Xavier Oriach, nomenat membre Bàrbar de l'Any

Parlar amb Xavier Oriach és endinsar-se aviat en una conversa joiosa, que permet entreveure, de manera molt modesta, la seva gran cultura. Una conversa amable i amb calma,  com tot ell, tranquil·la i nodrida d’anècdotes, on no falta mai una mirada nostàlgica de la seva feliç infantesa a la nostra ciutat. Sabadellenc d’arrel, Xavier Oriach ha voltat molt, va marxar a València, i va tornar a Sabadell, va marxar a París, i va tornar a Sabadell,  va marxar a Jouy-sur-Eure, a Normandia, i va tornar a Sabadell... Sempre torna... potser no va marxar mai del tot. Un món que va ser l’inici de la seva personalitat observadora, delicada, creativa i respectuosa. Moltes de les accions i projectes que ha desenvolupat al llarg de la seva vida semblen tenir unes arrels discretes però fermes en aquella radiant etapa sabadellenca.
 
Diuen que ningú és profeta a la seva terra. Xavier Oriach ha exposat a Estats Units, Holanda, Iugoslàvia, Romania, Japó, Canadà... i l’obra de Xavier Oriach ha lluït i ha estat reconeguda a França des dels seus inicis, tant des del punt de vista artístic com pedagògic, per la crítica i per l’Estat francès. Expressionisme, abstracció, matèria, espiritualitat, mite  i natura, sensibilitat... una vida-obra “serena però insatisfeta”, sempre en la recerca de la veritat. Una obra que es percep sincera i rotunda, tant als inics com a les últimes creacions, contundent.
 
De fet, sembla que no hagi marxat mai de Sabadell, perquè som molts els conciutadans que gaudim de la seva amistat i del seu art, que apreciem i admirem sincerament. Per la seva obra, per la seva bonhomia, per la seva constant inquietud que el fa estar present en moltes mostres culturals ciutadanes, és un home conegut i un artista reconegut, que a través de les nombroses exposicions fetes a la ciutat s'ha guanyat l'afecte i l'estima dels sabadellencs, que volem fer-li un explícit reconeixement
 
És tan de Sabadell com els seu propi cognom evidencia. Finalment, després de més de seixanta anys s’ha establert de nou de manera definitiva a la ciutat... l’enyor d’amics, parents i les corredisses de nen pels seus carrers, dibuixen el record amb un encant similar a l’autenticitat de les seves obres “Les Formes” “Autoretrats” “Barques” “Titants”o “Le Bestiare”. Fins i tot indrets i personatges el fan present, amb anècdotes com amb la “nena de cal Mamar”... el nom de la dida on anaven a mamar els sabadellencs de l’època, a l’indret que avui és conegut com el Rubión... “I vostè és el pintor parisenc, el nen del Rifà”... que és com el va reconèixer aquella dona que encara el recorda com el “nen de casa la Mercè Apreta la Pera”, sobrenom amb què coneixen en Xavier perquè ajudava el seu oncle Albert Rifà en l’estudi fotogràfic prement la pera del flaix de les fotografies. Delectació, ironia i recerca en dates i relacions afectives que l’han dut fins i tot a, si més no, posar en qüestió el seu cognom... que tal vegada podia haver estat el del seu estimat oncle Albert.
 
Per tot això, per la seva intensa obra vital i seductora, espiritual i expansiva, i per la seva bondadosa humilitat, nosaltres, a Sabadell, a la Fundació Bosch i Cardellach, orgullosos de ser conciutadans seus volem reconèixer el sabadellenc tenaç i l’artista irrenunciable, Oriach o Rifà. Perquè al cap i a la fi, excusi la franquesa, parafrasejant Pere Quart, no oblidem que després de tants anys d’anades i tornades vostè es troba ara a casa, així que inevitablement estem davant d’un l’altre “bàrbar”. Que ho sigui de gust i per molts anys!