El proper dimecres 14 de juliol a les 6 de la tarda, la Secció d'Arts i Lletres organitza una visita guiada a l'exposició La guerra infinita. Antoni Campañà, del Museu Nacional d'Art de Catalunya. La visita estarà dinamitzada per un dels comissaris de l'exposició, Plàcid Garcia-Planas. 

Inscripcions:
Per inscriure't a la visita cal enviar un correu a secretaria@fbc.cat indicant nom, cognoms i telèfon de contacte abans del dilluns 12 de juliol. PLACES LIMITADES.

Preu:
El pagament de la visita s'efectuarà al MNAC abans de començar: 4,20 € públic general i gratuït per les persones jubilades. 

La guerra infinita descobrirà les diferents facetes de l’obra  del fotògraf Antoni Campañà  (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), tot posant el focus en les fotografies que va realitzar durant la Guerra Civil espanyola, que la família va trobar fortuïtament l’any 2018. Aquest conjunt d’imatges, de gran qualitat artística i rellevància històrica, varen ser amagades en una capsa pel propi artista,  on van romandre durant més de setanta anys des del final de la Guerra Civil fins el 2018. Aquesta capsa, amb centenars d’imatges inèdites, és ara coneguda com “la capsa vermella” i suposa una nova aportació molt important per al patrimoni fotogràfic del país,  especialment pel que fa a la Guerra Civil, tot ressituant a Campañà com un dels grans noms en la fotografia catalana i espanyola del segle XX.

La mostra descobrirà un gran nombre d’aquestes fotografies inèdites, mai positivades ni pel propi fotògraf. La majoria de les peces de l’exposició procedeixen del fons de la família de l’artista, que ha decidit fer un important dipòsit de 63 fotografies de l’etapa pictorialista anterior a la guerra, al museu. Una part d’aquests materials es mostraran també per primera vegada a l’exposició.

Campañà es pot definir com un fotògraf de contrastos. Es va iniciar molt aviat en la fotografia i es va convertir en un dels fotògrafs pictorialistes més premiats arreu del món. De fet, la seva obra ja formava part de la col·lecció del museu com a representant del pictorialisme català. Integra ben aviat els corrents estètics de l’avantguarda europea i utilitza les tècniques pigmentàries del pictorialisme però amb una mirada que beu de la Nova Visió. Les diagonals, els picats i uns enquadraments agosarats passen a ser la seva manera de plasmar la realitat.

El fotògraf mantindrà aquesta mirada moderna durant la Guerra Civil, malgrat que la cruesa de la realitat que l’envolta farà que la seva fotografia sigui més directa i ràpida. Campañà realitza més de 5.000 fotografies durant els anys de la guerra, fotografiant tot el que veu en un intent de superar el trauma del conflicte a través del visor de la càmera. Fotografia la complexitat del seu temps sense autocensura ni concessions a cap causa determinada.

Les milicianes, els refugiats que arriben de Màlaga a Barcelona el gener del 1937, les runes desprès dels bombardeigs, els menjadors populars, l’enterrament de Durruti o l’exhibició de les mòmies de les monges de les Saleses al passeig de Sant Joan van estar sota el seu objectiu. Campanyà recull escenes de la vida diària, entre allò quotidià i la violència de la guerra, i finalment, al 1939, la retirada de l’exèrcit republicà i les desfilades franquistes. És en aquest moment quan el fotògraf opta per tancar la guerra en una capsa per intentar començar de nou, malgrat el  context.

La postguerra suposarà per a Antoni Campañà una adaptació traumàtica i la recuperació i intensificació de temes com ara l’esport, els paisatges o escenes de la modernitat, quan aquesta va començar a arribar al país.

Vista en la seva globalitat, l’obra de Campañà ressegueix el segle XX en la seva complexitat i les seves contradiccions. L’exposició descobreix un artista incansable que intentà arribar a totes les arestes del món de la fotografia.





Organitza la Secció d'Arts i Lletres.

El dimecres 8 de setembre tindrà lloc la sessió de la novena edició del cicle La ciència vista en pantalla. Projecció de la pel·lícula Marte, i tertúlia posterior. Introducció, debat i tertúlia a càrrec de Francesc Godia, catedràtic d'Enginyeria Química de la UAB i responsable de la Planta Pilot del projecte MELiSSA (Micro Ecological Life Support System Alternative) de l'Agència Europea de l'Espai, que desenvolupa tecnologies de suport de vida per missions humanes d'exploració de l'Espai.

 

 

Necessària la inscripció prèvia: secretaria@fbc.cat

(Veure invitació)



Organitza la Secció de Ciència i Tecnologia. 

El dimecres 6 d'octubre a les 7 de la tarda tindrà lloc la presentació del llibre Ciutat de paraules. Els sabadellenquismes fil per randa, de David Vila i Ros. L'aforament és limitat i es farà per ordre d'arribada. Recomanem arribar una estona abans.

El dimarts 26 d'octubre, a les 7 de la tarda, tindrà lloc la presentació del llibre El Diluvio, la prensa y la Segunda República, a càrrec de Joan Esculies, periodista i historiador de Sabadell, professor de la Universitat de Vic i col·laborador de La Vanguardia, i de l'autor, Gil Toll, periodista i doctor en Història, professor de la UAB i reporter dels serveis informatius de TV3. 



El Diluvio va ser el gran diari popular de Barcelona durant més de vuitanta anys. Era un diari crític amb l'estat de coses, defensava la República federal i la justícia social. Va tenir el seu gran moment durant la Segona República, quan va ser identificat per molts lectors com el diari de la situació. D'acord amb això va tenir una gran vocació d'intervenció en la vida del país. Va ser l'únic diari que va aposter per ERC i Francesc Macià a les eleccions de l'abril de 1931, va apostar per Lluís Companys com a relleu de Macià a la presidència, va arribar a presentar una candidatura pròpia a les eleccions de 1933 i va organitzar la inauguració del monument a Pi i Margall i la República a la Diagonal de Barcelona. El Diluvio era un diari especialment seguit pels federals de Sabadell, que van ser protagonistes dels intents de reorganització del PRDF i del creixement d'ERC.
 

(Veure invitació)

El proper mes d'octubre tindrà lloc un el cicle "L'ecologia i l'urbanisme", quatre conferències organitzades conjuntament entre la Secció de Ciència i Tecnologia i la Secció de Territori i Espai Urbà de la Fundació. Les ponències es faran els dijous del 7 al 28 d'octubre a les 7 de la tarda, a la Seu de la Fundació. 

Aforament limitat. Cal reservar entrada a secretaria@fbc.cat o trucant al 937258564.
Recomanem arribar una estona abans.

S'oferirà la retransmissió en directe d'aquest cicle, a través del canal de Youtube de la Fundació, on podreu trobar també els vídeos en diferit.