Notícies :: Projectes :: Antoni Moliner Prada (1948-2020), professor i historiador

Titular notícies

Antoni Moliner Prada (1948-2020), professor i historiador

Dimecres 23 Setembre 2020



Antoni Moliner Prada (1948-2020)

 
Com acostuma a passar amb les persones que tenen una gran capacitat de treball i una obra considerable, l’Antoni no era una persona que li agradés fer-se notar. Les seves investigacions -principalment des del moviment de les Juntes a la Guerra del Francès, passant per diferents aspectes de la cultura política liberal de l’Espanya en el procés de la revolució liberal del segle XIX: el clericalisme, l’anticlericalisme i la secularització d’aquest segle, entre molts altres- conformen una aportació remarcable a la historiografia feta des del treball minuciós, silenciós i honest intel·lectualment. Un gran investigador. Estem parlant bàsicament -l’acadèmia farà el llistat complert dels seus mèrits- de més de 75 articles a revistes, 47 col·laboracions en obres col·lectives, més de seixanta congressos nacionals i internacionals i una quinzena de llibres, entre les 280 referències de publicacions. Nascut el 1948 a Segura de los Baños (Terol), de família de mestres, primerament fou professor de batxillerat -sempre destacava el goig que significà per ell haver estat a diferents instituts i poblacions: des de Terrassa i Sabadell fins a la seva estimada Alacant.  Això sí, subratllant la importància de conèixer els diferents tarannàs dels llocs on havia treballat i viscut, i per damunt de tot la necessitat d’escoltar a les persones.
 
Després, Antoni Moliner Prada, ha estat  professor d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), des del 1988 com a professor titular i catedràtic acreditat des del 2009. Finalment, al març del 2017 se’l nomenava Catedràtic d’Universitat i actualment era professor emèrit. Es va doctorar l’any 1981 a la UAB amb la tesi Estructura, funcionamiento y terminología de las juntas supremas provinciales en la guerra contra Napoleón: los casos de Mallorca, Cataluña, Asturias y León, dirigida per Albert Balcells, la qual va ser pionera en l’estudi  del moviment de les Juntes i la seva doble funció: revolucionària i, a la vegada, frenant la revolució contra l’antic règim. Va ser l’inici  d’un seguit de treballs sobre aquest conflicte que el van portar a ser un reconegut expert a escala nacional i internacional de la Guerra del Francès (1808-1814). Podem destacar: La Catalunya resistent a la dominació francesa (1808-1812) (Barcelona: Ed. 62, 1989. XIV Premi Xarxa); Revolución burguesa y movimiento juntero en España (1808-1868) (Lleida: Milenio, 1997); La Guerra del Francès a Mallorca (Palma: Documenta Balear, 2000); La guerrilla en la Guerra de la Independencia (Madrid: Ministerio de Defensa, 2004. Premi d’investigació); Catalunya contra Napoleó. La Guerra del Francès (1808-1814) (Lleida: Pagès, 2007). I com a editor: La Guerra de la Independencia en España (Barcelona: Nabla, 2007). Tanmateix, i amb motiu del bicentenari d’aquesta guerra, al 2008 va participar en molts congressos, fòrums, seminaris i col·loquis. Havent estat professor invitat en diferents universitats d’Espanya, Portugal, França, Itàlia i Mèxic.
 
També va coordinar i editar La Semana Trágica de Cataluña La expulsión de los moriscos (Barcelona: Nabla, 2009). Relacionat amb Sabadell Fèlix Sardà i Salvany y el integrismo en la Restauración (Bellaterra: UAB, 1999). A revistes com Trienio, L´Avenç, Hispania, Hispania Sacra, Siglo XIX, Spagna Contemporanea, Hispania Nova, Annales historiques de la Révolution française, Leer História, Alcores, Revista de Historia Militar, Trocadero, Historia Mexicana, Questôes&Debates, Recerques, entre moltes altres, podem trobar la seva signatura a nombrosos articles i col·laboracions. Entre d’altres institucions, era membre de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell, en la qual havia pronunciat diverses conferencies.
 
Amb tot,  a més a més de la seva vàlua com historiador, hi ha un aspecte que sempre em captivava i que ara amb la sobtada absència es fa més colpidor, em refereixo -com esmentava al principi d’aquest escrit- a la seva gran capacitat d’escoltar i respectar. La seva humilitat i preocupació vers l’altre. I això és d’agrair. Sempre la persona, i la importància de posar-la en primer pla (em deia el dijous passat). Al llarg de la vida acadèmica anem trobant professors que, a més de la seva capacitat de treball i ensenyament, deixen una empremta humana que ens forma com a persona i fa més portadora la càrrega. L’ Antoni Moliner era un d’aquests. Gràcies Antoni.

 
                                                                                                                    Josep Alavedra Bosch
                                  
                                                                                                         
 
 
           
 
 

Últimes Notícies

Comparteix