Blai Blanquer Mecier arriba de nen a Sabadell des de Cocentaina i treballa al Molí d’en Mornau, on dorm a les nits. Després es trasllada a Sant Esteve de Castellar, i fa de paperer a Fontscalents. En el període 1912-1915 serà alcalde de Castellar i entre 1916 i 1919 jutge de pau. L’acte farà una aproximació a la trajectòria personal d’un immigrant i la seva família i el seu arrelament a Sabadell, així com a l’actuació de l’Ajuntament i el Jutjat de Pau de Castellar durant els mandats de Blanquer. Aquesta aproximació s’emmarcarà en el context sociopolític de Castellar del Vallès durant la Restauració Borbònica (unes “Notes per un novecento castellarenc”), proposant un relat alternatiu al d'un poble subordinat i intervingut pels Tolrà i fent aflorar i posant en valor un altre Castellar: el Castellar dels republicans, maçons, cooperativistes, rabassaires, dirigents obrers, o anticlericals, així com la vaga de 1918, que significa el final de l’hegemonia del caciquisme i els conservadors i el començament de l’hegemonia dels republicans i les esquerres. (veure cartell)