La Intel·ligència Artificial ha vingut per quedar-se, tot i que, en realitat, els seus orígens es remunten als anys cinquanta del segle passat. La paraula “intel·ligència”, d’arrel llatina, significa “comprendre”. Però quan l’adjectivem com a “artificial”, estem parlant realment d’una nova forma d’intel·ligència més enllà de la comprensió humana? I davant d’aquesta nova realitat, sabem amb claredat què és —i què no és— la IA, i quins impactes té i tindrà en la nostra societat?
Sens dubte, la IA és una eina profundament transformadora, amb una capacitat d’evolució que sembla no tenir límits. Avui ja forma part del nostre dia a dia, en àmbits tan diversos com la salut, l’educació, la indústria o el lleure. I, malgrat que sabem que la IA no pensa com els humans, podem assegurar que això serà sempre així?
 
Per parlar de les capacitats reals, les expectatives i els mites al voltant de la intel·ligència artificial, comptem avui amb el professor Carles Sierra.

Professor d’investigació i director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), és també professor adjunt a la Western Sydney University. Ha estat editor en cap de la revista Journal of Autonomous Agents and Multi-Agent Systems i ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica en universitats de Londres i Sydney. Autor de nombroses publicacions en revistes internacionals de referència, ha participat en més de quaranta projectes d’investigació finançats per la Unió Europea. L’any 2019 va rebre el Premi de Recerca en Agents Autònoms de l’ACM/SIGAI. La seva recerca se centra en els sistemes intel·ligents distribuïts i en les tecnologies de l’acord, amb especial atenció a la manera com interactuen els agents i com dissenyar marcs que en regulin la interacció. (vegeu cartell)