema dreta als països occidentals i el qüestionament i/o crisi de la democràcia són avui un dels temes centrals en el debat tant intel·lectual com de l'opinió pública. La Secció d’Economia i Ciències Socials vol iniciar activitats en l'àmbit de les ciències socials i ho fa amb un dels professors qualificats recentment com un dels millor sociòlegs i politòlegs en actiu al país.
Ignacio Sánchez-Cuenca Rodríguez és Doctor en Sociologia i Catedràtic de Ciència Política de la Universitat Carles III de Madrid. Articulista de El País i La Vanguardia i col·laborador de molts altres mitjans. (veure cartell)