Amb la invenció del  transistor, a finals dels anys quaranta del segle passat, engega l’electrònica moderna. Una revolució tecnològica sense precedents, que alhora que feia més i més petits els circuits electrònics, feia també més i més gran el nostre món. I malgrat que el mateix transistor ja funcionava gràcies a la quàntica, ha estat quan la microelectrònica ha topat amb l’escala nano, que els fenòmens quàntics s’han fet omni-presents. Som al  bell d’una segona revolució electrònica. Què ha canviat? On ens durà? (veure cartell)

Dia: dimarts 18 de març de 2025
Hora: 19h
Lloc: Fundació Bosch i Cardellach (carrer d'en Font, 1)
Preu: gratuït
Organitza: Secció de Ciència i Tecnologia

El monitor públic d’emissions de Catalunya és un projecte de transferència d’informació científica que té com a finalitat facilitar dades de qualitat, rellevants i fàcilment comprensibles de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de Catalunya.
La sessió presenta els resultats de l'estimació d'emissions de CO2e per al 2024 a càrrec de Sílvia Cañellas i Jordi Vilardell, dos dels seus impulsors. (veure cartell)

Els goigs són textos musicats de caràcter popular que tenen com a funció principal la lloança a una imatge religiosa. La majoria dels goigs s’estructuren en heptasíl·labs. La forma del text acostuma a tenir una entrada, en la que els dos últims versos funcionen com a resposta; seguida de cobles, en què els dos últims també són la resposta; i finalment, una tornada, igual que l’entrada. El contingut temàtic del text se centra en la vida d’aquella imatge religiosa, que pot ser una mare de Déu, una santa o un sant; o en la relació que té aquesta imatge amb el nucli de població o comunitat que la lloa.
L'estructura literària del goig condiciona la seva estructura musical (Garcia, 2020, p. 22). Una part de les melodies dels goigs són de caràcter popular, de les quals se’n desconeix l’autoria; i aquestes es poden trobar en goigs dedicats a figures diferents i en localitzacions diverses del territori.
L’altra part de les melodies dels goigs són de nova creació i sí que se’n coneix el compositor. Un dels exemples que s’ha recollit al Vallès és el de mossèn Francesc Baldelló, fundador de l’Associació d’Amics dels Goigs. Ell és l’autor de la música dels goigs de Sant Cristòfol de Rubí, els de Sant Feliu Africà, Sant Tomàs Apòstol i la Mare de Déu del Villar, a Sant Feliu de Codines; els de Sant Antoni Abat de Caldes de Montbui i els de la Mare de Déu de la Salut de Samalús.
 Al Vallès, la majoria dels goigs que encara es canten són aquells dedicats al patró o patrona del municipi, normalment interpretats a la missa del dia de Festa Major. També es canten goigs dedicats a imatges que es veneren en ermites i santuaris, per exemple en dies en què s’hi celebra un aplec. (veure cartell)

Hipòcrates de Cos (c. 460-370 aC) fou el metge més conspicu de la Grècia antiga i és considerat el pare de la medicina. Se li atribueix tradicionalment l’anomenat Corpus hipòcratic i, especialment, el cèlebre Jurament i el tractat Aires, aigües i llocs.
Els antics eren plenament conscients de la relació que hi ha entre el clima i les malalties de la població, i sabien també que el territori, les estacions de l’any, els vents o les aigües poden influir notablement en la constitució i el caràcter de les persones. Veritable vademècum per als metges itinerants de l’època, aquest tractat encara ens sorprèn per les nombroses intuïcions que ofereix. Aquest volum, així mateix, inclou la versió originària del Jurament hipocràtic, la qual, per sort o per desgràcia, no té gaire cosa a veure. (veure cartell)