El proper 30 de novembre tindrà lloc la sisena i darrera sessió del curs El Vallès: Segona República, Guerra Civil i Postguerra (1931-1945), a les 19h, a la Seu de la Fundació. Amb les conferències: “El patrimoni artístic al Vallès durant la Guerra Civil” a càrrec de Patxi Ocio Casamartina i “La llarga travessia pel desert: La Lliga Regionalista de Sabadell (1931-1945)” a càrrec de Josep Lluís Martin Berbois.
|
Als anys trenta del segle passat, i després de la dictadura d’en Primo de Rivera sota la monarquia d’Alfons XIII, es proclamava el 14 d’abril de 1931 la II República. Aquesta va significar la fi del sistema de la Restauració i l’inici d’un règim democràtic que volia solucionar tots els problemes que la monarquia no havia pogut resoldre. Amb tot, la profunda divisió que s’anà forjant entre l’esquerra i la dreta, acompanyada de la crisi econòmica de la dècada i la conjuntura internacional -amb la consolidació de règims totalitaris- entre d’altres aspectes, són alguns dels factors que van portar a una manca d’estabilitat de la República, que es veié finalment truncada, després de les eleccions de febrer de 1936, pel cop militar dretà que va portar a una llarga i cruenta guerra civil que va posar fi al règim democràtic. Començava així, a l’any 1939, una llarga i dura postguerra que s’allargà fins als anys setanta del segle XX.
La Fundació Bosch i Cardellach, conjuntament amb altres centres d’estudi del Vallès, el CORE Patrimoni Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la col·laboració del Museu d’Història de Sabadell, i amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), hem organitzat aquest curset per resseguir la incidència d’aquest període, 1931-1945, al Vallès.
El curs com és habitual, es durà a terme entre octubre i novembre i va dirigit a professors, estudiants i ciutadania en general. Constarà de set sessions a càrrec d’historiadors, especialistes en l’època i en el coneixement del nostre territori, que ens oferiran les seves recerques, en alguns casos inèdites, de la història de la comarca. La sessió inaugural serà el dia 19 d’octubre a la Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, a càrrec de José Luís Martin Ramos, Catedràtic d'Història Contemporània del Departament d’Història Moderna i Contemporània. La resta de conferències seran entre el 26 d’octubre i el 30 de novembre de 2016, els dimecres de 19 a 21h a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell. A més a més de les ponències teòriques s’organitzaran dues sortides, amb l’objectiu de poder visitar escenaris relacionats amb els continguts del programa del curs.
Per a més informació:
Programa
19 d’octubre. 17.00 h. Sessió Inaugural
Sessió Inaugural a la Universitat Autònoma de Barcelona, Sala d'Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres. Edifici s/n, Carrer de la Fortuna, 08193 Cerdanyola del Vallès, Barcelona.- La guerra civil, divisòria d'èpoques, a càrrec de José Luís Martin Ramos, Catedràtic d'Història Contemporània del departament d’Història Moderna i Contemporània.
Del 26 d’octubre al 30 de novembre, dimecres de 19 a 21h a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell.
26 d’octubre
- Centre d’Estudis Molletans. La repressió de la postguerra a Mollet del Vallès, a càrrec de M. Àngels Suàrez.
El contingut fa referència a la postguerra immediata; la instauració del nou consistori i la repressió que es durà a terme a través dels informes polítics, els judicis sumaríssims, la depuració dels funcionaris i l’exili dels que fugen de la repressió.
M.Àngels Suàrez
M. Àngels Suárez i González (Lleida, 1958) és historiadora i professora de Ciències Socials. Ha publicat el llibre La Segona República i la Guerra Civil a Mollet del Vallès. És col·laboradora de la revista Notes, del Centre d’Estudis Molletans, on ha publicat diversos articles de temàtica històrica que tenen com a punt comú el Vallès.
M.Àngels Suàrez
M. Àngels Suárez i González (Lleida, 1958) és historiadora i professora de Ciències Socials. Ha publicat el llibre La Segona República i la Guerra Civil a Mollet del Vallès. És col·laboradora de la revista Notes, del Centre d’Estudis Molletans, on ha publicat diversos articles de temàtica històrica que tenen com a punt comú el Vallès.
- Cercle de Recerques i Estudis Mogoda. Els catòlics perpetuencs davant la Segona República, trencaments i continuïtats, a càrrec d’Ernest Vilàs.
La Segona República va ser un intent de modernització de les estructures socials, polítiques, fins i tot econòmiques a Espanya i a Catalunya. Eren molts els organismes i institucions que calia reformar: l'escola, l'exèrcit, la propietat agrària, l'església... Aquesta última, com a institució, havia donat suport a les estructures de poder conservador al llarg del període de la Restauració. La nova república, clarament d'esquerres, va voler acotar el paper social de l'església. Les reformes que es van implementar van ser interpretades per la jerarquia eclesiàstica com un atacat als fonaments de la religió catolica a l'Estat, suposadament majoritaria.
La conferència que es presenta explica com, des de Santa Perpètua de Mogoda, els representants, formals o no, del catolicisme s'enfrontaren a aquest ambient de laïcisme militant. La parròquia local vinculada tradicionalment amb els grans propietaris locals i impulsora de la dictadura de Primo de Rivera al poble, durant aquests anys va defensar les seves posicions fent servir com a eina eficaç el setmanari de les Joventuts Catòliques, la publicació Ressò Perpetuenc i als grups dels moviments catòlics de base en què es sostenien.
Ernest Vilàs
La conferència que es presenta explica com, des de Santa Perpètua de Mogoda, els representants, formals o no, del catolicisme s'enfrontaren a aquest ambient de laïcisme militant. La parròquia local vinculada tradicionalment amb els grans propietaris locals i impulsora de la dictadura de Primo de Rivera al poble, durant aquests anys va defensar les seves posicions fent servir com a eina eficaç el setmanari de les Joventuts Catòliques, la publicació Ressò Perpetuenc i als grups dels moviments catòlics de base en què es sostenien.
Ernest Vilàs
Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat Història per la UAB, ha treballat des de la finalització de la seva carrera en l'àmbit de la història de Santa Perpètua de Mogoda. Cofundador del Cercle de Recerques i Estudis Mogoda, és el seu vicepresident i forma part del Consell Assessor del Centre d'Estudis Molletans. Fruit d'aquesta tasca, ha publicat diferents articles a revistes locals com l'Ordit i el Notes, a banda de diferents llibres de divulgació d'història local com Santiga, una joia del patrimoni cultural i natural (2008), Mogoda, un castell amagat(2011) o, en col·laboració amb d'altres investigadors locals, El que sabem de Santa Perpètua Santa Perpètua de Mogoda, 1900-1979 (1999), 2 volums. En paral·lel ha col·laborat en diversos espais de divulgació a Ràdio Santa Perpètua, ha dictat conferències sobre la història local al poble i durant el seu pas per la Regidoria de Cultura va encarregar-se de la reforma del museu local i de la coordinació dels treballs de restauració de l'església de Santa Maria l'Antiga, Santiga.
2 de novembre
- Centre d’Estudis Històrics de Terrassa. La Repressió durant la postguerra, a càrrec de Manel Márquez.
El treball sobre la repressió franquista a Terrassa, entre el 1939 i 1945, analitzarà: d’una banda, els mecanismes endegats per les elits locals (provincials i nacionals) per esclafar als republicans terrassenc i els nuclis de la resistència antifranquista per tal de garantir el control polític i social de la ciutat i, d’altra, els cost humà que va significar la Guerra Civil i, fonamentalment, la posterior repressió franquista (depurats, detinguts, empresonats, afusellats i exiliats empresonats a camps de concentració nazis). El treball inclou també un estudi de les víctimes del franquisme i dels esdeveniment més significatius de resistència antifranquista.
Manel Márquez
Manuel Márquez Berrocal (Càceres, 1962). Magister en Història Moderna i Contemporània (1991), Llicenciat en Història (1989) i Diplomat en Magisteri (1985) a la UAB. Professor de titular de Secundària. President del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) i membre del consell de redacció de la revista de Història: Terme. (2001-16). Coordinador del Projecte per a la recuperació de la memòria històrica de la lluita antifranquista de Terrassa, 1939-1979. (2005-07). Membre de la Junta directiva y fundador del Gabinet de Recerca d’Història Social i Obrera del Dpt. Història Moderna i Contemporània (GRHISO) de la UAB.
Manel Márquez
Manuel Márquez Berrocal (Càceres, 1962). Magister en Història Moderna i Contemporània (1991), Llicenciat en Història (1989) i Diplomat en Magisteri (1985) a la UAB. Professor de titular de Secundària. President del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) i membre del consell de redacció de la revista de Història: Terme. (2001-16). Coordinador del Projecte per a la recuperació de la memòria històrica de la lluita antifranquista de Terrassa, 1939-1979. (2005-07). Membre de la Junta directiva y fundador del Gabinet de Recerca d’Història Social i Obrera del Dpt. Història Moderna i Contemporània (GRHISO) de la UAB.
- Centre d’Estudis Històrics de Terrassa. La defensa passiva i el paper dels bombers durant els bombardejos al Vallès, a càrrec de Marc Ferrer.
En aquesta ponència es veurà com es van estructurar les ciutats del Vallès, fent especial referència a Terrassa, Sabadell i Granollers, en l’aspecte de la Defensa Passiva, les mesures preventives que es van prendre, la construcció de refugis i quina va ser l’organització dels seus cossos de bombers i altres cossos d’emergència, ja des de l’inici de la guerra, tant en la crema d’esglésies, com per fer front als bombardejos i com van actuar quan es van produir. A més a més, es veurà l’evolució dels cossos de bombers vallesans, i com va afectar la guerra, al seu personal, si també es van mobilitzar al front, o si van ser depurats per la seva ideologia, tant per les autoritats revolucionàries, com per les autoritats franquistes a partir de 1939 i quina va ser la repressió que van patir.
Marc Ferrer
Marc Ferrer i Murillo nascut a Terrassa (1974) i llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (2005). Membre de la junta del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa (CEHT). Treballa a la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya i és bomber voluntari del Parc de Matadepera. Co-autor de dos llibres d'història relacionats amb els bombers: "Història del Cos de Bombers de Terrassa" (2004) i "Bombers de Catalunya: història i present" (2009). També està especialitzat en la Guerra de Successió, ha publicat el llibre “La Guerra de Successió a Terrassa, 1700-1725”, editat per la Fundació Torre del Palau (2014). Va participar com a ponent en el curs de la Fundació Bosch i Cardellach “El Vallès, abans, durant i després de la Guerra de Successió”, la tardor del 2014.
Marc Ferrer
Marc Ferrer i Murillo nascut a Terrassa (1974) i llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (2005). Membre de la junta del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa (CEHT). Treballa a la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya i és bomber voluntari del Parc de Matadepera. Co-autor de dos llibres d'història relacionats amb els bombers: "Història del Cos de Bombers de Terrassa" (2004) i "Bombers de Catalunya: història i present" (2009). També està especialitzat en la Guerra de Successió, ha publicat el llibre “La Guerra de Successió a Terrassa, 1700-1725”, editat per la Fundació Torre del Palau (2014). Va participar com a ponent en el curs de la Fundació Bosch i Cardellach “El Vallès, abans, durant i després de la Guerra de Successió”, la tardor del 2014.
9 de novembre
- Grup d'Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat. Sentmenat, guerra civil i postguerra, a càrrec de Jaume Verdaguer i Famades.
En aquesta conferència es parlarà de la situació econòmica i social de la població en la dècada dels anys 1930. Del Marquesat de Sentmenat. Del resultat de les eleccions del 14 d'abril i de la reacció del Marquès, aleshores persona molt influent. De la implicació del Marquès en el intent de cop d'estat del 10 d'agost de 1932, anomenat "la Sanjurjada". De l'esforç que varen fer els republicans per treure el poble de l'endarreriment que es trobava. De l'esclat de la guerra civil i dels assassinats i barbaritats que ocorregueren a Sentmenat. També de l'assassinat d'aleshores alcalde Joan Deu. De la quantitat d'homes cridats al front i dels feixucs treballs del camp que tenien de fer els vells i les dones. De la voladura del polvorí de la masia i torre dels propietaris de can Baigual. Del coronel Enrique Lister i la seva estada a Sentmenat en la retirada. De la victoriosa entrada del Marquès a Sentmenat, al capdavant de la cavalleria mora que l'acompanyava. Del nomenament, per part del Marquès, del nou ajuntament. Del retorn de l'antic secretari a l'ajuntament republicà, ara passat a l'altre costat i denunciant a tothom. Del primer capellà que va venir després de la guerra. De la celebració del primer aniversari de la "Liberación". De la confusió mental que els adolescents i joves d'aleshores tenien sobre la llengua catalana.
Jaume Verdaguer i Famades
L'any 1948 va treballar d'aprenent a la fàbrica de teixits de tapisseria de can Vall, a Sentmenat. L'any 1963 va treballar pel seu compte com a teixidor autònom de tapisseria d'automòbil. En l'any 1995, i amb motiu de la celebració del centenari de la "Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca" va escriure la història d'aquesta entitat. Actualment és vocal de la junta de la Societat Coral i membre actiu de la secció d'aquesta entitat anomenada "la Patilla". També, des de fa 8 anys, és el president del "Grup d'Amics del Museu-Arxiu" de Sentmenat.
Jaume Verdaguer i Famades
L'any 1948 va treballar d'aprenent a la fàbrica de teixits de tapisseria de can Vall, a Sentmenat. L'any 1963 va treballar pel seu compte com a teixidor autònom de tapisseria d'automòbil. En l'any 1995, i amb motiu de la celebració del centenari de la "Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca" va escriure la història d'aquesta entitat. Actualment és vocal de la junta de la Societat Coral i membre actiu de la secció d'aquesta entitat anomenada "la Patilla". També, des de fa 8 anys, és el president del "Grup d'Amics del Museu-Arxiu" de Sentmenat.
- Centre d’Estudis de Granollers. Poder polític i repressió a la ciutat de Granollers (1939-1945), a càrrec de Joan Garriga i Andreu i Eduard Navarro Domènech.
Amb l’entrada de les tropes franquistes a Granollers, les estructures de poder van organitzar els òrgans i els grups de pressió vinculats al Movimiento, a la mesura d’un règim i un sistema de connotacions clarament feixistes. Les delacions, els empresonaments, les depuracions i els procediments judicials militars (sumaríssims), trasbalsaren la societat granollerina. L’anàlisi de la situació a la ciutat així com dels mecanismes de control, amb l’aportació de dades i casos molt concrets, seran les proves de la repressió que va patir Granollers i que es presenten en aquesta ponència.
Joan Garriga i Andreu
Joan Garriga Andreu ( la Garriga, Vallès Oriental, 19.12.1945). Advocat, llicenciat en Història Contemporània, doctor en Història. Ha cursat estudis de sociologia i sobre Patrimoni. Ha estat Catedràtic d’Història de secundària, Director de l’Institut Roser Pujadas, posteriorment Antoni Cumella, de Granollers, Director del Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de Granollers, Director del Museu de Granollers i Director de la revista Lauro, del Museu de Granollers. En l'actualitat forma part del Centre d’Estudis de l’AC de Granollers, Membre del Consell de redacció de” Ponències”, revista del Centre d’Estudis de Granollers, Membre del Consell Assessor, del llibre-revista “Vallesos”. ( Gent, terra i patrimoni), Membre del Centre d’Estudis sobre el franquisme i la democràcia (CEFID), de la UAB i Membre del Consell Assessor del Centre de Cultura per la Pau, Can Jonch, Granollers.
Eduard Navarro Domènech
Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció història moderna i contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1991. Postgraduat per la Universitat de Girona el curs 2002-2003 en “Ciutadania i Veïnatges”. Coautor dels llibres “Les Franqueses del Vallès: els anys de la 2a. República (1931-1939)”; Les Franqueses del Vallès: la primera etapa franquista (1939-1960) I Corró d'Avall, identitat i canvi d'un poble. Ajuntament de Les Franqueses, 2008,2009 i 2016. Col.laborador dels actes del 70è. Aniversari del Bombardeig de Granollers el 2008. Ha realitzat l’estudi La repressió franquista a Granollers amb l'ajut de la Borsa d'estudis XIII Memorial Joan Camps atorgat per l'Associació Cultural de Granollers el 2003, presentat el novembre del 2005 i publicat a Ponències, any 2005. Publicació del llibre "El franquisme i la repressió a Granollers i el Vallès Oriental". Editorial Alpina. Any 2014. Coautor del llibres L'escola republicana a Granollers (1931-1939), Casal del Mestre de Granollers, 2006. Professor d'història des de 1995 i Director de l’INS. El Til·ler des juliol de 2009.
Joan Garriga i Andreu
Joan Garriga Andreu ( la Garriga, Vallès Oriental, 19.12.1945). Advocat, llicenciat en Història Contemporània, doctor en Història. Ha cursat estudis de sociologia i sobre Patrimoni. Ha estat Catedràtic d’Història de secundària, Director de l’Institut Roser Pujadas, posteriorment Antoni Cumella, de Granollers, Director del Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de Granollers, Director del Museu de Granollers i Director de la revista Lauro, del Museu de Granollers. En l'actualitat forma part del Centre d’Estudis de l’AC de Granollers, Membre del Consell de redacció de” Ponències”, revista del Centre d’Estudis de Granollers, Membre del Consell Assessor, del llibre-revista “Vallesos”. ( Gent, terra i patrimoni), Membre del Centre d’Estudis sobre el franquisme i la democràcia (CEFID), de la UAB i Membre del Consell Assessor del Centre de Cultura per la Pau, Can Jonch, Granollers.
Eduard Navarro Domènech
Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció història moderna i contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1991. Postgraduat per la Universitat de Girona el curs 2002-2003 en “Ciutadania i Veïnatges”. Coautor dels llibres “Les Franqueses del Vallès: els anys de la 2a. República (1931-1939)”; Les Franqueses del Vallès: la primera etapa franquista (1939-1960) I Corró d'Avall, identitat i canvi d'un poble. Ajuntament de Les Franqueses, 2008,2009 i 2016. Col.laborador dels actes del 70è. Aniversari del Bombardeig de Granollers el 2008. Ha realitzat l’estudi La repressió franquista a Granollers amb l'ajut de la Borsa d'estudis XIII Memorial Joan Camps atorgat per l'Associació Cultural de Granollers el 2003, presentat el novembre del 2005 i publicat a Ponències, any 2005. Publicació del llibre "El franquisme i la repressió a Granollers i el Vallès Oriental". Editorial Alpina. Any 2014. Coautor del llibres L'escola republicana a Granollers (1931-1939), Casal del Mestre de Granollers, 2006. Professor d'història des de 1995 i Director de l’INS. El Til·ler des juliol de 2009.
16 de novembre
- Fundació Bosch i Cardellach. Sabadell i els espais de la memòria de la guerra civil, a càrrec de Josep Alavedra i Genís Ribé (MHS).
Sabadell, una de les ciutats republicanes més importants del país abans d'esclatar la Guerra Civil, conserva un conjunt d'espais de memòria d'aquest sagnant conflicte que molta gent desconeix. Es farà una introducció prèvia de quins eren els trets fonamentals del Sabadell industrial, cultural i popular que es va remoure profundament amb l'arribada de la Segona República. Tot seguit es presentaran els espais de memòria que tenen a veure amb els espais de poder i revolta durant la guerra, els espais de la indústria d'armament i aeronàutica, els espais de l'aeròdrom militar, els espais afectats pels bombardejos aeris i els espais relacionats amb la defensa de la població civil.
Josep Alavedra Bosch
Historiador, ha estat professor d’història contemporània a la UAB. Col·laborador a diversos mitjans, autor de varis articles, ha publicat ,entre d’altres: "La Guerra de la Independència en España", ed. Nabla (Barcelona) amb altres autors i "Confraternities: the sociability of lay people despite the Council of Trent a Edizione della Normale (Pisa)". La seva recerca gira entorn de la sociabilitat pre-liberal.
Genís Ribé
Historiador. Tècnic superior del Museu d'Història de Sabadell. Més de 20 anys d'experiència en el Museu: gestió del procés de renovació de la museografia permanent del museu, gestió i posta en marxa de nous equipaments museístics locals (Vapor Buxeda Vell, Casa Duran...), gestió i coordinació de les intervencions arqueològiques realitzades al terme municipal de Sabadell, gestió i coordinació de la producció i muntatge de diferents exposicions (permanents i temporals), organització de jornades, cursos i cicles de conferències, gestió i coordinació de l’edició de catàlegs d’exposicions, monografies de patrimoni i d’arqueologia, revistes i agendes. Ha treballat també al Museu Arqueològic de Barcelona i al Museu de Vilafranca del Penedès. Ha dirigit i participat en diferents excavacions arqueològiques i en projectes de recerca. Membre fundador de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya.
Josep Alavedra Bosch
Historiador, ha estat professor d’història contemporània a la UAB. Col·laborador a diversos mitjans, autor de varis articles, ha publicat ,entre d’altres: "La Guerra de la Independència en España", ed. Nabla (Barcelona) amb altres autors i "Confraternities: the sociability of lay people despite the Council of Trent a Edizione della Normale (Pisa)". La seva recerca gira entorn de la sociabilitat pre-liberal.
Genís Ribé
Historiador. Tècnic superior del Museu d'Història de Sabadell. Més de 20 anys d'experiència en el Museu: gestió del procés de renovació de la museografia permanent del museu, gestió i posta en marxa de nous equipaments museístics locals (Vapor Buxeda Vell, Casa Duran...), gestió i coordinació de les intervencions arqueològiques realitzades al terme municipal de Sabadell, gestió i coordinació de la producció i muntatge de diferents exposicions (permanents i temporals), organització de jornades, cursos i cicles de conferències, gestió i coordinació de l’edició de catàlegs d’exposicions, monografies de patrimoni i d’arqueologia, revistes i agendes. Ha treballat també al Museu Arqueològic de Barcelona i al Museu de Vilafranca del Penedès. Ha dirigit i participat en diferents excavacions arqueològiques i en projectes de recerca. Membre fundador de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya.
- Fundació Bosch i Cardellach. Els refugiats a Sabadell durant la Guerra Civil, a càrrec d’Esteve Deu.
La ponència analitza el procés d’arribada i acolliment a Sabadell de refugiats de zones controlades o assetjades per l’exèrcit franquista. Així mateix, s’estudia la seva procedència i alguns periples dels procés de fugida. Finalment, es tracta de comentar les dificultats que va comportar a la ciutat la gestió d’aquest important nombre de nouvinguts i el seu hostatgement.
23 de novembre
- Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat. Història de Pins del Vallès (Sant Cugat del Vallès, 1936-1939), a càrrec de José Fernando Mota.
Entre octubre de 1936 i gener de 1939 la vila de Sant Cugat del Vallès va canviar el seu nom per Pins del Vallès. En aquest període de Guerra Civil el poble viurà sobtats canvis polítics i una revolució social. Abordarem aquests temes i incidirem en d'altres com la repressió a la rereguarda, l'acollida de refugiats, els problemes alimentaris o la presència militar a la població vallesana.
José Fernando Mota
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona.Ha estat Premi Gausac d’història local de Sant Cugat del Vallès. Investigador associat al Cefid de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És autor de La República, la guerra i el primer franquisme a Sant Cugat del Vallès, 1931-1941 (2001) i “Mis manos, mi capital": els treballadors de la construcció, les CCOO i l’organització de la protesta a la Gran Barcelona, 1964-1978 (2010). També és coautor de Cuellos blancos, de empleados a trabajadores : el movimiento sindical de banca y ahorro en Barcelona, 1957-1980 (2013) i La muerte del espía con bragas: falangistas, policías, militares y agentes secretos en la Barcelona de posguerra (2013).
José Fernando Mota
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona.Ha estat Premi Gausac d’història local de Sant Cugat del Vallès. Investigador associat al Cefid de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És autor de La República, la guerra i el primer franquisme a Sant Cugat del Vallès, 1931-1941 (2001) i “Mis manos, mi capital": els treballadors de la construcció, les CCOO i l’organització de la protesta a la Gran Barcelona, 1964-1978 (2010). També és coautor de Cuellos blancos, de empleados a trabajadores : el movimiento sindical de banca y ahorro en Barcelona, 1957-1980 (2013) i La muerte del espía con bragas: falangistas, policías, militares y agentes secretos en la Barcelona de posguerra (2013).
- Grup d’Estudis Les Feixes de Cerdanyola. La vida quotidiana durant la guerra i la postguerra al poble de Cerdanyola (1936-1950) , a càrrec de Miquel Sánchez i González
S’estudia la vida quotidiana durant la guerra i la postguerra posterior al poble de Cerdanyola. S’analitzen l’ordre públic, els proveïments i el temps lliure.
L’ordre públic es divideix en tres fases: 1) la revolucionària (juliol 36-maig 37); 2) el declivi anarquista (maig 37-novembre 38); i 3) la derrota republicanista i els bombardeigs (novembre 38-gener 39). Dels proveïments veurem: 1) l’economia de guerra (juliol 36-novembre 37); i 2) la manca d’aliments i la fam (març 37-gener 39). Del temps lliure, ben poca coses.
Miquel Sánchez i González
L’ordre públic es divideix en tres fases: 1) la revolucionària (juliol 36-maig 37); 2) el declivi anarquista (maig 37-novembre 38); i 3) la derrota republicanista i els bombardeigs (novembre 38-gener 39). Dels proveïments veurem: 1) l’economia de guerra (juliol 36-novembre 37); i 2) la manca d’aliments i la fam (març 37-gener 39). Del temps lliure, ben poca coses.
Miquel Sánchez i González
Enginyer i doctor en Història. Ha publicat Història de Cerdanyola (1977-84) (7 volums), Orígens històrics del Vallès (segles X-XI),(1992), La Segona República i la Guerra Civil a Cerdanyola, 1931-1939 (1993), Sant Iscle de les Feixes: Història d’una parròquia de muntanya (segles X-XIX), dins de “Mil·lenari de Sant Iscle...(995-1995)”, Viena, 1996; Can Fatjó del Molí, 1144-1987. PTV, 1999; El Cister: i al principi fou Valldaura. Sta Mª Valldaura, 1150-1169. Cossetània. 2001; Història de Cerdanyola. Dels origens al segle vint. Ed. Montflorit i Ajunt. Cerdanyola, 2005; Sant Martí de Cerdanyola. Centenari de l’església nova (1906-2006), amb “Sant Martí de Cerdanyola. D’església romànica a parròquia urbana”. Ed. Casals. Barcelona, 2006; Can Fatjó dels Xiprers. Edic. Forum-Grama. Cerdanyola, 2012; i La Guerra de Successió al Vallès meridional. Els casos de Cerdanyola, Montcada, Ripollet i Sant Cugat (1700-1716). Cerdanyola, 2014.
30 de novembre
- UAB. Departament d'Art i Musicologia de la UAB. El patrimoni artístic al Vallès durant la Guerra Civil, a càrrec de Patxi Ocio Casamartina.
Visió àmplia sobre què va succeir amb el patrimoni artístic del Vallès Occidental durant la Guerra Civil: crema d'esglésies, museus i col·leccions particulars. Com va reaccionar el poble? Què es va poder salvaguardar? Com?.
Estudi fruit d'una tesi en curs tutoritzada per Maria Garganté Llanes.
Patxi Ocio Casamartina
Estudi fruit d'una tesi en curs tutoritzada per Maria Garganté Llanes.
Patxi Ocio Casamartina
Llicenciat en Història de l'Art (UAB, 2008-2012), màster en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic (UAB, 2012-2013) i actualment cursant un doctorat sobre el patrimoni artístic del Vallès Occidental durant la Guerra Civil (UAB, 2014). Responsable de la Galeria Abbé Pierre de Sabadell i col·laborador en les exposicions temporals de la Fundació Bosch i Cardellach.
- Fundació Bosch i Cardellach. La llarga travessia pel desert: La Lliga Regionalista de Sabadell (1931-1945), a càrrec de Josep Lluís Martin Berbois.
Els anys trenta no van ser òptims per als interessos polítics de la Lliga Regionalista arreu de Catalunya. La victòria electoral de la novella Esquerra Republicana de Catalunya va significar la pèrdua del poder polític que havia ostentat la formació catalanista i conservadora durant les primeres dècades del segle passat. La Lliga de Sabadell no va quedar exempta de la desorientació política que això va suposar, fet que es va traduir en un seguit de derrotes electorals durant el període de la Segona República. Els estralls dels primers mesos de la Guerra Civil va significar l’obligat exili de molts dels seus membres a partir de 1936 per tal de salvar la seva vida i la conseqüent participació o no del bàndol sollevat. El retorn, va suposar una altre cruïlla política per a molts d’ells: donar o no suport al règim franquista.
Josep Lluís Martin Berbois
Josep Lluís Martin Berbois
Doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i Tècnic del Memorial Democràtic (Generalitat de Catalunya). Ha publicat un centenar d’articles entre revistes especialitzades i capítols de llibre. És autor d’onze llibres, els seus dos darrers són Ignorades però desitjades. La dona política durant les eleccions de la Segona República a Catalunya (Acontravent. 2013 i en castellà a Icária, 2015) i Josep Maria Ainaud de Lasarte: Un humanista al servei de Catalunya (Editorial Base. 2015). També ha participat en diverses obres col·lectives com La Guerra Civil a Catalunya, La Transició a Catalunya (Edicions 62), l’Atles del catalanisme (Enciclopèdia Catalana) i La Segona República a Catalunya (Ara Llibres).
Sortides
- 5 de novembre. Sabadell 1931-1945: itinerari pels espais de memòria. De les 10 a les 13h. En col·laboració amb el Museu d'Història de Sabadell.
- 19 de novembre. Visita al Museu Memorial de l'Exili a la Junquera. Tot el dia.
Caldrà confirmar l'assistència a les sortides en el moment de la inscripció al curs. Cada persona podrà anar acompanyada, informant prèviament a la secretaria de la Fundació. Les despeses derivades d'aquestes sortides no estan incloses en el preu del curs.
Reconeixement acadèmic
Inclòs en el Pla de Formació de Zona del Departament d'Ensenyament i gratuït per al professorat. Es certificarà l'assistència.
Preu:
20€ per a totes les sessions ( 15€ per a estudiants de la UAB, majors de 65 anys, membres i/o socis dels centres d’estudis de la Comissió Organitzadora). Gratuït per al professorat adherit al Pla de Formació de Zona del Departament d’Ensenyament.
El desplaçament i despeses derivades de les sortides anirà a compte dels assistents.
Assistència a una sessió: 5€ (quota reduïda: 3€).
El desplaçament i despeses derivades de les sortides anirà a compte dels assistents.
Assistència a una sessió: 5€ (quota reduïda: 3€).
Inscripcions:
Per a l’assistència a les 6 sessions es requereix inscripció (atès que l’aforament és limitat, s’atendran les inscripcions per ordre d’arribada)
Secretaria de la Fundació Bosch i Cardellach (www.fbc.cat) de dilluns a dijous, de 16 a 21 h i divendres de 9 a 14h, o trucant al tel. 93 725 85 64, per mail fbc@fbc.cat o a través del formulari d'inscripció
Pàgina d'inscripcions per al professorat
Organitzadors:
Arxiu d’Història de Castellar del Vallès
Centre d’Estudis de Granollers
Centre d’Estudis Històrics de Terrassa
Centre d’Estudis Molletans
Cercle de Recerques i Estudis de Mogoda. Santa Perpètua
Fundació Bosch i Cardellach. Sabadell
Grup d'Amics del Museu Arxiu de Sentmenat
Grup d’Estudis Les Feixes de Cerdanyola
Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) – CORE en Patrimoni Cultural de la UABCei
Entitats col·laboradores:
Museu d’Història de Sabadell
Serveis Territorials al Vallès Occidental del Departament d’Ensenyament de la Generalitat
Amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner
