Quadern d'Arxiu 112, de Josep M. Benaul

A les darreres dècades del segle XVIII, la integració vertical (tissatge i blanqueig-estampació) de les fàbriques d'indianes barceloneses va ser substituïda per una especialització vertical progressiva a partir d'una floració de petites i mitjanes empreses independents, esteses per un creixent nombre de viles i pobles amb una tradició tèxtil precedent. Atès que les empeses eren un teixit estàndard i que la tecnologia predominant era senzilla i barata, fins i tot la filatura, les barreres a l'entrada eren baixes i varen sorigri moltes emprese petites i mitjanes. Aquest estudi de cas examina els orígens i la formació dels fabricants de teixits en cru en una vila que va conservar la producció de draps de llana alhora que desenvolupava la nova manufactura. Des de les acaballes de la dècada del 1820 aquesta organització industrial va ser qüestionada pel canvi tecnològic a la filatura (les jennies van ser substituïdes per les mule-jennies i, en menor mesura, per les throstles), de manera que els mercats intraindustrials es van fer menys competitius i les petites i mitjanes empreses de tissatge van esdevenir més dependents de deterinades grans empreses de Barcelona que els subministraven el fil i els compraven les empeses. Aquest canvi va confirgurar, en bona mersura, el destí dels primer petits i mitjans fabricants de teixits en cru, els quals només excepcionalment van donar lloc a empreses més grans i integrades verticalment.



El Quadern es complementa amb l'annex Quaranta-cinc fabricants cotoners de Sabadell, 1789-1830. Dades per a una prosopografia.