La guanyadora del primer premi de la 19ena edició del Premi Montserrat Miró i Marimon als treballs de recerca de batxillerat ha estat Paula Torrico pel treball: L'art d'escriure un llibre, Superbia, de l'INS Sabadell. 

(Veure els resums dels treballs)

 

Avui, dilluns 21 de desembre, ha tingut lloc l'acte telemàtic de Ciència per Nadal a Sabadell d'aquest any 2020. Ciència per Nadal a Sabadell és un projecte iniciativa de la Fundació Bosch i Cardellach, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sabadell, que té com a finalitat familiaritzar els ciutadans amb els mètodes que fa servir la ciència per adquirir coneixement. Amb vocació de convertir-se en una activitat anual, compta amb la col·laboració dels estudiants i professors de centres educatius de la ciutat, però està obert a tota la ciutadania. A través de la revisió de casos concrets d’adquisició de coneixement científic es pretén que els ciutadans coneguin les peculiaritats de la manera de treballar dels científics, i sobre tot, aclarir que separa el coneixement científic d’altres propostes “alternatives”, tant de moda en l’actualitat.

El títol de la conferència d'aquest any ha sigut La recerca de vacunes: de la verola a la covid-19, i ha anat a càrrec del Dr. Manuel Cervantes, director del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Taulí de Sabadell. (+ info)


A continuació, us deixem els pósters presentats durant l'acte:





Descarrega't els pósters aquí:

Organitza:

             


Col·labora:

Gremi de Fabricants de Sabadell
Delegació al Vallès Occidental del Col·legi de Metges de Barcelona
Filial del Vallès Occidental de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears
Institut de Ciències de l’Educació de la UAB

 

El projecte de l'Inventari del patrimoni immaterial del Vallès, encapçalat per la Fundació Bosch i Cardellach (+ info), ha inventariat un nou element. L'Inventari inclourà la Festa del Fanalet que es fa a Montcada i Reixac. Aquí us presentem el vídeo que acompanyarà a la corresponent fitxa de l'Inventari, un cop aquesta hagi passat el procés actual de validació. 

El Consell de Membres Numeraris de la Fundació Bosch i Cardellach nomena la primera directora de l’entitat des de la seva constitució.

Els teus companys de travessa, en la tasca de portar el timó de la Fundació,
recordem la teva lloable direcció i el teu criteri per escollir els millors vents.
Sempre valent, sempre capità, sempre endavant i incansable fins al final.

Junta Directiva de la Fundació Bosch i Cardellach

 

En nom de l’Ajuntament i en el meu propi, vull expressar el nostre condol per la mort d’en Josep Maria Benaul. Un ciutadà compromès amb Sabadell i del qual, malgrat la seva absència, sempre ens quedarà el seu llegat inesborrable. 

Una empremta que va deixar a la Fundació Bosch i Cardellach, que tinc l’honor de presidir i on havia iniciat una tasca que, malauradament, no ha tingut temps de concloure.

Com també destacada va ser la seva aportació en molts altres àmbits. És especialment remarcable el treball fet com a director de l’Arxiu Històric de Sabadell, dins el qual va donar un fort impuls a la classificació del fons municipal i a la recollida d'arxius privats i on va posar en marxa beques de formació i altres avenços clau per al desenvolupament d’aquest gran actiu de la ciutat.

Gràcies, Josep Maria. En nom de tota la corporació municipal, una forta abraçada a tots els familiars, amics i coneguts i un record per sempre.
 

Marta Farrés i Falgueras

Dia trist per tots els membres de la Fundació Bosch i Cardellach i per la pròpia Fundació. Dur traspàs d'un gran historiador i bon director de casa nostra.

Ramon Ten
Membre Numerari i ex-director de la Fundació Bosch i Cardellach
 

 

Virginia Domíngez

 

Un referent!
Persona, rigorosa i conseqüent que ha dirigit tesis doctorals amb criteri i reflexió.
Compromès amb la seva professió i amb les recerques de la història de Sabadell i en moments pertorbació ha utilitzat la seva capacitat de lideratge per dirigir la Fundació Bosch i Cardellach.
El seus treballs i els seus documents ens perduraran la seva memòria.
Fins els darrers moments de la seva vida, entre nosaltres, ha tingut la capacitat de comunicar-nos perspectiva.
Que descansi en pau.

Ricard Estrada i Arimon
 

 

El meu condol a la família i amics, i comparteixo amb tots els membres de la Fundació el sentiment per la seva pèrdua.

Immaculada Vilardell
 

 

Des de la Universitat Autònoma de Barcelona us volem fer arribar el nostre més sentit condol pel traspàs del director de la Fundació, Josep Maria Benaul. La seva gran qualitat humana serà per sempre un model a seguir per tothom.
Una abraçada molt forta per a tots els membres de la Fundació i, sobretot, per a tota la seva família.
 

  

Carlos Sánchez Lancis
Vicerector de Relacions Institucionals i de Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona
 

 

En nom dels Patrons de la Fundació Banc Sabadell i en el meu propi, us vull expressar el nostre sincer sentiment de condol per la mort del director Josep Maria Benaul, excel·lent historiador  i una gran persona.
El trobarem a faltar. 

 

Miguel Molins
President de la Fundació Banc Sabadell
 

 

Des de la Junta Directiva de l'Associació Recerques us volem fer arribar el nostre més sentit condol per la pèrdua del que va ser el nostre tresorer, Josep Maria Benaul. Mai podrem agrair prou l'esforç i estima que va dedicar a la nostra associació.
Una abraçada molt forta a tota la seva família i a tots els membres de la Fundació Bosch i Cardellach.

 

Joaquim Nadal i Farreras
President de l'Associació Recerques

Joan Pons Alzina 
Secretari de Recerques

 

 

 
Joan B. Casas
President  de la Fundació 1859 Caixa Sabadell   


 

Sempre havia tingut especial admiració per Josep M. Benaul, pel seu coneixement de la història de la nostra ciutat, la seva disponibilitat de compartir-la i també per la seva capacitat demostrada d’incisiva resolució.

 

Joan Rios i Masanell
Membre numerari de la Fundació Bosch i Cardellach


 

 

Josep Maria Benaul i Berenguer
In memoriam

El rei  indi americà de la tribu dels Natzes,
es lleva cada matinada, abans de l’alba,
i saluda la sortida del Sol.
Després, amb la seva pipa, l’indica el camí a seguir
durant el dia fins la posta.
Si no ho fes, es trastocaría –segons la seva creença-
l’ordre natural del món.
Per interpretar el món, els objectes, la vida,
per tal de respondre a les preguntes sense resposta,
els humans necessitem saber-nos útils;
necessitem apoderar-nos del món i les seves forces,
fer d’ell un objecte.
El rei indi dels natzes així ho creu.
Tanmateix, no domina el seu entorn, ni intenta canviar-lo,
doncs no tan sols és fill de la naturalesa,
sinó que és un amb la naturalesa.
 
Els Karimokongs d’Uganda, a l’Àfrica, creuen que, un cop morts,
 passen a constituir la “dimensió tangencial del llinatge”;
segueixen, així, estant presents entre els vius.
Si hi ha una bona collita, és degut a que els morts segueixen treballant la terra,
ja que formen part del mateix univers que els vius.
 
D’aquestes dues formes d’entendre el món
i d’intentar respondre a les preguntes sense resposta,
vull jo recordar a en Josep Maria –Pep- Benaul i Berenguer.
Era, tot d’un plegat, un profesor, un historiador i una persona
rigorosa, exhaustiva i exigent, qualitats que no tothom va saber,
o no va voler, apreciar en la seva justa mesura;
copsar el valor real d’aquesta actitud seva, tan necessària com escassa.
 
Jo estic convençut, com els Karimojongs, que seguirà
present entre nosaltres,
formant part de l’univers dels vius.
I que en el futur tindrem bones collites,
ja que ell seguirà treballant la terra
en  la dimensió tangencial del llinatge.

 

Rafael Luque, 28.IX.2020
 

 

Els Amics de Sant Pau de Riu-sec, s'uneixen al dol per la mort de Josep Maria Benaul i Berenguer, director de la Fundació Bosch i Cardellach. Entitat que sempre ha estat sensible als esdeveniments culturals de Sabadell.
Amb tot l'afecte.
 

Francina Carenas

 

En nom dels Enginyers Industrials de Catalunya i en el nostre propi, us volem expressar el nostre condol més sincer per la recent pèrdua del Sr. Josep Maria Benaul, director de la Fundació Bosch i Cardellach, amb el prec que el pugueu fer arribar als seus familiars.
 

Jordi Renom i Sotorra
President
Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya

Josep Canós i Ciurana
Degà
Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya

Pere Homs i Ferret
Director general
Enginyers Industrials de Catalunya

 

Vaig conèixer al Pep Benaul en els anys de la universitat, ell a l'Autònoma i jo a la Central i varem anar seguint-nos en la vida  ciutadana i també mitjançant les notícies que em feia arribar una bona amiga comuna. Els darrers anys molt sovint el trobava els dissabtes al mercat, el seu natural tarannà tímid allà es mostrava com més relaxat i sense més importància comentàvem una mica de tot plegat. Però vull destacar especialment la relació professional que varem tenir en l'elaboració del projecte de "l'Abans història gràfica de Sabadell 1861-1968", si jo vaig fer de coordinadora del projecte ell va ser en tot moment l'autor més compromès, sempre disponible, sempre suggerint, sempre disposat a donar un cop de mà. Encara puc sentir la seva veu ben timbrada i entusiasta: "aquest ha de ser el llibre de la Fundació!!.
Descansi en pau.

Eulàlia Tatché Casals
 

En nom de la Junta Directiva del Centre Metal·lúrgic i en el meu propi, li expresso la nostra més sincera condolença per la pèrdua del senyor Josep Maria Benaul, director d’aquesta entitat, que al cel sigui.
Rebin el nostre sentit condol i el nostre desig que accepteu amb resignació aquesta dolorosa separació.

Alicia Bosch i Palma
Presidenta del Centre Metal·lúrgic


 

Voldria fer-vos arribar el condol, a la Junta i a l'equip tècnic de la Fundació. La pèrdua del Benaul, si em permeteu aquí la llicència del tracte proper, segur que ha estat un cop encara més dur pels que hi heu tingut un tracte tant proper aquest darrer any. Que les seves formes i la seva perseverança us donin l'energia per superar aquestes setmanes i seguir endavant amb la tasca.
 
Per la meva responsabilitat com a president del Patronat, recordaré sempre la convicció en les seves idees, la perseverança i el bon tracte dins la sinceritat que el caracteritzava. Amb tot, em queda la satisfacció d'haver pogut contribuir a redreçar una situació ben complexa que el Josep Maria va saber dirigir i portar a terme en un context no lliure d'incerteses. Veure el nou espai de la Fundació dins l'escola industrial serà sempre recordar-lo. 
 

Maties Serracant Camps

 

Com a presidenta del Parc Taulí, us vull expressar el meu sentit condol per traspàs del Josep Maria Benaul, director de la Fundació Bosch i Cardellach, i persona amb una gran vàlua.
La seva pèrdua ens ha causat un gran impacte per la implicació que ha tingut a la ciutat i crec personalment que tots el trobarem a faltar molt.
Rebeu el meu afecte i consideració en aquests difícils moments.
 

Mariona Creus i Virgili
Presidenta
Corporació Sanitària Parc Taulí


 

Aquesta setmana rebíem amb tristesa la notícia de la mort d’en Josep Maria Benaul, director de la vostra entitat.
Envio el meu condol a tots aquells que el coneixíeu, l’estimàveu i heu tingut el goig de poder treballar i aprendre amb ell.
Des del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell voldríem fer un reconeixement a tota la feina feta pel Josep Maria, que tant ha  contribuït en la Cultura a la ciutat de Sabadell.
Us acompanyem en el dol.
 

Carles de la Rosa Matas
Regidor de Cultura i del Districte I de l'Ajuntament de Sabadell

Ultralocalista avant la lettre, Josep M. Benaul ha estat una persona honesta i un  historiador equànime, enfrontat sempre a qualsevol populisme. Compromès amb Catalunya, ja el 2010, en una entrevista a Quadern de les idees, es queixava del baix nivell de la classe política i de la manca de projecte de país.
 

Manuel Costa Fernández
President de la Fundació Ars
 

 
En la Bosch i Cardellach, en la universitat, en l’arxiu, entre les pàgines dels llibres i en el pensament i record dels qui t’hem conegut: has deixat sembrat un camp ple d’idees.  
Una abraçada allà a on siguis, 

Patxi Ocio Casamartina 

 

Josep Maria Benaul. Un testimoni personal

Em va entristir molt assabentar-me del traspàs de l'historiador i amic Josep Maria Benaul.

Ens vàrem conèixer en plena transició, anys turbulents i plens d'aspiracions, proclius al compromís polític però poc propicis als lliurepensadors. No he deixat mai de llegir amb gran profit els seus articles i treballs i escoltar-lo en intervencions i actes diversos, gaire bé sempre centrats en Sabadell, però no només; vàrem compartir també algun debat sobre els afers culturals de la ciutat... Amb el temps, vaig ser testimoni directe del seu bateig en la música simfònica, aleshores quelcom novedós per a molts dels meus amics, i el tracte va sovintejar més.

Al llarg dels anys, hem mantingut sempre el contacte, sempre cordial i amb creixent complicitat, si bé les ocupacions absorbents de tots dos i un tarannà comú -prou sabadellenc- d'anar per feina, va fer que ens veiéssim només esporàdicament. Fa un parell d'anys havíem reprès la relació: Em va escriure des del seu darrer paradís conegut, Xile, on havia descobert la que potser era "l'escola de música més austral del planeta", de la qual n'adjuntava una evocadora fotografia. Se'l veia molt il·lusionat. En altres missatges em parlava de la Fundació, de possibles projectes... Fins que més recentment ell mateix em va comunicar la seva malaltia amb la valentia, decisió i el cap clar que en tot moment l'han caracteritzat.

He apreciat sempre en la figura i la feinada enorme realitzada pel Josep Maria -recerca, docència, responsabilitats institucionals, activisme cívic- un historiador i un professional de primer nivell, per la qualitat, autoexigència, capacitat de treball i projecció amb què entomava les seves tasques, sota un prisma alhora local i universal. Amb el seu traspàs massa prematur Sabadell perd un dels seus referents de primer ordre. La nostra ciutat és ara una mica més pobre. Depèn de nosaltres que el seu llegat segueixi viu i pugui arribar i incidir en la formació de les noves generacions, dins i fora de la ciutat. Per ell, el nostre agraïment i record.
 

Notes esparses - Haiku per a Josep Maria Benaul (Llegir document)

Benet Casablancas

 

Josep Maria Benaul i Berenguer (1951-2020)
 
El passat 28 de setembre de 2020 va morir a Sabadell l’historiador de l’economia Josep Maria Benaul i Berenguer, als 69 anys d’edat, a causa d’un càncer que li va ésser diagnosticat gairebé un any abans. Benaul va ésser, sens dubte, un dels millors historiadors contemporanis de Catalunya. Però també un dels més destacats especialistes de la història de la indústria tèxtil del món. Benaul sumava la investigació exhaustiva, fins als detalls més mínims, de la història del remarcable districte industrial que van formar a l’acabament del segle XVIII i al llarg del segle XIX, les dues ciutats bessones de Sabadell i Terrassa, mitjançant la manufactura tèxtil de la llana, a un molt ampli coneixement de totes les àrees industrials d’Europa protagonistes d’un desenvolupament econòmic important lligat a aquella mateixa indústria.

Va formar-se com a historiador a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual va pertànyer a la primera esplèndida generació de llicenciats. Des de bon començament es va incorporar a la docència a la mateixa institució, essent encarregat de curs al Col·legi Universitari de Girona i a la Facultat de Ciències de la Informació en el campus de Bellaterra, centres pertanyents a aquella universitat. L’any 1986 va ésser nomenat Director de l’Arxiu Històric de Sabadell. La seva etapa de formació va culminar amb la realització d’una tesi doctoral modèlica i monumental sobre La indústria tèxtil llanera a Catalunya, 1750-1870: el procés d'industrialització al districte industrial de Sabadell-Terrassa.

No massa temps després de doctorar-se, l’any 1993, fou contractat com a Professor Titular del Departament d’Història Econòmica per la Facultat de Ciències Econòmiques (Universitat Autònoma de Barcelona), plaça que va ocupar de forma interina fins a 1993 i en propietat fins a 1997. Quan ja tenia completament a l’abast l’accés a una plaça del màxim nivell, la Càtedra, va renunciar-hi amb el propòsit de fugir de tota aparença d’endogàmia per tal d’aconseguir-la a un altre centre universitari. La grandesa d’aquesta decisió insòlita a les universitats espanyoles no va tenir el reconeixement que mereixia i que sobradament s’havia guanyat. El cas és que l’any 1997 va acceptar la proposta d’incorporar-se a la Universitat de Barcelona amb el mateix nivell que ja tenia assolit a la UAB. El seu nou centre no va saber o no va poder correspondre a la generositat i a la grandesa d’esperit del gest de Benaul.

Vaig tenir el privilegi i el plaer de dirigir la seva esplèndida tesi doctoral. Beanul havia estat alumne meu en el primer any en que m’incorporava a la docència universitària, en el pis superior del claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès, malgrat que jo aleshores era professionalment vinculat a la Universitat de Barcelona. L’any següent, vaig ésser contractat per la Facultat d’Economia de la mateixa Universitat Autònoma. Un dels meus primers passos a la UAB va ésser topar amb la sorpresa d’una visita d’en Josep Maria Benaul, de qui m’havia format una opinió excel·lent de les seves qualitats i de la seva força de voluntat com a alumne.

Quan ens vam entrevistar i em va demanar que em fes càrrec de la direcció del seu projecte doctoral no vaig poder evitar d’expressar-li alguna reserva. Era la primera tesis doctoral de la que jo assumia la responsabilitat de la direcció i em creava un punt d’inquietud un projecte que semblava emmarcar-se en la història local. Li vaig fer saber que jo concebia la Història com una disciplina científica, lluny de la simple crònica local, i que solament entenia el treball historiogràfic com el plantejament d’un problema de recerca important al que calia trobar-li respostes a través de les hipòtesis pertinents i del procés de verificació i de contrast necessari. No podia concebre l’anàlisi de la trajectòria històrica industrial vallesana sense enquadrar-la en el conjunt de l’economia catalana i, més enllà, en el procés d’industrialització del continent europeu.

La seva reacció va ésser immediata i entusiasta. Ja no es tractava de “construir” la memòria històrica de la ciutat de Sabadell sinó d’analitzar un fenomen històric singularíssim com fou la gestació, èxit i consolidació del districte industrial de Sabadell-Terrassa amb la creació i desenvolupament de la indústria tèxtil llanera més important de la Península Ibèrica i una de les més destacades de l’Europa contemporània. Era necessari deixar de banda la història local, menuda i mancada d’horitzons, i emprar a gran escala el recurs a la quantificació i el mètode comparatiu per tal d’establir les causes d’aquell èxit històric i de detectar les raons de l’extraordinària singularitat del model. Recórrer a la literatura internacional sobre el tema i contrastar el cas de les dues ciutats bessones del Vallès català amb els altres grans nuclis de la indústria llanera europea. Benaul va completar el treball, amb una feina ingent i amb resultats brillantíssims.

Contràriament  a allò que alguns han volgut creure, Josep Maria Benaul no va ésser pas un historiador d’un sol tema. La seva anàlisi del fenomen de la industrialització del Vallès és rigorosament de caràcter multifactorial i, d’acord amb aquest enfocament, avança analitzant la influència simultània de multitud de variables. Tan aviat estudia els protagonistes de l’activitat econòmica –empresaris i treballadors, amb un enfocament sociològic, com les cèl·lules socials bàsiques –famílies, gremis, patronals, sindicats- o les estructures organitzatives –l’empresa-. De la mateixa manera, analitza amb rigor i amb elevada qualitat tots els aspectes del procés productiu –les formes del crèdit i l’acumulació de capital, la transferència i la creació de tecnologia, la comercialització dels productes i el control dels mercats-. En definitiva, els múltiples angles d’un fenomen extremament complex del que en va arribar a dominar tots els aspectes i del que la seva obra en constitueix un assaig d’interpretació magistral.

L’anàlisi de Benaul no desmereix gens del treball dels grans mestres, com ara l’anàlisi causal d’Alexander Gerschenkron o l’enfocament complex i divers de David S. Landes, sense compartir per a res els enfocaments d’aquests dos historiadors econòmics nord-americans. El seus treballs d’investigació van aparèixer a publicacions científiques com ara Revista de Historia Industrial, Revista de Historia Económica, Recerques i a altres òrgans de difusió, singularment del propi Vallès, com Arraona.

Va ésser un dels coordinadors de l’Atlas de la industrialización en España, 1750-2000 -dirigit per J. Nadal, de l’any 2004- i també de l’Atles de la industrialització a Catalunya, 1750-2010 -conjuntament amb J. Nadal i C. Sudrià, 2012-. També va participar en la història de Sabadell Asseguradora S.A. (2002), Caixa Sabadell (2008) i El Gremi de Fabricants de Sabadell (2009). El darrer any de la seva vida va assumir la direcció de la Fundació Bosch i Cardellach, de Sabadell. Durant el temps de la malaltia final, posant de manifest la seva qualitat humana incomparable, va dedicar-se sense descans a la biografia de l’historiador Andreu Castells, de qui es considerava deixeble i a qui va seguir en la direcció de l’Arxiu Històric de Sabadell.

Pocs dies abans de morir, Josep Maria Benaul m’enviava una abraçada ben forta per correu electrònic i em deia: “em sap molt greu pel darrer projecte lúdic no realitzat”. En efecte, ja no hi va haver temps per resseguir la ruta dels castells d’Arnau Mir de Tost (Llordà, Mur, Orcau, Rubió, Alòs, Meià, Grialó, Àger, Vallferosa...), des d’Artesa de Segre, tal com jo havia preparat. L’exploració dels escenaris d’aquell extraordinari cabdill del segle XI es va haver de limitar al reportatge fotogràfic que li vaig fer arribar també per conducte electrònic. Mentre visqui, el record de l’amic brillant i generós m’acompanyarà en els pelegrinatges que repeteixo sovint pels camins del cavaller de Tost.

Jordi Maluquer de Motes
Professor Catedràtic Emèrit d'Història Econòmica
Universitat Autònoma de Barcelona
 

Josep Maria Benaul i Berenguer (1951-2020): compromiso entre telares, excelencia entre académicos

Josep Maria Benaul nació en 1951 en Sabadell, hijo de un contramaestre de fábrica aragonés y de una modista catalana. Se crió entre el incesable ruido de los telares, que hasta los años setenta no empezaron a enmudecer en la principal ciudad del Vallés. Creció sin grandes comodidades y pudo educarse en la Escuela Pía de su ciudad gracias a una beca.

Durante los primeros setenta militó en el antifranquismo desde la Asociación de Vecinos del Barrio de la Concordia y en el seno de dos organizaciones marxistas, entonces clandestinas, Bandera Roja, primero, y Partit Socialista Unificat de Catalunya, a continuación. Estudió historia en la vecina Universitat Autònoma de Barcelona y se licenció en Filosofía y Letras en 1974. Sobresalió por su rendimiento académico y sólo terminar la carrera fue contratado como encargado de curso por el Col·legi Universitari de Girona, donde enseñó historia hasta 1978. Luego pasó a la Facultad de Ciencias de Información de la propia UAB, donde siguió brillando por la calidad de sus clases.

En 1985 fue nombrado director del Archivo Histórico de Sabadell. Desde allí impulsó un trabajo ingente de salvación de fondos de empresas textiles y metalúrgicas, muchas de las cuales habían ido cerrando durante la reciente crisis de la estanflación. Los fondos rescatados fueron de incalculable valor para futuras investigaciones. Benaul también fue decisivo para crear rutinas de profesionalidad en el archivo, que continuarían sus sucesores en el cargo a partir de 1991 y lo encumbró hasta el podio de los de su especie en Cataluña. Los fondos del archivo sirvieron como base de una constelación de tesis doctorales, realizadas en aquellos años y los sucesivos. Dieron lugar a lo que podríamos bautizar como la escuela de historia económica de Sabadell, integrada por compañeros de generación del propio Josep Maria, como Esteve Deu, Jordi Calvet o Manel Larrosa, y posteriores generaciones de brillantes doctores como Enriqueta Camps, Eduard Masjuan, Montserrat Llonch o Albert Garcia Balañá.

La inagotable capacidad de trabajo de Josep Maria le permitió compaginar la dirección del archivo con sus clases en Bellaterra y la realización de su tesis doctoral, bajo la dirección de Jordi Maluquer de Motes. Llevó por título el de La indústria textil llanera a Catalunya, 1750-1870: el procés d’industrialització al districte industrial de Sabadell-Terrassa. La defendió en 1991 y, con tanto éxito, que le abrió las puertas a la Facultad de Ciencias Económicas de la UAB, donde impartió clase como profesor titular hasta 1997. El doctor Jordi Nadal, siempre en busca del talento intelectual máximo, lo acabó captando para el Departament d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona en dicho último año. Impartió, desde entonces hasta el momento de su jubilación en 2017, docencia de excelencia en los grados de economía y empresa y en los programas de doctorado y máster del mencionado departamento. Siguió, siempre, destacando en las encuestas de los estudiantes por la calidad excepcional de sus clases.

Identificaría cuatro características como puntos cardinales de su personalidad científica y humana: rigor, coherencia, compromiso y generosidad. Quizás las adquirió del ejemplo cotidiano de trabajo firme y persistente de sus progenitores. También su escuela pudo haber influido significativamente, puesto que ya en Josep Maria fructificó el lema calasancio de “piedad y letras”. Y, tal vez, su formación marxista remachó el clavo, dado que en Benaul asimismo cristalizó la idea socialista de que el trabajo es la única fuente de creación de valor. Sea como sea, su recorrido vital, tanto personal como académico hizo honor a las mencionadas raíces.

El rigor y la coherencia en su compromiso investigador lo llevaron a convertirse en el principal especialista en la industria lanera española, en tándem con otro malogrado maestro, el malagueño Antonio Parejo. Su programa de trabajo ya se apuntaba en el tema de su tesis doctoral, llevándolo a dominar tres campos de especialización científica: la historia industrial, la empresarial y la local. No era el tipo de académico que cambia constantemente de tema de interés como el que se viste con la moda de la temporada. Su trabajo era profundo y sacaba oro de filones que a otros podían parecer agotados. Sobresalió en los tres campos citados.

Su contribución a la historia local ha sido ingente, comenzando ya en 1981 con publicaciones sobre movimiento obrero e industrialización sabadellenses en la Revista del Col·legi Universitari de Girona, en la publicación arlequinada Arraona (que el mismo Benaul contribuyó a resucitar), y en un libro colectivo publicado desde el Museu d’Història de la capital del Vallès Occidental. Otro hito destacado de esta línea de investigación fue el libro Indústria i ciutat, editado con Jordi Calvet y Esteve Deu en 1994 y donde participaron Josep Fontana, Enriqueta Camps, Manuel Larrosa o Muriel Casals. Asimismo, lo fueron las diferentes ediciones de El vapor a Sabadell o su serie de trabajos sobre la explotación de la fuerza hidráulica del río Ripoll. También escribió sobre las víctimas sabadellenses en los campos nazis o sus exiliados, en la misma Arraona. Además, dedicó trabajos a ilustrados locales, como el médico del Setecientos Antoni Bosch i Cardellach, el historiador del Novecientos Miquel Carreras o el archivero republicano, y también historiador, Andreu Castells. Precisamente, durante el último año de su vida siguió trabajando en una biografía de este último y nos lega un manuscrito prácticamente acabado.

Debe subrayarse que, aunque Sabadell constituyó piedra miliar de su investigación en historia local, Benaul tuvo clara la condición compartida de motor del distrito lanero del Vallès Occidental. La siempre renovada rivalidad con la antigua Egara nunca fue inconveniente para que Benaul dedicara horas de investigación a esta última. Por ejemplo, la revolución de 1868 en Terrassa fue ya objeto de una publicación en 1985 en la revista Recerques. Siguió dedicándole atención durante la elaboración de su tesis doctoral (momento en que sus amigos recuerdan que no salía ni para ir al cine). Esto le permitió otra cosecha de publicaciones comparando las trayectorias de industrialización de ambas ciudades vallesanas, ya fuese en época de guerra o de paz, durante los siglos XIX y XX. Adicionalmente, se responsabilizó del grueso del volumen Història industrial de Terrassa, aparecido en 1998.

La segunda línea maestra de la investigación de Benaul fue la historia empresarial, disciplina que enseñó tanto en los grados de la Facultad de Economía y Empresa como en los programas de Doctorado y Máster de Historia Económica de la Universitat de Barcelona. Su contribución al diseño de los programas que hasta hoy mismo allí se enseñan fue decisiva. En la vertiente investigadora se centró en la elaboración de las biografías de los empresarios del textil lanero, con trabajos de grandes prohombres como Pere Turull, Joan Sallarés i Pla, los Buxeda, los Corominas o los Galí. Cabe subrayar asimismo su contribución al análisis del desempeño de los empresarios laneros en el libro colectivo editado por Francisco Comín y Pablo Martín Aceña, La empresa en la historia económica de España, y publicado en Madrid (1999).

También reconstruyó las trayectorias vitales de capitanes de industria de otros sectores, como el metal (Antoni Forrellad), la madera (los Gabarró) o la alimentación (los Busquets). Junto con Jordi Calvet y Esteve Deu, escribió una parte de la historia de la Cámara de Comercio de Sabadell (1986). Comenzado ya el siglo XXI, dedicó esfuerzos a las iniciativas empresariales del sector financiero, en libros sobre Sabadell Aseguradora (con Jordi Calvet) (2002) y Caixa Sabadell (con Carles Sudrià) (2008).

Pero si alguna disciplina motivó sin tregua a Josep Maria fue, sin duda, la historia industrial, y en particular la del sector lanero. Como declaración de intenciones, y quizás algo excesivamente, la raíz de la palabra industria aparece tres veces en el título de su tesis. Su obra llegó a vislumbrar nuevas fronteras, aupado en los hombros de los gigantes que escribieron Industrials i Polítics, Jaume Vicens, y el fracaso de la revolución industrial, Jordi Nadal. Precisamente, ya en 1991 podemos destacar su colaboración sobre la industria de lana en la Història econòmica de la Catalunya contemporània, dirigida por el maestro de Cassà de la Selva. Asimismo, cabe remarcar sus artículos en Revista de Historia Industrial (1994), Revista de Historia Económica (1995) y Recerques (1995), el capítulo sobre las pautas de especialización en la industria lanera, que incluimos en La cara oculta de la industrialización española (1994), sus aportaciones al volumen sexto de la Història, societat i cultura dels Països Catalans (1997), o el capítulo firmado con Álex Sánchez, incluido en el libro editado por Enrique Llopis, El legado económico del Antiguo Régimen en España (2004). Benaul exportó sus conocimientos sobre la industria lanera, participando en la obra colectiva editada en Toulouse por Silvie Caucanas y Rémi Cazals, Du moulin a l’usine: Implantations industrielles, du Xe au XXe siècle (2003) o la coordinada por Giovanni Fontana, Wool: Products and Markets (13th-20th Century) y publicada en Padova (2004). Impulsó, además, una impresionante investigación sobre una de las corporaciones industriales más antiguas de Europa, que vio la luz en el volumen sobre el Gremi de Fabricants de Sabadell, 1559-2009 (2009).

Aunque la lana fuera su principal especialidad, el antiguo alumno de los escolapios publicó algunos estudios sobre otros sectores industriales, como el algodón, la seda o la industria editorial. También contribuyó decisivamente a forjar dos obras de referencia de la historia industrial ibérica. Acompañando una vez más al maestro Jordi Nadal, actuó como coordinador y autor en los Atlas de la Industrialización de España, 1750-2000 (2003) y Atles de la industrialització a Catalunya, 1750-2010 (2012). En ambos participaron respectivamente los principales especialistas de la historia industrial de España y Cataluña.

Si bien esta semblanza se centra en el Benaul académico, que destacó por su rigor y coherencia como investigador, vale la pena finalizar este breve recuerdo remarcando su naturaleza de persona comprometida y generosa. Su compromiso de juventud con la oposición política al franquismo de matriz marxista, continuó en su madurez con un inagotable esfuerzo en favor dinamizar la vida cultural de la antigua Arrahona y a exigir transparencia y buena gestión a sus representantes políticos. Por otra parte, pude disfrutar en persona de su entusiasmo y vocación a la hora de responsabilizarse del programa de doctorado en historia económica de la Universitat de Barcelona y defenderlo con ahínco ante presiones laminadoras de disciplinas y colegas aparentemente próximos. Ya jubilado siguió comprometiéndose para defender el oficio de historiador desde la dirección de la Fundació Bosch i Cardellach.

Acabo subrayando algunas muestras de su descomunal generosidad. Josep Maria prestaba con gusto sus excelentes apuntes a nuevos profesores que se iban incorporando a la docencia en el departamento y los reciclaban. Siempre estaba a punto para ofrecer su tiempo para leer y discutir los trabajos de colegas más jóvenes que lo requerían. Nunca escurrió el bulto, si debía echar una mano con el proyecto de investigación. Pasó una gran parte de la fase final de su vida cuidando a una tía anciana, mientras orientaba y apoyaba a su hija Amaya. Incluso, cuando se lo pedimos, no declinó hacer de tesorero de Recerques, una publicación que, pese haber sido fundada por gigantes como Josep Fontana, Ramon Garrabou o Ernest Lluch, arrastra persistentes problemas financieros al publicarse en catalán. Con su altruismo y buena fe, siguió responsabilizándose de las cuentas de la revista hasta un año antes de su muerte, cuando comenzó su lucha contra el cáncer. En febrero de 2020 y ya después de medio año de quimioterapia, todavía compartimos mesa en la presentación de un nuevo volumen de Esteve Deu sobre la economía de la guerra civil en Sabadell. Pese a la dureza de la enfermedad, y como el maestro Fontana, trabajó hasta los últimos días. Cuando, poco antes de morir, le visitamos, con Miquel Gutiérrez, lo encontramos clarividente y con una sonrisa en los labios. Y se despidió lúcido, de esta tierra y de los seres queridos que siempre lo extrañaremos. Uno de los mejores historiadores económicos de la industria argentina, Claudio Belini, cuando supo de su fallecimiento, escribió: “En esta profesión donde uno conoce a mucha gente, pero pocas personas, voy a guardar el recuerdo de su calidez humana y de su excelente labor como historiador”.
 

Jordi Catalan Vidal
Universitat de Barcelona

 

Tal com escrivía la nostra Secretaria General en l’obituari d’en Josep Maria:
 
“Ha estat un home bo, treballador i savi. Ha estat un exemple de rigor en el coneixement, de coherència, de valentia per defensar les seves idees i el seu criteri, de generositat, de compromís social i cultural, de voluntat de servei amb les entitats i la ciutat, de respecte per les persones i per la Història. Un professor excel·lent, didàctic, exigent i format”
 
Trobarem molt a faltar la seva dedicació a la ciutat i la seva amigable presència.
 

Antoni Monés
Patró en representació del Gremi de Fabricants
 

Vas formar part dels meus amics i amigues quan érem joves. En algun moment difícil vaig trobar ressò en tu. Després de vegades distància, de vegades xerrades intenses a peu de carrer. Tal com vas "seràs bocins de vida en boca d'altres.

Encarna Ciuraneta
 

Carta de Jordi Cuixart, President d'Òmnium Cultural.
(Llegir la carta)     


Nota de Joan Brunet, director estat de la Fundació Bosch i Cardellach, en ocasió d'un seu recent article al Diari de Sabadell inclòs al seu blog.
(Llegir l'article i la nota)