Dimarts 14 Abril 2020
La XVIª edició del Recercat. Jornada de Cultura i Recerca Local, organitzada per l'Institut Ramon Muntaner, i que havia de tenir lloc a El Vendrell (Capital de la Cultura Catalana 2020) els dies 24, 25 i 26 d'abril, ha quedat ajornada per la situació de crisi sanitària. Així ho ha comunicat l'organització a través de la seva pàgina web. La Fundació Bosch i Cardellach hi tenia pensat assistir, tal i com ha fet en les anteriors edicions.
El Recercat ha esdevingut la diada de referència del món dels centres d’estudis ja que ofereix espais i activitats ben diferenciats per tal d’assolir un doble objectiu: ser un punt de trobada entre els centres i instituts d’estudis locals i comarcals dels territoris de parla catalana, alhora que un aparador de la tasca d’aquestes entitats obert a tota la ciutadania.
Malgrat aquest ajornament, la Fundació ha participat en l'elaboració del pòster que anualment s'exposa a l'espai per la Fira d'Entitats. Esperem ben aviat poder-vos-el presentar.
El Recercat ha esdevingut la diada de referència del món dels centres d’estudis ja que ofereix espais i activitats ben diferenciats per tal d’assolir un doble objectiu: ser un punt de trobada entre els centres i instituts d’estudis locals i comarcals dels territoris de parla catalana, alhora que un aparador de la tasca d’aquestes entitats obert a tota la ciutadania.
Malgrat aquest ajornament, la Fundació ha participat en l'elaboració del pòster que anualment s'exposa a l'espai per la Fira d'Entitats. Esperem ben aviat poder-vos-el presentar.
Dimarts 14 Abril 2020
La Fundació Bosch i Cardellach s'ha adherit al manifest a favor de la cultura promogut pel Cercle de Cultura. En aquest manifest, s'insta a les administracions públiques a impulsar un conjunt de mesures que permetin el manteniment del teixit productiu i l'activitat dels sectors culturals per garantir la continuïtat de la feina desenvolupada pels agents culturals.
(Veure el manifest)
(Veure el manifest)
Dijous 2 Abril 2020
Us compartim l'article de Jaume Bosch (Membre de la Junta de govern de la CCEPC) a L'Altra Mirada, una revista editada a Palma per les Fundacions Darder Mascaró, en el seu número 93 corresponent al mes d'abril.
Llegeix aquí l'article "La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC)"
Descarrega't aquí el número sencer de la revista.
Font:
Bosch, J. (2020, abril). La Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC). L'Altra Mirada, num. 93. Recuperat de https://laltramirada.cat/issue/laltra-mirada-93-abril/
Llegeix aquí l'article "La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC)"
Descarrega't aquí el número sencer de la revista.
Font:
Bosch, J. (2020, abril). La Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC). L'Altra Mirada, num. 93. Recuperat de https://laltramirada.cat/issue/laltra-mirada-93-abril/
Dijous 12 Març 2020
COMUNICAT, 12 de març del 2020
Per tal de contenir la propagació del coronavirus SARS-CoV-2 i tenint en compte les recomanacions de la Conselleria de Salut d’evitar celebrar reunions i actes públics, la Fundació Bosch i Cardellach ha decidit ajornar el cafè científic El sincrotró ALBA: una eina per veure l’invisible on havia de participar aquest proper dimarts 17 de març, i la conferència sobre els Menors no acompanyats, una realitat desconeguda, que estava prevista pel dijous 26 de març.
També us informem que fins el divendres 20 de març, la Fundació romandrà tancada al públic, tot i que us atendrem en l'horari habitual via correu electrònic (secretaria@fbc.cat i/o fbc@fbc.cat) i per telèfon (937258564).
Disculpeu les molèsties.
Qualsevol dubte, estem a la vostra disposició,
AMPLIACIÓ DE LA INFORMACIÓ, 16 de març del 2020
Us informem que, a més de les mesures preses el passat 12 de març (veure més amunt), la Fundació Bosch i Cardellach no estarà oberta al públic durant els 15 dies que han indicat les autoritats competents. Tot i així, us continuarem atenent, en funció de les nostres possibilitats, via correu electrònic (secretaria@fbc.cat) i per telèfon (937258564) exclusivament dins de l'horari d'atenció al públic:
Per tal de contenir la propagació del coronavirus SARS-CoV-2 i tenint en compte les recomanacions de la Conselleria de Salut d’evitar celebrar reunions i actes públics, la Fundació Bosch i Cardellach ha decidit ajornar el cafè científic El sincrotró ALBA: una eina per veure l’invisible on havia de participar aquest proper dimarts 17 de març, i la conferència sobre els Menors no acompanyats, una realitat desconeguda, que estava prevista pel dijous 26 de març.
També us informem que fins el divendres 20 de març, la Fundació romandrà tancada al públic, tot i que us atendrem en l'horari habitual via correu electrònic (secretaria@fbc.cat i/o fbc@fbc.cat) i per telèfon (937258564).
Disculpeu les molèsties.
Qualsevol dubte, estem a la vostra disposició,
AMPLIACIÓ DE LA INFORMACIÓ, 16 de març del 2020
Us informem que, a més de les mesures preses el passat 12 de març (veure més amunt), la Fundació Bosch i Cardellach no estarà oberta al públic durant els 15 dies que han indicat les autoritats competents. Tot i així, us continuarem atenent, en funció de les nostres possibilitats, via correu electrònic (secretaria@fbc.cat) i per telèfon (937258564) exclusivament dins de l'horari d'atenció al públic:
- De dilluns a dijous de 10 a 13h i de 16 a 21h.
- Divendres de 9 a 14h.
Per aquelles persones subscrites a l'obra d'Esteve Deu i que teníeu pendent venir a recollir l'últim llibre, podreu passar per la Fundació a buscar el vostre exemplar un cop s'hagi normalitzat la situació i tornem a obrir al públic.
AMPLIACIÓ DE LA INFORMACIÓ, 23 de març del 2020
Us informem que, a més de les mesures preses els passats dies 12 i 16 de març (veure més amunt), la Fundació Bosch i Cardellach no estarà oberta al públic durant els 15 dies següents que han indicat les autoritats competents. Us continuarem atenent via correu electrònic (secretaria@fbc.cat) i per telèfon (937258564) dins de l'horari d'atenció al públic.
AMPLIACIÓ DE LA INFORMACIÓ, 23 de març del 2020
Us informem que, a més de les mesures preses els passats dies 12 i 16 de març (veure més amunt), la Fundació Bosch i Cardellach no estarà oberta al públic durant els 15 dies següents que han indicat les autoritats competents. Us continuarem atenent via correu electrònic (secretaria@fbc.cat) i per telèfon (937258564) dins de l'horari d'atenció al públic.
Dimecres 4 Març 2020
Posicionament de la Secció de Territori i Espai Urbà sobre el sistema de rondes de Sabadell i la ronda Vallès-Quart Cinturó.
Antecedents més recents en l’àmbit de la planificació territorial i de la mobilitat.
Actualment, el Pla d’Ordenació Urbana de Sabadell aprovat l’any 1993 disposa d’unes reserves de sòl en sistemes de comunicacions per a donar resposta a les necessitats de les infraestructures de mobilitat de persones i mercaderies. Aquestes reserves, bàsicament, es concentren en la part nord i est de la ciutat i es van dibuixar per disposar, si era el cas, d’un sistema de rondes de ciutat i pel possible pas del Quart Cinturó, infraestructura planificada l’any 1966.
L’any 2010 es va aprovar el Pla Territorial metropolità de Barcelona que contempla un traçat indicatiu per una Ronda Vallès diferent del planificat històricament sota el nom de Quart Cinturó. Però també recull altres traces alternatives i especifica que cal elaborar un Pla Específic de Mobilitat pel Vallès (PEMV) per concretar la proposta de sistemes de mobilitat en aquest àmbit territorial.
L’agost del 2016 la Generalitat de Catalunya va licitar el PEMV. El juny del 2017 el Ministeri de Foment va adjudicar l’estudi informatiu pel tram entre Terrassa i Granollers de la B-40. Cap dels dos processos no han tingut encara cap resolució.
A inicis d’aquest mes de febrer ha sortit a exposició pública l’avanç del PEMV, és doncs una oportunitat indiscutible per avançar cap un canvi de model de mobilitat en l’àmbit del Vallès i també per Sabadell. En qualsevol cas, el resultat final hauria de passar per un consens del conjunt d’agents públics i privats afectats que concreti les prioritats de les actuacions infraestructurals, viàries i ferroviàries, i altres elements de gestió de mobilitat que permetin estructurar un sistema de transport públic col·lectiu competitiu, amb una especial atenció a la xarxa de busos interurbans i d’aportació a la xarxa ferroviària i al sistema d’intercanviadors.
Treballs realitzats i en curs de la Fundació Bosch i Cardellach.
La Fundació ha desenvolupat diferents treballs d’estudi i debat al voltant del Quart Cinturó o, posteriorment anomenat, Ronda Vallès. També, sobre la mobilitat de la ciutat i les seves rondes. Per exemple, l’any 2010, la pròpia Secció de Territori va elaborar l’estudi “Les infraestructures viàries i ferroviàries a Sabadell i entorns”, en el qual es recollien les diferents traces dibuixades i elaborava una proposta específica, amb una alternativa diferent el seu pas per Sabadell. Més recentment, s’han realitzat jornades obertes de debat respecte el transport públic i la ciutat i sessions tècniques per analitzar les propostes més actuals de la connexió entre Sabadell i Terrassa.
És doncs un aspecte que ha preocupat i preocupa. Per exemple, durant aquest curs, a partir de l’acord de col·laboració amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) s’està elaborant un monogràfic dins de l’assignatura de Construcció i Condicionament de l’Espai Urbà, amb la realització de treballs de recerca sobre el sistema de rondes de la ciutat, generant propostes noves de traçat, secció i dotació. Es preveu una exposició d’aquests treballs acompanyada d’una jornada oberta.
Aquest petit bagatge ens permet elaborar una síntesi de prioritats i necessitats i un posicionament inicial sobre el debat del sistema de rondes de la ciutat i la ronda Vallès-Quart Cinturó.
Síntesi de prioritats i necessitats territorials.
A escala local, de ciutat, Sabadell té una prioritat indiscutible i ineludible: un canvi en el model de mobilitat, un nou marc de planificació, programació i transformació d’acord amb les necessitats socioeconòmiques d’avui, i tenint molt presents els problemes, les perspectives i les obligacions mediambientals. I, certament, la decisió sobre com i quin sistema de rondes de ciutat es vol implementar és un element estructurador d’aquest nou model i, de retruc, de la pròpia morfologia urbana de la ciutat.
Així mateix, a nivell de la seva conurbació o àrea d’influència, hi ha dos aspectes fonamentals que estan imbricats amb el debat de rondes: la connexió de Sabadell amb Castellar del Vallès, amb un sentit ampli i multimodal, i la connexió Barberà del Vallès i Sabadell amb Polinyà i Santa Perpètua de Mogoda, especialment, amb l’anomenada interpolar sud.
Finalment, a nivell regional, més enllà dels dèficits en el servei i infraestructures ferroviàries de connexió amb Barcelona, existeix un greu problema: la connexió interna en l’àmbit del Vallès. No es disposa d’un model de gestió i tampoc es reben les inversions necessàries.
Posicionament de la Secció de Territori.
L’experiència de treball que ha anat desenvolupant la Fundació Bosch i Cardellach tan recentment com des de la tradició dels debats anteriors (2001-2002 i 2010), ens ha permès disposar d’un consens bàsic en la pluralitat dels membres de la seva Secció. Per tot l’exposat s’acorda:
Antecedents més recents en l’àmbit de la planificació territorial i de la mobilitat.
Actualment, el Pla d’Ordenació Urbana de Sabadell aprovat l’any 1993 disposa d’unes reserves de sòl en sistemes de comunicacions per a donar resposta a les necessitats de les infraestructures de mobilitat de persones i mercaderies. Aquestes reserves, bàsicament, es concentren en la part nord i est de la ciutat i es van dibuixar per disposar, si era el cas, d’un sistema de rondes de ciutat i pel possible pas del Quart Cinturó, infraestructura planificada l’any 1966.
L’any 2010 es va aprovar el Pla Territorial metropolità de Barcelona que contempla un traçat indicatiu per una Ronda Vallès diferent del planificat històricament sota el nom de Quart Cinturó. Però també recull altres traces alternatives i especifica que cal elaborar un Pla Específic de Mobilitat pel Vallès (PEMV) per concretar la proposta de sistemes de mobilitat en aquest àmbit territorial.
L’agost del 2016 la Generalitat de Catalunya va licitar el PEMV. El juny del 2017 el Ministeri de Foment va adjudicar l’estudi informatiu pel tram entre Terrassa i Granollers de la B-40. Cap dels dos processos no han tingut encara cap resolució.
A inicis d’aquest mes de febrer ha sortit a exposició pública l’avanç del PEMV, és doncs una oportunitat indiscutible per avançar cap un canvi de model de mobilitat en l’àmbit del Vallès i també per Sabadell. En qualsevol cas, el resultat final hauria de passar per un consens del conjunt d’agents públics i privats afectats que concreti les prioritats de les actuacions infraestructurals, viàries i ferroviàries, i altres elements de gestió de mobilitat que permetin estructurar un sistema de transport públic col·lectiu competitiu, amb una especial atenció a la xarxa de busos interurbans i d’aportació a la xarxa ferroviària i al sistema d’intercanviadors.
Treballs realitzats i en curs de la Fundació Bosch i Cardellach.
La Fundació ha desenvolupat diferents treballs d’estudi i debat al voltant del Quart Cinturó o, posteriorment anomenat, Ronda Vallès. També, sobre la mobilitat de la ciutat i les seves rondes. Per exemple, l’any 2010, la pròpia Secció de Territori va elaborar l’estudi “Les infraestructures viàries i ferroviàries a Sabadell i entorns”, en el qual es recollien les diferents traces dibuixades i elaborava una proposta específica, amb una alternativa diferent el seu pas per Sabadell. Més recentment, s’han realitzat jornades obertes de debat respecte el transport públic i la ciutat i sessions tècniques per analitzar les propostes més actuals de la connexió entre Sabadell i Terrassa.
És doncs un aspecte que ha preocupat i preocupa. Per exemple, durant aquest curs, a partir de l’acord de col·laboració amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) s’està elaborant un monogràfic dins de l’assignatura de Construcció i Condicionament de l’Espai Urbà, amb la realització de treballs de recerca sobre el sistema de rondes de la ciutat, generant propostes noves de traçat, secció i dotació. Es preveu una exposició d’aquests treballs acompanyada d’una jornada oberta.
Aquest petit bagatge ens permet elaborar una síntesi de prioritats i necessitats i un posicionament inicial sobre el debat del sistema de rondes de la ciutat i la ronda Vallès-Quart Cinturó.
Síntesi de prioritats i necessitats territorials.
A escala local, de ciutat, Sabadell té una prioritat indiscutible i ineludible: un canvi en el model de mobilitat, un nou marc de planificació, programació i transformació d’acord amb les necessitats socioeconòmiques d’avui, i tenint molt presents els problemes, les perspectives i les obligacions mediambientals. I, certament, la decisió sobre com i quin sistema de rondes de ciutat es vol implementar és un element estructurador d’aquest nou model i, de retruc, de la pròpia morfologia urbana de la ciutat.
Així mateix, a nivell de la seva conurbació o àrea d’influència, hi ha dos aspectes fonamentals que estan imbricats amb el debat de rondes: la connexió de Sabadell amb Castellar del Vallès, amb un sentit ampli i multimodal, i la connexió Barberà del Vallès i Sabadell amb Polinyà i Santa Perpètua de Mogoda, especialment, amb l’anomenada interpolar sud.
Finalment, a nivell regional, més enllà dels dèficits en el servei i infraestructures ferroviàries de connexió amb Barcelona, existeix un greu problema: la connexió interna en l’àmbit del Vallès. No es disposa d’un model de gestió i tampoc es reben les inversions necessàries.
Posicionament de la Secció de Territori.
L’experiència de treball que ha anat desenvolupant la Fundació Bosch i Cardellach tan recentment com des de la tradició dels debats anteriors (2001-2002 i 2010), ens ha permès disposar d’un consens bàsic en la pluralitat dels membres de la seva Secció. Per tot l’exposat s’acorda:
- A nivell general, en un context d'emergència climàtica declarada, ara sí i sense dilacions, cal un canvi en les polítiques que apostin per una mobilitat sostenible. Per això, cada administració en el marc de les seves competències ha de guardar coherència entre diagnòstic, objectius i propostes prioritàries. Reclamem la represa urgent del procés d’elaboració del Pla de Mobilitat Urbana per tal de disposar de l’espai específic de la ciutat per abordar aquest repte.
- D’altra banda, i donat que és un dels aspectes claus del debat públic sobre el model de mobilitat, apostem per separar la proposta de les rondes de ciutat, de la ronda de pas Vallès-Quart Cinturó. És a dir, les dues infraestructures no han de passar pel mateix lloc ja que responen a necessitats diferents i tenen una jerarquia contraposada: un és xarxa local-comarcal i l’altra xarxa general.
- En aquest sentit, entenem que només és prioritari i urgent una resolució sobre el model de rondes de la ciutat i, especialment, la seva connexió amb Castellar del Vallès, Terrassa i, en l’àmbit sud-est, la connexió amb Santa Perpètua de Mogoda. Amb una proposta ben vinculada amb la trama urbana, amb el traçat del ferrocarril, els trajectes de bus i carrils bicis, i en pro de configurar un nou model mobilitat integrada i intermodal.
- En canvi, no és prioritari ni cal abordar a mig termini la possible construcció d’un sistema de rondes del Vallès - Quart Cinturó. Una via que se sustenta en planejament caducat del segle XX i amb un cost d’inversió que preveient l’escassetat dels fons públics, cal apostar per altres modes de transport mediambientalment més eficients.
- Finalment, el conjunt de les propostes no es poden fer al marge de la protecció del Rodal i el conjunt d’espais naturals, revisant, quan sigui el moment, les reserves de sòl que ara hi tenen afectació i que suposen un risc per a la seva preservació.
Sabadell, 15 de febrer de 2020
