Antoni Moliner Prada (1948-2020), professor i historiador
Dimecres 23 Setembre 2020
Antoni Moliner Prada (1948-2020)
Com acostuma a passar amb les persones que tenen una gran capacitat de treball i una obra considerable, l’Antoni no era una persona que li agradés fer-se notar. Les seves investigacions -principalment des del moviment de les Juntes a la Guerra del Francès, passant per diferents aspectes de la cultura política liberal de l’Espanya en el procés de la revolució liberal del segle XIX: el clericalisme, l’anticlericalisme i la secularització d’aquest segle, entre molts altres- conformen una aportació remarcable a la historiografia feta des del treball minuciós, silenciós i honest intel·lectualment. Un gran investigador. Estem parlant bàsicament -l’acadèmia farà el llistat complert dels seus mèrits- de més de 75 articles a revistes, 47 col·laboracions en obres col·lectives, més de seixanta congressos nacionals i internacionals i una quinzena de llibres, entre les 280 referències de publicacions. Nascut el 1948 a Segura de los Baños (Terol), de família de mestres, primerament fou professor de batxillerat -sempre destacava el goig que significà per ell haver estat a diferents instituts i poblacions: des de Terrassa i Sabadell fins a la seva estimada Alacant. Això sí, subratllant la importància de conèixer els diferents tarannàs dels llocs on havia treballat i viscut, i per damunt de tot la necessitat d’escoltar a les persones.
Després, Antoni Moliner Prada, ha estat professor d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), des del 1988 com a professor titular i catedràtic acreditat des del 2009. Finalment, al març del 2017 se’l nomenava Catedràtic d’Universitat i actualment era professor emèrit. Es va doctorar l’any 1981 a la UAB amb la tesi Estructura, funcionamiento y terminología de las juntas supremas provinciales en la guerra contra Napoleón: los casos de Mallorca, Cataluña, Asturias y León, dirigida per Albert Balcells, la qual va ser pionera en l’estudi del moviment de les Juntes i la seva doble funció: revolucionària i, a la vegada, frenant la revolució contra l’antic règim. Va ser l’inici d’un seguit de treballs sobre aquest conflicte que el van portar a ser un reconegut expert a escala nacional i internacional de la Guerra del Francès (1808-1814). Podem destacar: La Catalunya resistent a la dominació francesa (1808-1812) (Barcelona: Ed. 62, 1989. XIV Premi Xarxa); Revolución burguesa y movimiento juntero en España (1808-1868) (Lleida: Milenio, 1997); La Guerra del Francès a Mallorca (Palma: Documenta Balear, 2000); La guerrilla en la Guerra de la Independencia (Madrid: Ministerio de Defensa, 2004. Premi d’investigació); Catalunya contra Napoleó. La Guerra del Francès (1808-1814) (Lleida: Pagès, 2007). I com a editor: La Guerra de la Independencia en España (Barcelona: Nabla, 2007). Tanmateix, i amb motiu del bicentenari d’aquesta guerra, al 2008 va participar en molts congressos, fòrums, seminaris i col·loquis. Havent estat professor invitat en diferents universitats d’Espanya, Portugal, França, Itàlia i Mèxic.
També va coordinar i editar La Semana Trágica de Cataluña i La expulsión de los moriscos (Barcelona: Nabla, 2009). Relacionat amb Sabadell Fèlix Sardà i Salvany y el integrismo en la Restauración (Bellaterra: UAB, 1999). A revistes com Trienio, L´Avenç, Hispania, Hispania Sacra, Siglo XIX, Spagna Contemporanea, Hispania Nova, Annales historiques de la Révolution française, Leer História, Alcores, Revista de Historia Militar, Trocadero, Historia Mexicana, Questôes&Debates, Recerques, entre moltes altres, podem trobar la seva signatura a nombrosos articles i col·laboracions. Entre d’altres institucions, era membre de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell, en la qual havia pronunciat diverses conferencies.
Amb tot, a més a més de la seva vàlua com historiador, hi ha un aspecte que sempre em captivava i que ara amb la sobtada absència es fa més colpidor, em refereixo -com esmentava al principi d’aquest escrit- a la seva gran capacitat d’escoltar i respectar. La seva humilitat i preocupació vers l’altre. I això és d’agrair. Sempre la persona, i la importància de posar-la en primer pla (em deia el dijous passat). Al llarg de la vida acadèmica anem trobant professors que, a més de la seva capacitat de treball i ensenyament, deixen una empremta humana que ens forma com a persona i fa més portadora la càrrega. L’ Antoni Moliner era un d’aquests. Gràcies Antoni.
Després, Antoni Moliner Prada, ha estat professor d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), des del 1988 com a professor titular i catedràtic acreditat des del 2009. Finalment, al març del 2017 se’l nomenava Catedràtic d’Universitat i actualment era professor emèrit. Es va doctorar l’any 1981 a la UAB amb la tesi Estructura, funcionamiento y terminología de las juntas supremas provinciales en la guerra contra Napoleón: los casos de Mallorca, Cataluña, Asturias y León, dirigida per Albert Balcells, la qual va ser pionera en l’estudi del moviment de les Juntes i la seva doble funció: revolucionària i, a la vegada, frenant la revolució contra l’antic règim. Va ser l’inici d’un seguit de treballs sobre aquest conflicte que el van portar a ser un reconegut expert a escala nacional i internacional de la Guerra del Francès (1808-1814). Podem destacar: La Catalunya resistent a la dominació francesa (1808-1812) (Barcelona: Ed. 62, 1989. XIV Premi Xarxa); Revolución burguesa y movimiento juntero en España (1808-1868) (Lleida: Milenio, 1997); La Guerra del Francès a Mallorca (Palma: Documenta Balear, 2000); La guerrilla en la Guerra de la Independencia (Madrid: Ministerio de Defensa, 2004. Premi d’investigació); Catalunya contra Napoleó. La Guerra del Francès (1808-1814) (Lleida: Pagès, 2007). I com a editor: La Guerra de la Independencia en España (Barcelona: Nabla, 2007). Tanmateix, i amb motiu del bicentenari d’aquesta guerra, al 2008 va participar en molts congressos, fòrums, seminaris i col·loquis. Havent estat professor invitat en diferents universitats d’Espanya, Portugal, França, Itàlia i Mèxic.
També va coordinar i editar La Semana Trágica de Cataluña i La expulsión de los moriscos (Barcelona: Nabla, 2009). Relacionat amb Sabadell Fèlix Sardà i Salvany y el integrismo en la Restauración (Bellaterra: UAB, 1999). A revistes com Trienio, L´Avenç, Hispania, Hispania Sacra, Siglo XIX, Spagna Contemporanea, Hispania Nova, Annales historiques de la Révolution française, Leer História, Alcores, Revista de Historia Militar, Trocadero, Historia Mexicana, Questôes&Debates, Recerques, entre moltes altres, podem trobar la seva signatura a nombrosos articles i col·laboracions. Entre d’altres institucions, era membre de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell, en la qual havia pronunciat diverses conferencies.
Amb tot, a més a més de la seva vàlua com historiador, hi ha un aspecte que sempre em captivava i que ara amb la sobtada absència es fa més colpidor, em refereixo -com esmentava al principi d’aquest escrit- a la seva gran capacitat d’escoltar i respectar. La seva humilitat i preocupació vers l’altre. I això és d’agrair. Sempre la persona, i la importància de posar-la en primer pla (em deia el dijous passat). Al llarg de la vida acadèmica anem trobant professors que, a més de la seva capacitat de treball i ensenyament, deixen una empremta humana que ens forma com a persona i fa més portadora la càrrega. L’ Antoni Moliner era un d’aquests. Gràcies Antoni.
Josep Alavedra Bosch
