Titols i resum a tot arreu

Curs d'Història El Vallès: de l'edat mitjana a la moderna

Del 17 d'octubre fins el 28 de novembre, tots els dimecres de 18.30 a 20.30h la Fundació i Centres d'Estudi del Vallès organitzen el curset El Vallès: de l'edat mitjana a la moderna.

Avís: La sessió prevista inicialment pel 7 de novembre, finalment tindrà lloc el dilluns 29 d'octubre.
Com és conegut, durant els segles XV i XVI a Europa, l’augment de la població, els descobriments geogràfics i els intercanvis comercials, entre d’altres, van portar a uns canvis econòmics que començaran a marcar l’inici d’unes noves relacions socials.

Tanmateix, el Renaixement, el qual bàsicament podríem definir com un pensament basat en l’humanisme, en què es posava l’ésser humà com a centre del món -enfront Déu de l’època medieval- va anar configurant un seguit de canvis socials que tindran el seu apogeu al segle XVIII amb la il·lustració i la Revolució francesa de 1789. Abans, l’edat mitjana – que s’estendria des de l’antiguitat  tardana, el segle V, fins a la baixa edat mitjana, els segles XI al XV- es caracteritzava per una societat estructurada en estaments, les relacions feudals, el pensament simbòlic i la preeminència del món rural.

Enguany volem aprofundir en el coneixement d’aquestes èpoques a la nostra comarca del Vallès, la qual tant des de nuclis grans de poder – com ara el monestir de Sant Cugat- com de viles, parròquies i llocs dispersos, era un lloc important de confluència de camins i on es maldava per cobrar tributs procedents dels drets i monopolis feudals.

 
La Fundació Bosch i Cardellach, conjuntament amb altres centres d'estudi del Vallès, el CORE Patrimoni Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) hem organitzat aquest curset per continuar aprofundint en el coneixement històric del territori del Vallès.

El curs com és habitual, es durà a terme entre octubre i novembre i va dirigit a professors, estudiants i ciutadania en general. Constarà de sis sessions a càrrec d'historiadors, especialistes en l'època i en el coneixement del nostre territori, que ens oferiran les seves recerques, en alguns casos inèdites, de la història de la comarca. La sessió inaugural serà el dia 17 d'octubre al monestir de Sant Cugat i anirà a càrrec de José Enrique Ruiz-Domènec. La resta de conferències seran entre el 24 i el 28 de novembre de 2018, els dimecres de 18.30 a 20.30 h a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell. A més a més de les ponències teòriques s'organitzarà una sortida, amb l'objectiu de poder visitar el castell de Senmenat i el seu entorn.

 
 

Programa

Descarrega't el programa

17 d’octubre. 19.00 h. Sessió Inaugural 

Ponència inaugural a càrrec de José Enrique Ruiz-Domènec. Al monestir de Sant Cugat del Vallès. 

Del 24 d’octubre al 28 de novembre, dimecres de 19 a 21h a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell. 
 

24 d'octubre

  • Fundació Bosch i Cardellach. La societat feudal: una societat d’ordres, a càrrec de Josep Alavedra.
El repartiment, laic i religiós, del territori carolingi entre elits familiars, el qual a Catalunya correspondria al segle IX en temps de Guifré el Pelós, anirà consolidant la societat feudal a l’anomenada Catalunya Vella. Aquesta era una forma d’entendre i articular el poder, el qual, entre d’altres, volia continuar sostenint el vell enquadrament romà basat en els bisbats. Tanmateix, la creació d’una xarxa d’ajuda mútua basada en el pacte -«homenatge»- i a canvi d’un tros de terra - «el feu»- originarà un sistema de vassallatge basat en la renda feudal i els monopolis senyorials característics d’aquets segles, el qual també contemplarà la reforma de Gregori VII, els canvis arquitectònics i el replantejament del paper de l’individu en la societat.

Josep Alavedra i Bosch
Historiador, ha estat professor d’història contemporània a la UAB. Col·laborador a diversos mitjans, autor de varis articles, ha publicat ,entre d’altres: "La Guerra de la Independència en España", ed. Nabla (Barcelona) amb altres autors i "Confraternities: the sociability of lay people despite the Council of Trent a Edizione della Normale (Pisa)". La seva recerca gira entorn de la sociabilitat pre-liberal.
 
  • Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès. Conceptes de l'època medieval, a càrrec de Domènec Miquel
Domènec Miquel
Nascut a Sabadell, encara que de família santcugatenca, va estudiar arqueologia i història a la Universitat de Barcelona, on també ha exercit de docent d’història econòmica i, a la UPC, de professor d’història de la ciència i la tècnica. Com arqueòleg ha col·laborat en diverses campanyes d’excavació a Catalunya i el País Valencià. Dins el món dels museus ha realitzat nombrosos projectes museològics, museogràfics, i comissariat exposicions. Ha estat membre del Consell Assessor de Museus de la Generalitat i coordinador de la Comissió Tècnica de Museus locals. És membre del Consell Internacional de Museus. Com a historiador ha treballat en els camps de la història econòmica i de la ciència, així com en temes locals, amb més d’una cinquantena d’articles publicats i participat en quasi igual nombre de congressos i altres reunions. Actualment és membre del Consell de Cultura de Sant Cugat, del Consell Consultiu del Parc de Collserola, director de la revista Gausac i president de la Fundació Sant Cugat.
 

29 d'octubre

  • Grup d'Estudis Les Feixes de Ceranyola. El Vallès: El monestir dels Jerònims de la Vall d'Hebron (Cerdanyola i els Agudells, 1546-1837), a càrrec de Miquel Sànchez
El present treball analitza la repercussió que va tenir en la vida parroquial de Cerdanyola la unió d’aquesta comunitat local al monestir jerònim de la Vall d’Hebron, de Barcelona, entre 1546 i 1837. El monestir no depenia del bisbat de Barcelona i els rectors de la parròquia, dits vicaris perpetus, eren directament monjos jerònims. Els jerònims necessitaven les aportacions dels parroquians per fer viable la seva supervivència econòmica. Des del primer moment van controlar tots els ingressos. Van elaborar llistes i inventaris, van fer reculls de topònims, etc. Van exigir censos, primícies, tasques, aniversaris i conreus. No van tenir cura del manteniment del temple parroquial que amenaçava ruïna i, fins i tot, quan es va haver de construir un de nou, el 1602, no van participar amb cap aportació.

Miquel Sànchez
Enginyer i doctor en Història. Ha publicat Història de Cerdanyola (1977-84) (7 volums), Orígens històrics del Vallès (segles X-XI),(1992), La Segona República i la Guerra Civil a Cerdanyola, 1931-1939 (1993), Sant Iscle de les Feixes: Història d’una parròquia de muntanya (segles X-XIX), dins de “Mil·lenari de Sant Iscle...(995-1995)”, Viena, 1996; Can Fatjó del Molí, 1144-1987. PTV, 1999; El Cister: i al principi fou Valldaura. Sta Mª Valldaura, 1150-1169. Cossetània. 2001; Història de Cerdanyola. Dels origens al segle vint. Ed. Montflorit i Ajunt. Cerdanyola, 2005; Sant Martí de Cerdanyola. Centenari de l’església nova (1906-2006), amb “Sant Martí de Cerdanyola. D’església romànica a parròquia urbana”. Ed. Casals. Barcelona, 2006; Can Fatjó dels Xiprers. Edic. ForumGrama. Cerdanyola, 2012; i La Guerra de Successió al Vallès meridional. Els casos de Cerdanyola, Montcada, Ripollet i Sant Cugat (1700-1716). Cerdanyola, 2014

 
  • Grup d'Estudis Les Feixes de CerdanyolaCan Tiana de la Riba. 600 anys de vida pagesa, a càrrec de Montserrat Millàs
L’estudi de l’heretat Tiana de la Riba, de Ripollet, te com a motivació principal la de recuperar una llarga i prolífica vida camperola d’una família i una casa pairal, avui caiguda en l’oblit i que cal donar a conèixer al poble de Ripollet i a la comunitat cultural i universitària catalanes.
Els signes d’identitat d’una comunitat pagesa han estat sempre la terra i el nom de la casa. Cal conservar-los! La casa Tiana té un origen basat en el poble neolític dels sepulcres de fossa. Segueix amb els llocs de Mata (1047) i Arcanova (1054) per constituir-se, a partir, de 1397, en Tiana de la Riba.
Cal destacar l’emprenedoria d’alguns membres de la família que diversifiquen la finca agrícola amb la dotació de dos molins i dos hostals i el paper de les dones Tiana de la Riba en el manteniment del nom.

Montserrat Millàs
Mestra, llicenciada en Història per la UAB, primera promoció de l'any 1973 i màster en Direcció de personal per ESADE. Professionalment la seva activitat s’ha desenvolupat en l’àmbit dels recursos humans,  en l’assessoria empresarial  i posteriorment i durant 22 anys, en l’administració publica catalana.
Des de fa cinc anys es dedica a la recerca d’arxius relacionats amb la família materna, que han propiciat una ponència a l’Arxiu Històric de Terrassa sobre les dones Tiana de la Riba el març de 2016.

 

31 d'octubre

  • Centre d'Estudis de Granollers. Bellulla: història, culte i devoció d'un santuari vallesà desaparegut, a càrrec de Diego Sola. 
Durant més de cinc-cents anys la Mare de Déu de Bellulla (pronunciat Viluia pels habitants de la zona, els vallesans de l’època i encara pels canovellins d’avui) va ser una de les marededéus més estimades de Catalunya. El seu santuari, situat a la capçalera d’un turó de Canovelles que avui coneixem com a Bellulla, va ser objecte de peregrinació de vallesans i catalans vinguts d’arreu que acudien a aquesta advocació de la Verge Maria per sanar malalties vinculades amb la vista. La primera capella és documentada el 1279 però no fou fins a l’època moderna, quan els dominicans es van fer càrrec del santuari, que el culte a Santa Maria de Bellulla va difondre’s més enllà del Vallès. La desamortització de 1835 va acabar amb l’esplendor de l’indret, del que avui en queda l’església i una gran casa convertida en finca particular, mentre que la talla d’origen romànic resta desapareguda. Amb aquesta presentació proposem un viatge a les fonts i llibres devocionals que expliquen la història, el culte i la devoció d’un santuari vallesà desaparegut.

Diego Sola
Professor d’Història Moderna i investigador postdoctoral de la Universitat de Barcelona. Doctor en Història per la mateixa universitat amb la tesi La formació d’un paradigma d’Orient a l’Europa moderna: la “Historia del Gran Reino de la China” de Juan González de Mendoza, participa en diversos projectes de recerca desenvolupant la seva línia de treball en transferències culturals a l’època moderna i etnografia missionera a Àsia. Com a investigador ha publicat els resultats de la seva recerca en revistes acadèmiques («La construcción del relato sinológico desde la Europa del Quinientos», Revista Estudios, 32 (I), Universidad de Costa Rica, 2016; «En la corte de los virreyes. Ceremonial y práctica de gobierno en el virreinato de Nápoles (1595-1637)», Tiempos Modernos, 31, 2015) o en llibres com Embajadores culturales: transferencias y lealtades de la diplomacia española de la Edad Moderna (UNED, 2016). Autor del llibre Una història granollerina (Semproniana, 2014), és professor conferenciant de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran i col·labora en diversos mitjans de comunicació de la comarca (Vallesos. Gent, terra i patrimoni, AraGranollers).

 
  • Fundació Bosch i Cardellach. Sabadell, esbós d’una vila feudal a partir dels documents més significatius, a càrrec de Mercè Argemí.
Amb l’anàlisi de la documentació escrita, la fundació de Sabadell apareix clarament com una iniciativa dels senyors del Castell d’Arraona en una nova estratègia del règim feudal per consolidar-se i perpetuar-se. Al llarg de l’exposició s’esbossarà com fou l’origen i l’evolució de la vila medieval utilitzant alguns dels documents més significatius de la seva història. A través d’ells es pot conèixer com es dugué a terme la creació del mercat, la gestió dels espais de comerç, d’habitatge i de producció o la consolidació dels monopolis dels senyors sobre el forn, l’escrivania i els molins, per exemple. D’aquesta manera, es definiran els trets característics de la vila en els seus primers temps.

Mercè Argemí Relat
Doctora en Història i Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural. Ha dut a terme diversos projectes de recerca sobre la història de Sabadell, els més rellevants dels quals són l'Estudi històric i documental dels molins i les hortes existents al riu Ripoll a Sabadell i l’estudi fet amb Esteve Deu el 1999 amb el títol 900 anys d’història de l’abastament d’aigua a Sabadell i publicat per CASSA. El 1998 va rebre el Premi Estudis de l’Obra Social de Caixa Sabadell per la realització de l'estudi "El mercat medieval de Sabadell: orígens de la ciutat (segles X-XV)". Arran d’aquests treballs ha publicat alguns articles i ha col·laborat amb el Museu d’Història de Sabadell amb el comissariat de l’exposició “Sabadello, origen d’una vila”. El 2010 va publicar el conjunt de la recerca en el llibre D’Arraona a Sabadell. El naixement de la vila al voltant d’un mercat medieval. Des de l’any 2000 és membre de la Fundació Bosch i Cardellach i forma part de l’associació Amics del Ripoll. Entre el 2001 i el 2015 ha estat membre del Consell de redacció de la revista Arraona. Ha col·laborat amb diverses entitats i institucions en la difusió del coneixement sobre la vila medieval i la història i el patrimoni del Ripoll. Des de l’any 2006 és tècnica de patrimoni de l’Ajuntament de Manresa.
 
 

14 de novembre

  • Grup d'Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat. El marquesat i les propietats monàstiques del terme de Sentmenat, a càrrec de Jaume Verdaguer i Famades.
Ponència al voltant del Marquesat, citant per ordre els primers castlans i les seves principals vivències fins que esdevingueren marquesos l’any 1691. Es parlarà també dels alous de propietat monàstica que en aquella època hi havia dins del terme de Sentmenat - com l’alou d'Oriac que pertanyia al priorat de Sant Miquel del Fai, del gran alou del ordre dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que incloïa diversos masos. També sobre els masos de can Cisa i can Fruitós que pertanyien a la sagristia de Solsona i de les terres, casa i església de la muntanya del Puig de la Creu, la meitat de les quals formaven part del terme de Sentmenat i pertanyien al monestir de Sant Cugat.
Jaume Verdaguer i Famades
L'any 1948 va treballar d'aprenent a la fàbrica de teixits de tapisseria de can Vall, a Sentmenat. L'any 1963 va treballar pel seu compte com a teixidor autònom de tapisseria d'automòbil. En l'any 1995, i amb motiu de la celebració del centenari de la "Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca" va escriure la història d'aquesta entitat. Actualment és vocal de la junta de la Societat Coral i membre actiu de la secció d'aquesta entitat anomenada "la Patilla". També, des de fa 8 anys, és el president del "Grup d'Amics del Museu-Arxiu" de Sentmenat.
 
  • Fundació Bosch i Cardellach. El dret com a privilegi a la societat senyorial: El cas de Sabadell, a càrrec de Maria Jesús Espuny.
Un privilegi és una concessió feta per el rei o pel senyor als habitants d'un lloc per afavorir-los en algun aspecte, en tant que sigui membre d'aquesta vila o d'aquest lloc. A vegades, suposen l'exempció de càrregues fiscals o donació com a favor o gràcia de facultats diverses, mercats o immunitats. Alguns contenen normes de dret privat, penal o processal.
Duran la ponència, es tractaran els elements normatius que integren el Llibre de Privilegis (inclou documents del segle XIV, XV, XVI (Privilegis i Censals) i XVII). Així mateix, es parlarà sobre el mercat, el privilegi del guiatge de mercat (XVI), el mostassaf de Sabadell (XVII) i les seves ordinacions. Per últim, es parlarà sobre la vila reial i la vila senyorial: L'assistència a la Cort General de Catalunya d'una vila reial com fou el cas de Sabadell.
 
Maria Jesús Espuny
Doctora en Dret per la UAB. Professora emèrita d’Història del Dret i de les Institucions de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies de recerca han estat, la història del dret local català, amb especial referència a la universitat de la vila i terme de Sabadell, la història del dret mercantil, objecte de la seva tesis doctoral “El Real Consulado de Comercio del Principado de Cataluña (1758-1829)”, i la història del dret social i de les institucions laborals.  
Premi Vicens Vives 2016 a la Docència Universitària atorgat per la Generalitat de Catalunya. Directora del Centre d’Estudis i de Recerca “Dones i Drets” de la Facultat de Dret de la UAB.
 

 21 de novembre

  • Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès. Els conflictes entre el monestir benedictí i la vila de Sant Cugat pels monopolis municipals, segles XVII i XVIII, a càrrec de Jordi Casas i Roca
Disputa entre el monestir benedictí de la vila de Sant Cugat, senyor jurisdiccional del lloc, i la seva Universitat, és a dir, el conjunt dels seus habitants. El paborde, senyor jurisdiccional de Sant Cugat, sistemàticament posa traves als privilegis concedits a la vila pels reis sobre l’exercici d‘un seguit d’activitat en règim de monopoli, de l’arrrendament de les quals aconsegueix la Universitat els seus ingressos. Això és així en els casos de la carnisseria (1625-1648) i la venda de vi (1601-1702). A la vegada, s’xplica com el monestir s’oposa a pargar un trentè, és a dir, una imposició sobre les collites del terme per eixugar el deute municipal (1737-1738). En definitiva, es tracta d’una lluita secular entre el poder civil (la Universitat) i l’eclesiàstic, en concret el paborde del monestir, senyor jurisdicional de la vila i terme.

 
Jordi Casas i Roca
Doctor en història per la Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives (1994). Membre del Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès i del consell redactor de la revista Gausac. Ha centrat la seva recerca en el segle XIX i, en concret, en la hisenda municipal. Ha publicat articles sobre el tema a la revista Gausac i presentat algunes ponències i comunicacions en congressos d’àmbit català i espanyol (III Congrés Internacional d’Història de Catalunya de L’Avenç, IX Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, seminari sobre frau fiscal de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo,...). Ha publicat el llibre “Els barris dels nous catalans” (Grup d’Estudis Locals, 2012) i el llibre col·lectiu “Història de Sant Cugat” (2006). Té en curs de publicació una història de la hisenda municipal catalana.
 
  • Centre d'Estudis de Castellar-Arxiu d'Història. Bruixes, batlles i altres personatges. Els processos judicials s. XVII, a càrrec de Gemma Perich Vidal
Al segle XVII, les institucions dirigides pels Senyors feudals, batlles, procuradors, assessors, notaris, administradors, jutges i altres homes honrats, van encapçalar una sèrie de procediments judicials per bruixeria a Castellar i al Vallès, convertint el poder judicial en una veritable persecució contra les dones, víctimes del desconeixement de la ciència propi de l'època, però, sobre tot, víctimes per ser les esposes, germanes i parentes d'homes a qui la justícia volia castigar.

Gemma Perich Vidal
Treballa a l'administració pública, a Ajuntament de Castellar del Vallès. Ha fet diversos articles i el llibre de la Cort del Batlle de Castellar. 
 

28 de novembre

  • Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM) i Centre d'Estudis Molletans (CEM)Pere de Rovira. Un templer vallesà impulsor de l'orde a Catalunya, a càrrec de Jaume Vilaginés i Segura
Pere de Rovira va ser el primer mestre de la província templera de la Corona d'Aragó, Provença i sud de França. L'orde del temple de Jerusalem feia poc que s'havia instaurat en aquesta ciutat amb la finalitat de defensar els llocs sants del cristianisme, quan va arribar a Catalunya. El comte Ramon Berenguer IV els va donar suport. També, van rebre una bona acollida entre gran part de l'aristocràcia. Pere de Rovira pertanyia a una família de cavallers (milites) de Santa Perpètua de Mogoda. Els Rovira tenien la seva casa forta al lloc del mateix nom, entre Santa Perpètua, Palau-solità i Gallecs. La família es va bolcar amb l'orde. El germà de Pere, Berenguer,  va exercir de mestre de la comanda de Palau-solità, va col.laborar amb el seu germà en la consolidació de la xarxa de comandes i va cedir el patrimoni familiar a l’orde, juntament amb la seva esposa.
Pere de Rovira va tenir una vida itinerant. El trobem en llocs molt distants amb poc temps de diferència. El veiem els primers anys de la formació de les comandes de Palau-solità (Vallès), Richerenches (Provença), Gardeny (Lleida) i Douzens (Llenguadoc). Mentrestant, col.laborava activament en la política del comtat, participant en la cort comtal, en un període en què el comtat va ampliar els seus límits, amb la conquesta de la Catalunya nova.

Jaume Vilaginés i Segura
És llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona (1986). La seva tesi de llicenciaturta va ser publicada amb el títol La transició al feudalisme. Un cas original: el Vallès Oriental. 930-1090 (Ajuntament de Granollers, 1987). Es va doctorar en història medieval a la Universitat de Barcelona (2000). La seva tesi doctoral va ser editada amb el títol El paisatge, la societat i l'alimentació. El Vallès Oriental (segles X-XIII) (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001). Ha escrit articles per a revistes especialitzades i d'àmbit local i col·laboracions en congressos i jornades, que van ser recopilats en el volum La gent i el paisatge. Estudis sobre el Vallès medieval (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006). Ha format part dels equips de redacció de llibres col·lectius sobre història local i medieval. També, ha investigat sobre la història dels templers de la comanda de Palau i de Barcelona i, especialment, sobre la figura de Pere de Rovira. És catedràtic d'ensenyament secundari i guanyador de la 4ª Beca Memorial Joan Camps de Granollers (1984) i la 3ª Beca de Recerca Santa Perpètua (2005). Actualment, participa en el projecte de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans sobre la Resolució de conflictes i la justícia en època medieval.
És col·laborador habitual del Centre d'Estudis Molletans (CEM) i del Cercle d'Estudis i Recerques Mogoda (CREM).


 
  • Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM) i Centre d'Estudis Molletans (CEM). La cartoixa de Montalegre, un senyoriu eclesiàstic al Vallès, a càrrec de Xavier Pérez i Gómez
El 1415 es va fundar al lloc de Montalegre, al terme de Tiana, però en el límit amb Sant Fost, la cartoixa del mateix nom. Anys després, el 1434, els monjos adquiriren la baronia de Mogoda, a Santa Perpètua (Vallès Occidental), senyoriu jurisdiccional creat el 1343 i que ostentà durant uns pocs anys la família Sant Vicenç. La possessió d’aquesta baronia comportava l’administració feudal de justícia i el cobrament de delmes a les parròquies de Santa Perpètua, Sant Fost, Cabanyes i Martorelles, aquestes tres últimes al Vallès Oriental i molt properes geogràficament a la mateixa cartoixa. Posteriorment, el 1550, s’inicià un procés d’emancipació del senyoriu que culminaria el 1566 quan la jurisdicció de la baronia i els seus pobles passà a la Corona. No obstant, Montalegre continuaria rebent delmes i censos fins al 1835. Als segles XVII i XVIII la cartoixa del Maresme amplià la seva influència al Vallès adquirint el dret a cobrar delmes a Parets del Vallès (1629), Bertí de Sant Quirze Safaja (1629), Granollers (1660), Sant Celoni (1681) i Santa Eulàlia de Ronçana (1731). També cobraven censos a diversos llocs del Vallès i tenien propietats i finques a moltes de les esmentades poblacions, així com també a Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i Gallifa, on posseïen la finca la Baliarda. Tot aquesta potència econòmica i senyorial acabà per sempre el 1835 amb l’exclaustració i la desamortització de Mendizàbal.

Xavier Pérez i Gómez
Llicenciat en Història i màster en arxivística per la Universitat Autònoma de Barcelona; actualment és director de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat. Autor de diverses monografies com "Sant Fost, història d'un poble" (1991), "La cartoixa de Montalegre. Drets feudals i conflictes jurisdiccionals" (2004), "El Castellar (Teruel), historia y tradiciones" (2005), i de diversos articles publicats a Notes, revista del Centre d'Estudis Molletans i Ponències del Centre d'Estudis de Granollers. Aquest any publica la monografia "Notes històriques de la cartoixa de Montalegre". És membre del Consell assessor del Centre d'Estudis Molletans, i del consell del Grup d'Estudis Cartoixans de la UB. Va ser 20 anys secretari del Centre d'Estudis Santfostencs. També és col·laborador habitual del Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM).


Sortida

  • 10 de novembre de 10 a 14 h. Excursió al Castell de Sentmenat i els seus voltants. Hi haurà opció a dinar (preu aproximat: 15€). 
 
Caldrà confirmar l'assistència a la sortida en el moment de la inscripció al curs. Cada persona podrà anar acompanyada, informant prèviament a la secretaria de la Fundació. Les despeses derivades d'aquestes sortides no estan incloses en el preu del curs.
 

Reconeixement acadèmic

Inclòs en el Pla de Formació de Zona del Departament d'Ensenyament i gratuït per al professorat. Es certificarà l'assistència.

Preu:
30€ per a totes les sessions (15€ per a estudiants de la UAB, majors de 65 anys, membres i/o socis dels centres d’estudis de la Comissió Organitzadora). Gratuït per al professorat adherit al Pla de Formació de Zona del Departament d’Ensenyament.
El desplaçament  i despeses derivades de les sortides anirà a compte dels assistents.
Assistència a una sessió: 5€ (quota reduïda: 3€). 

Inscripcions:

 

Per a l’assistència a les 6 sessions es requereix inscripció (atès que l’aforament és limitat, s’atendran les inscripcions per ordre d’arribada) a la Secretaria de la Fundació Bosch i Cardellach (www.fbc.cat) de dilluns a dijous, de 16 a 20.30 h i divendres de 9 a 14h, o trucant al tel. 93 725 85 64, per mail secretaria@fbc.cat o a través del Formulari d'inscripció al curs

Enllaç per inscripcions de professorat adherit al Pla de Formació de Zona del Departament d'Ensenyament. 


Organitzadors:

Centre d’Estudis de Castellar-Arxiu d’Història
Centre d’Estudis de Granollers
Centre d’Estudis Molletans. Mollet del Vallès
Cercle de Recerques i Estudis de Mogoda. Santa Perpètua
Fundació Bosch i Cardellach. Sabadell
Grup d'Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat
Grup d’Estudis Les Feixes de Cerdanyola
Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat
Universitat Autònoma de Barcelona-CORE en Patrimoni Cultural
 

 
Entitats col·laboradores:

Serveis Territorials al Vallès Occidental del Departament d’Ensenyament de la Generalitat



  


 

 

Comparteix

Activitats previstes