Titols i resum a tot arreu

El Vallès: festa, cultura popular i patrimoni cultural immaterial

Des de 18 d'octubre i fins el 29 de novembre, tots els dimecres de 19 a 21h la Fundació i Centres d'Estudi del Vallès organitzen el curset El Vallès: festa, cultura popular i patrimoni cultural immaterial. 


Apropant-nos al Vallès a través de la festa ens permetrà aprofundir en tots aquells vincles que sostenen la nostra identitat local i comarcal. Parlarem de la festa, del seu ritual de cohesió social i d'identitat de grup, el qual ens assenyala la referència que prenem com a col·lectivitat.
La festa: un fet social total, d'expressió ritual i simbòlica, la qual aplega diverses arts i formes d'expressió. Com és conegut, la vida en societat s'organitza en funció d'aquestes celebracions, les quals marquen els nostres dies —el calendari—, trencant d'aquesta manera la quotidianitat i assenyalant possibles transgressions. En la festa ens mostrem com som i també la forma com ens relacionem dins del mateix grup i amb altres. Els cicles festius estan relacionats amb els cicles productius. La societat no solament s'estructura al voltant del mon racional del treball.
Tanmateix, aquesta societat contempla el món profà i el món sagrat. El món profà seria el de les prohibicions, mentre que el món sagrat s'obre a transgressions limitades. La festa, en aquest sentit, és una recreació constant per a les comunitats i podríem dir que integra i reprodueix vincles de grup —actes rituals, música, dansa i altres—, els quals, tanmateix, són la màxima expressió conjunta de diverses manifestacions del patrimoni cultural immaterial que formaria part també de l'anomenada cultura popular.

 La Fundació Bosch i Cardellach, conjuntament amb altres centres d'estudi del Vallès, el CORE Patrimoni Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB),
i amb el suport de l'Institut Ramon Muntaner (IRMU), hem organitzat aquest curset per continuar aprofundint en el coneixement històric del territori del Vallès.

El curs com és habitual, es durà a terme entre octubre i novembre i va dirigit a professors, estudiants i ciutadania en general. Constarà de sis sessions a càrrec d'historiadors, especialistes en l'època i en el coneixement del nostre territori, que ens oferiran les seves recerques, en alguns casos inèdites, de la història de la comarca. La sessió inaugural serà el dia 18 d'octubre a Sentmenat, a la Societat Coral La Glòria, a càrrec de Salvador Palomar. La resta de conferències seran entre el 25 d'octubre i el 29 de novembre de 2017, els dimecres de 19 a 21h a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell. A més a més de les ponències teòriques s'organitzarà una sortida, amb l'objectiu de poder visitar escenaris relacionats amb els continguts del programa del curs.


Per a més informació:
 

Programa

 

18 d’octubre. 19.00 h. Sessió Inaugural 

A la Societat Coral La Glòria de Sentmenat . Ponència a càrrec de Salvador Palomar.

Del 25 d’octubre al 29 de novembre, dimecres de 19 a 21h a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell. 
 

25 d’octubre

  • Fundació Bosch i Cardellach. Calendaris festius, a càrrec de Marta Ibàñez.
El calendari és una mena de contracte entre les persones d'una comunitat, la natura que ens dona vida, l'administració, la política, les creences... Els calendaris que vivim en l'actualitat són fruit d'una tradició, d'uns costums i d'uns pactes i arriben a configurar la matriu de bona part del nostre patrimoni immaterial.  

Marta Ibáñez
Catedràtica d'ensenyament secundari en llengua catalana i literatura. Estudiosa de la cultura popular i tradicional catalana. Autora de diversos llibres i articles.
 
  • Centre d'Estudis de Granollers. Pobles i identitats locals al Vallès d'ahir i d'avui, a càrrec de Diego Sola
Respondre a la pregunta quants pobles hi ha al Vallès no resulta fàcil: les entitats de població al llarg de la història del territori vallesà han estat diverses. Són moltes les entitats locals que han existit i que han arribat fins el present sense ser municipis independents. La ponència ofereix una visió àmplia i de conjunt, singularitzada a través de casos específics, per recórrer el territori, la història i la identitat vallesana a través dels seus pobles que van ser i encara són.


Diego Sola
Diego Sola (Granollers, 1988) és professor d’Història Moderna i investigador postdoctoral de la Universitat de Barcelona. Doctor en Història per la mateixa universitat amb la tesi La formació d’un paradigma d’Orient a l’Europa moderna: la “Historia del Gran Reino de la China” de Juan González de Mendoza, participa en diversos projectes de recerca desenvolupant la seva línia de treball en transferències culturals a l’època moderna i etnografia missionera a Àsia. Com a investigador ha publicat els resultats de la seva recerca en revistes acadèmiques («La construcción del relato sinológico desde la Europa del Quinientos», Revista Estudios, 32 (I), Universidad de Costa Rica, 2016; «En la corte de los virreyes. Ceremonial y práctica de gobierno en el virreinato de Nápoles (1595-1637)», Tiempos Modernos, 31, 2015) o en llibres com Embajadores culturales: transferencias y lealtades de la diplomacia española de la Edad Moderna (UNED, 2016). Autor del llibre Una història granollerina (Semproniana, 2014), és professor conferenciant de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran i col·labora en diversos mitjans de comunicació de la comarca (Vallesos. Gent, terra i patrimoni, AraGranollers).
 

8 de novembre

  • Arxiu Històric de Castellar del Vallès. La recuperació dels Pastorets cantats de J. Abarcat, a càrrec de Daniel Rocavert
L'exposició serà sobre el treball realitzat d’un projecte que s’ha desenvolupat en transcurs de tres anys a fi de recuperar l’obra: Els pastors Cantaires de Betlem de Mn. Joan Abarcat, en un nivell de qualitat suficient per constatar la seva vàlua. I, la constatació que els conceptes: Cultura, Cultura Popular, Cultura Popular Tradicional, Patrimoni, Religió, Catequesis, Cohesió social o Cultura municipal s’entortolliguen i creen confusió.


Daniel Rocavert
Jubilat, ha estat dissenyador tèxtil i estilista de moda. Ara combina inquietuds pictòriques amb la docència de les Arts Plàstiques. Sense deixar de preocupar-se, com ha fet sempre, per la vida (o mort) cultural del seu poble, Castellar del Vallès.

 
  • Grup d'Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat. La Societat coral, a càrrec de Jaume Verdaguer

Jaume Verdaguer i Famades
L'any 1948 va treballar d'aprenent a la fàbrica de teixits de tapisseria de can Vall, a Sentmenat. L'any 1963 va treballar pel seu compte com a teixidor autònom de tapisseria d'automòbil. En l'any 1995, i amb motiu de la celebració del centenari de la "Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca" va escriure la història d'aquesta entitat. Actualment és vocal de la junta de la Societat Coral i membre actiu de la secció d'aquesta entitat anomenada "la Patilla". També, des de fa 8 anys, és el president del "Grup d'Amics del Museu-Arxiu" de Sentmenat.

 

15 de novembre

  • Fundació Bosch i Cardellach. ’Aplec de la Salut: festa, cultura popular i patrimoni immaterial? a càrrec de Josep Alavedra.
L’assaig pretén fer una aproximació a la Festa de la Mare de Déu de la Salut de la ciutat de Sabadell, la devoció per la qual es va convertir ben aviat en una processó cap a l’ermita on els veïns de la vila si encomanaven i, a la vegada, començaven a reunir-s’hi un cop a l’any per ballar, compartir, menjar i altres. La Festa agafava forma d’Aplec i va passar a formar part ja al segle XVIII del calendari festiu de la vila. Participant en aquest ritual festiu era, i és, una manera de formar part d’una experiència compartida, d’una cultura comuna, que ha passat de pares a fills, la qual s’ha anat adaptant als temps fins a arribar als nostres dies i formar part d’un patrimoni comú.

Josep Alavedra Bosch
Historiador, ha estat professor d’història contemporània a la UAB. Col·laborador a diversos mitjans, autor de varis articles, ha publicat ,entre d’altres: "La Guerra de la Independència en España", ed. Nabla (Barcelona) amb altres autors i "Confraternities: the sociability of lay people despite the Council of Trent a Edizione della Normale (Pisa)". La seva recerca gira entorn de la sociabilitat pre-liberal.
 
  • Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat. L'Aplec de Sant Medir. Festa per un Sant que no va existir, a càrrec de Domènec Miquel
Sant Medir és un personatge secundari de la llegenda de Sant Sever, bisbe de Barcelona que no ha existir mai i que és una transposició de Sant Sever, bisbe de Ravena, el culte del qual el va introduir Gala Placídia. Un segle després, els barcelonins se’n apropien i  inventen una història per fer-lo seu, dins la qual apareix sant Medir i el seu miracle, que vol cristianitzar un lloc de culte pagà a la fertilitat. 

Domènec Miquel
Nascut a Sabadell, encara que de família santcugatenca, va estudiar arqueologia i història a la Universitat de Barcelona, on també ha exercit de docent d’història econòmica i, a la UPC, de professor d’història de la ciència i la tècnica. Com arqueòleg ha col·laborat en diverses campanyes d’excavació a Catalunya i el País Valencià. Dins el món dels museus ha realitzat nombrosos projectes museològics, museogràfics, i comissariat exposicions. Ha estat membre del Consell Assessor de Museus de la Generalitat i coordinador de la Comissió Tècnica de Museus locals. És membre del Consell Internacional de Museus. Com a historiador ha treballat en els camps de la història econòmica i de la ciència, així com en temes locals, amb més d’una cinquantena d’articles publicats i participat en quasi igual nombre de congressos i altres reunions. Actualment és membre del Consell de Cultura de Sant Cugat, del Consell Consultiu del Parc de Collserola, director de la revista Gausac i president de la Fundació Sant Cugat.

 
22 de novembre
  • Centre d'Estudis Molletans. Carnaval al Vallès, ball de gitanes i altres pervivències, a càrrec de Jaume Noró
El Ball de Gitanes és la forma genuïna i tradicional del Carnaval al Vallès. El 1887 es va publicar a Miscel·lània folklòrica una conferència feta per en Francesc Maspons i Labrós on descrivia àmpliament el Ball de Gitanes que es feia aleshores al Vallès. Maspons narrava el que havia vist a Mollet  tres anys abans i recollia també  informació oral i escrita d’altres indrets vallesans i d’èpoques anteriors.
Des d’una perspectiva molletana es farà un repàs a l’evolució del Carnaval vallesà, parant atenció en aquells elements patrimonials més singulars, la seva recuperació o pervivència. Així es parlarà, entre altres, del Ball de Gitanes, del Ball del Barraló i de les Olles de Carnaval.

Jaume Noró i Camats (Agramunt, 1953)
Mestre de professió. El seu interès per la cultura popular  ve de lluny, pel camí s'ha trobat amb capgrossos, gegants, diables, castells i falles. Ha participat en diferents iniciatives de dinamització social i cultural. A la revista Notes ha publicat articles sobre el Carnaval a Mollet, una de les seves passions. És membre de l’entitat Ball de Gitanes i Esbart dansaire de Mollet del Vallès.

 
 
  • Fundació Bosch i Cardellach. Les danses vives del Vallès, a càrrec de Tomàs Manyosa
Un repàs dels balls i danses vives que es ballen en el transcurs del calendari festiu en diversos pobles i ciutats del Vallès, tot comentant els seus orígens, el perquè es ballen i com són les seves músiques i les seves evolucions.

Tomàs Manyosa Ribatallada
Dansaire, músic i mestre de dansa tradicional. Estudiós de la dansa tradicional catalana. Autor de diversos articles i coautor del llibre  “El ball de l’Espolsada” i de la coreografia del Ball de la Bola de Sabadell.

 
 

 29 de novembre

  • Cercle de Recerques i Estudis Mogoda. La festivitat de Sant Antoni Abat al Vallès contemporani, a càrrec d'Ernest Vilàs
La commemoració de la diada de Sant Antoni Abat el dia 17 de gener té una llarga trajectòria a la història. Des del període medieval fins a l'actualitat la celebració ha anat modelant-se, poc a poc. El contingut de la ponència La festivitat de Sant Antoni Abat al Vallès contemporani circumscriu l'evolució dels inicis del segle XIX als nostres dies. La supressió dels gremis medievals deixà sense entitats professionals als membres dels diferents oficis que cerquen altres espais de trobada. Aquest fet coincideix en el temps amb l'increment de la tradicional activitat traginera a causa del desenvolupament industrial que impulsa els negocis de transport en carro. Els traginers, els carreters, etc. viuran un període d'expansió de la seva activitat, fet que desembocarà en la creació de potents associacions de Sant Antoni cap a la segona meitat del segle XIX. Cotxes, camions i furgonetes faran desaparèixer el transport en carro i trontollar la commemoració de Sant Antoni Abat. La segona meitat del segle XX farà d'aquesta festivitat íntimament lligada a la societat agrícola una insígnia d'identitat als pobles industrialitzats, on semblava que la commemoració havia de desaparèixer. La ponència cerca donar explicació a aquesta evolució i fer un acostament a la salut de la festivitat de Sant Antoni Abat al Vallès actual.
 
Ernest Vilàs Galindo
Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat Història per la UAB, ha treballat des de la finalització de la seva carrera en l'àmbit de la història de Santa Perpètua de Mogoda. Cofundador del Cercle de Recerques i Estudis Mogoda, és el seu vicepresident i forma part del Consell Assessor del Centre d'Estudis Molletans. Fruit d'aquesta tasca, ha publicat diferents articles a revistes locals com l'Ordit i el Notes, a banda de diferents llibres de divulgació d'història local com Santiga, una joia del patrimoni cultural i natural (2008), Mogoda, un castell amagat(2011) o, en col·laboració amb d'altres investigadors locals, El que sabem de Santa Perpètua Santa Perpètua de Mogoda, 1900-1979 (1999), 2 volums. En paral·lel a col·laborat en diversos espais de divulgació a Ràdio Santa Perpètua, ha dictat conferències sobre la història local al poble i durant el seu pas per la Regidoria de Cultura va encarregar-se de la reforma del museu local i de la coordinació dels treballs de restauració de l'església de Santa Maria l'Antiga, Santiga.

 
  • Centre d'Estudis Històrics de Terrassa.  Poder i religió: dates festives d'un gris calendari: 1939-1959, a càrrec de Josep Puy Juanico
El règim dels vencedors va establir un nou ordre en la vida quotidiana del nostre país .Calia deixar ben clar que la connivència entre dictadura i església estaria ben present en tots els àmbits d'una societat obedient, enfonsada i atemorida. El calendari de celebracions i festes de guardar era un exemple fefaent d'aquella actitud de conquesta i terrible repressió

Josep Puy Juanico
Dr. en Història Contemporània (UAB). Professor Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Responsable del Servei de Publicacions de la Fundació Apip-Acam. Ha estat director pedagògic i professor d’història i filosofia a secundària (1979-2016). Ha format part de nombroses entitats culturals de la ciutat. Fou fundador del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (1980), Delegat del Col.legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya i president de l’Ateneu Terrassenc (1999-2006).
Ha impartit nombroses conferències arreu del país i col.labora en diferents revistes especialitzades. Des de 1986 és col.laborador setmanal del Diari de Terrassa. Ha conreat diferents camps de recerca dins l’àmbit de la històriacontemporània de Terrassa, Vallès i Catalunya. Els temes sobre beneficència, la Restauració i els vinculats amb la història de la Segona República, Guerra Civil i Exili són prioritaris en els seus estudis i xerrades. En l’actualitat és membre del grup de recerca de la UAB: “Espanya i Nació a Catalunya- ESNACAT”.
 
 
 
Sortida
  • 26 DE NOVEMBRE. Descoberta del patrimoni cultural immaterial de Gallecs. Passejada per Gallecs, per la Pedra Salvadora, els boscos del voltant, per l’església romànica de Santa Maria, el torrent Caganell i el menhir. Passant per la fira de la Mongeta del Ganxet.
Caldrà confirmar l'assistència a la sortida en el moment de la inscripció al curs. Cada persona podrà anar acompanyada, informant prèviament a la secretaria de la Fundació. Les despeses derivades d'aquestes sortides no estan incloses en el preu del curs.
 

Reconeixement acadèmic

Inclòs en el Pla de Formació de Zona del Departament d'Ensenyament i gratuït per al professorat. Es certificarà l'assistència.

Preu:
20€ per a totes les sessions ( 15€ per a estudiants de la UAB,  majors de 65 anys, membres i/o socis dels centres d’estudis de la Comissió Organitzadora). Gratuït per al professorat adherit al Pla de Formació de Zona del Departament d’Ensenyament.
El desplaçament  i despeses derivades de les sortides anirà a compte dels assistents.
Assistència a una sessió: 5€ (quota reduïda: 3€). 

Inscripcions:
Per a l’assistència a les 6 sessions es requereix inscripció (atès que l’aforament és limitat, s’atendran les inscripcions per ordre d’arribada)
Secretaria de la Fundació Bosch i Cardellach (www.fbc.cat) de dilluns a dijous, de 16 a 21 h i divendres de 9 a 14h, o trucant al tel. 93 725 85 64, per mail fbc@fbc.cat o a través

Pàgina d'inscripcions per al professorat (codi 4011611401)


Organitzadors:

Arxiu d’Història de Castellar del Vallès
Centre d’Estudis de Granollers
Centre d’Estudis Històrics de Terrassa
Centre d’Estudis Molletans
Cercle de Recerques i Estudis de Mogoda. Santa Perpètua
Fundació Bosch i Cardellach. Sabadell
Grup d'Amics del Museu Arxiu de Sentmenat
Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat
Universitat Autònoma de Barcelona  (UAB) – CORE en Patrimoni Cultural de la UABCei


Entitats col·laboradores:

Serveis Territorials al Vallès Occidental del Departament d’Ensenyament de la Generalitat

Amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner i de l'Ajuntament de Sabadell






 

 

Comparteix

Activitats previstes