Titols i resum a tot arreu
Del 13 d'octubre fins el 17 de novembre, tots els dimecres de 19 a 21h a la Seu de la Fundació Bosch i Cardellach. Sessió inaugural el 13 d'octubre a càrrec d'Alfons Zarzoso, director del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb el títol "De la grip de 1918: fragilitat, desmemòria, ciència i política". És necessària la inscripció prèvia
L’any 1918 va ser l’any en què va acabar la llarga guerra mundial iniciada l’agost de 1914 i coneguda aleshores com Gran Guerra i posteriorment com Primera Guerra Mundial. Fou la major crisi bèl·lica mundial coneguda fins aleshores, la qual va mobilitzar setanta milions de soldats, va causar deu milions de morts, més de catorze milions d’invàlids, milions d’hectàrees de cultiu arrasades, xarxes de ferrocarril, comunicacions i transport destruïdes, a més de la pobresa i misèria d’amplis sectors de la població, i la desaparició dels grans Imperis: el Rus, l’Otomà, l’Austrohongarès i l’Alemany. A la devastació d’aquella guerra se li va sumar l’any 1918 una altra crisi de caràcter sanitari, que assolà tot el món i que fou coneguda com La Grip Espanyola.

Com ara sabem, la mal anomenada “Grip Espanyola” fou una pandèmia d’abast mundial l’origen de la qual s’atribueix a Fort Riley, un establiment militar situat a Kansas, als Estats Units, on va aparèixer durant el mes de març i que arribà a Europa a través dels soldats nord-americans a inicis de 1918. I sabem que fou anomenada -erròniament- espanyola, perquè Espanya era aleshores un dels pocs països que, en ser neutral a la Gran Guerra, s’informava de la pandèmia obertament, mentre que als països bel·ligerants s’aplicava la censura militar i es prohibia expressament fer-ne esment. Fou així com se la va passar a anomenar “espanyola“ creient erròniament que s’havia iniciat aquí. La grip abastà des de començaments de 1918 fins a l’estiu de 1919, en tres onades successives, la primera durant la primavera de 1918, relativament suau, la segona a la tardor, molt virulenta, i la tercera durant els primers mesos de 1919, menys mortífera. Fou d’abast mundial, es calcula que afectà a un terç de la població, uns 500 milions, i les xifres de mortalitat total encara avui es discuteixen, anant des dels 20 als 50 milions, i algunes estimacions arriben fins als 100 milions. La població afectada a Espanya es calcula que fou d’uns vuit milions de persones i la mortalitat d’unes 240-250.000 persones entre 1918 i 1920. Catalunya fou afectada bàsicament a la segona onada, a l’octubre, afectant unes 800.000 persones i entre 25.000 i 30.000 morts.

El Curs d’Història d’enguany s’endinsa en l’estudi d’aquella crisi sanitària al Vallès, en un context en què, derivat d’aquella Gran Guerra, el preu dels articles de primera necessitat assoliren un increment que fou augmentant a mesura que passaven els anys de la conflagració i que, arribats a la tardor de 1918, havien assolit més d’un 134% sobre els preus de 1913. Aquesta situació de penúria abocà la gent treballadora a un seguit de reivindicacions per equiparar els seus salaris amb aquell increment dels preus, i l’any 1918 el Vallès es trobava farcit de mobilitzacions per millorar les seves condicions de vida. De tal manera, que durant el mes d’octubre, el mateix que la pandèmia de grip assolà amb més virulència les poblacions, les ciutats més importants com ara Terrassa i Sabadell, però també d’altres poblacions com Castellar del Vallès es trobaven, entre els mesos d’agost a desembre de 1918, pràcticament paralitzades laboralment degut a les vagues  i als locauts patronals que se’n derivaren.

Amb aquest context de rerefons s’estengué l’epidèmia de grip al Vallès, la qual s’analitzarà al llarg d’aquest Curs per determinar quina fou la seva magnitud i les seves conseqüències.




Programa 
(Veure currículums dels ponents)

Del 13 d’octubre al 17 de novembre, de 19h a 21h a la Seu de la Fundació Bosch i Cardellach


13 d’octubre

  •  De la grip de 1918: fragilitat, desmemòria, ciència i política. Sessió inaugural a càrrec d’Alfons Zarzoso (Museu d'Història de la Medicina de Catalunya).

    Fa tot just un segle de la darrera gran pandèmia. Sembla raonable dir que no tenim memòria d’aquell fet. Però tampoc tenim història. Poques lliçons i reflexions es podien extreure d’aquella situació. Si fixem la mirada en el cas de Barcelona, l’anàlisi ens pot servir per a formular qüestions, d’absoluta vigència avui,  sobre les mesures preses i les reaccions polítiques, la controvèrsia als mitjans de comunicació, el coneixement científic o la inversió pública.

20 d’octubre

  • La Grippe de 1918 a Sabadell, a càrrec de Rafael Luque (Fundació Bosch i Cardellach).
Aquesta ponència fa un recorregut sobre els efectes de la pandèmia de la grip de 1918 a Sabadell, que no tan sols va afectar el mes d’octubre d’aquest any sinó que es va allargar fins al maig de 1919. Es fa un detingut estudi sobre les entitats sanitàries, polítiques i socials a l’arribada de l’epidèmia (Administració Municipal, Junta Municipal de Sanitat, Dispensari Mèdic, Hospital i Casa de Beneficència, Laboratori químic-bacteriològic, Llevadores municipals, Estufa de desinfecció, Junta de Protecció a la Infància i Extinció de la Mendicitat, la Creu Roja, la Junta de Cementiris..) i el seu paper durant la crisi, per passar posteriorment a fer un estudi sobre el cost demogràfic de la pandèmia, des del nombre de morts per mesos, per carrers afectats, per famílies, tipologia de malalties, així com la mortalitat específica per grip durant els mesos que la ciutat es va veure afectada per la pandèmia.


27 d’octubre

  • La grip de 1918 a Terrassa. La gestió política i sanitària de la pandèmia, a càrrec de Mariona Vigués (Centre d’Estudis Històrics de Terrassa). 
L'epidèmia de grip de 1918 va ser la darrera del segle XX que patí Terrassa. Tot i la mortalitat que va produir, també va ser una de les epidèmies que menys incidència va tenir històricament. El fet que arribés un brot no massa agressiu i les mesures sanitàries que a la ciutat s'havien anat introduint des del segle XIX en podrien ser l'explicació. D'altra banda, la pandèmia  va arribar  en un moment polític i social complicat per la ciutat  i l'Ajuntament va haver de compaginar les decisions sanitàries en aquest difícil context.  


3 de novembre

  • 17:00h Visita guiada al Parc de Desinfecció (Terrassa) a càrrec de l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament de Terrassa. 
Visita de l'edifici d'estil modernista, obra de l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, projectat el 1912 i inaugurat el 1920.
Edifici aïllat d'una sola planta, que té finestres ovalades i una porta d'entrada coronada per un gablet apuntat. De decoració colorista molt característica de Coll i Bacardi.
La funció original del Parc de Desinfecció, com a complement del laboratori químic municipal, consistia a esterilitzar a través d'una estufa de vapor les robes i objectes dels malats com a prevenció de malalties infeccioses. La planta de l'edifici no va ser un caprici de l'arquitecte, ja que la forma de ventall permetia una millor irradiació del vapor.  

Trobada amb el guia a la porta del Parc de Desinfecció (C. Calderón de la Barca, 4 - carretera d'Olesa de Montserrat).

 
  • 19:00h (A la Seu de la Fundació) Els protagonistes: els metges sabadellencs que lluitaren contra l'epidèmia de grip de 1918-1919, a càrrec de Franz Hengesbach.
​​Durant el primer quart del segle XX, vint-i-un van ser els metges que van assistir als malalts de la ciutat de Sabadell. D’aquests, divuit van haver de lluitar contra la pandèmia de la mal anomenada grip espanyola. En aquest estudi explicarem les vides d’aquests vint-i-un il·lustres metges.

10 de novembre

  • La medicina rural a Santa Perpètua de Mogoda a inicis del segle XX, a càrrec d’Ernest Vilàs (Cercle de Recerques i Estudis Mogoda).
La grip del 1918 va ser la pandèmia que castigà el món a principis del segle XX. El seu impacte no va deixar cap recó lliure d’afectació i Santa Perpètua de Mogoda no va ser pas una excepció. La ponència vol posar l’accent a les condicions de la medicina rural en aquells anys. L’organització sanitària del moment no gaudia de la qualitat actual, ni  per la farmacologia disponible, ni per la xarxa sanitària existent. Si el 1918 i el 1919 les ciutats i municipis grans van patir de valent, els 1800 veïns i veïnes de Santa Perpètua de Mogoda també. Més si tenim present que la grip espanyola coincidí al poble amb brots de verola i tifus que van poder emmascarar els efectes de la grip per la seva letalitat.
 
  • La grip als pobles, el cas de Sentmenat, a càrrec d’Esteve Canyameres (Fundació Bosch i Cardellach).
L'any 1917 Sentmenat aconseguia el pujar de catalogació administrativa passant a ser una vila. Això fou gràcies en molta part a l'increment continuada de població per sobre dels 1500 habitants. De des de principis de segle, i gràcies sobre tot a l'efecte reclam de les diverses industries del tèxtil. La  Gran Guerra les havia posat en bones perspectives  econòmiques i d'èxit empresarial. L'arribada de la la epidèmia de grip de l'any  1918 no sembla que tingués una incidència remarcable pel que fa a la primera i segona onada del 1918. Pel que fa a la  tercera onada, la del 1919  hi ha un increment de defuncions a la primavera. El present article intenta informar evidenciar tots aquests aspectes, sempre amb una mirada comparativa al que passa ales ciutats i pobles veïns.


17 de novembre

  • La Gripe Española, un siglo después. Sessió de cloenda del curs a càrrec de Beatriz Echeverri (Universitat Complutense de Madrid).
Cien años después de que la gripe española causara más de 50 millones de muertes, nos encontramos sumidos en otra crisis epidemiológica. La letalidad y la incidencia de la mortalidad por edades de la gripe de 1918-19 no se pueden comparar con las del COVID19. Sin embargo, hay similitudes que nos ayudarán a comprender mejor la peor crisis de mortalidad de la historia moderna.

Es importante conocer el origen y las características del virus emergente en 1918, el H1N1, las mutaciones genéticas que produjeron el singular cambio de virulencia, las vías de extensión del contagio y la sinergia con la Gran Guerra. Todavía es motivo de investigación la razón por la cuál algunos pueblos sufrieron más el azote de la pandemia que otros. Las diferencias de mortalidad en España nos pueden dar pistas. También basándonos en España, analizaremos las reacciones de una sociedad indefensa ante la pandemia y su resiliencia al retomar la vida. 
 

Reconeixement acadèmic
El curs té una durada de 15 hores. Es certificarà la participació.



Preu
30 € per a totes les sessions (15 € per a estudiants de la UAB, majors de 65 anys, membres i/o socis dels Centres d’Estudis de la comissió organitzadora). Assistència a una sola sessió: 5 € (3 € quota reduïda).

 
Inscripcions
Es requereix inscripció prèvia a la Fundació Bosch i Cardellach (www.fbc.cat), trucant al 93 725 85 64, o per mail a secretaria@fbc.cat. També pot fer la seva inscripció omplint el següent formulari d'inscripció al curs.


          

(Descarregar el programa en PDF)


Organitzadors
Centre d'Estudis Històrics de Terrassa
Cercle de Recerques i Estudis de Mogoda
Fundació Bosch i Cardellach
Grup d'Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat
Universitat Autònoma de Barcelona-CORE Patrimoni Cultural


 

Amb el suport de

            

 

Comparteix

Activitats previstes