La trajectòria vital d’Aureli Argemí demanava unes memòries que finalment tenim a les mans. Des de la seva etapa com a monjo de Montserrat, on va formar part del grup més inquiet i renovador de l’abadia, va acompanyar a l’exili l’abat Escarré i va ingressar a la comunitat de Cuixà, fins a la creació del CIEMEN, a favor dels drets de tots els pobles marginats, l’impuls de la Crida i la fundació de la Plataforma pel Dret a Decidir, que va convocar les primeres manifestacions independentistes de masses. La seva, ha estat una vida dedicada a la defensa de les llengües i les nacions sense estat, exercint d’home pont imprescindible entre diversos sectors de l’independentisme. (veure cartell)

Aureli Argemí i Roca (Sabadell, 1936) va ser monjo de Montserrat. Llicenciat en teologia a Roma i París, fou secretari de l'abat Aureli M. Escarré durant el seu exili (1965-1968) i va formar part de la comunitat de Cuixà, a la Catalunya Nord. El 1974 fundà el CIEMEN, entitat amb seu a Barcelona en pro de tots els pobles marginats. Promotor de l'Europa de les Nacions i de les Declaracions Universals sobre els drets inalienables, com el d'autodeterminació, en congressos i publicacions, i ha treballat durant dècades per la cooperació internacional. Ha impulsat la Crida a la Solidaritat, la Plataforma pel Dret a Decidir i l'Assamblea Nacional Catalana.