Resta encara 1 sessió del curs El Vallès: de la societat agrària a la societat industrial. Recordeu que podeu assistir a un preu de 3 ó 5 euros.
|
Per a més informació:
El Vallès: de la societat agrària a la societat industrial
Programa
7 d’octubre. 16.30 h. Sessió Inaugural
Sessió Inaugural a la Universitat Autònoma de Barcelona, sala d'actes de la Facultat de Filosofia i Lletres. Edifici B. Campus Nord.
- Creixement demogràfic i transformacions socials als segles XVIII i XX. Anna Cabré, Centre d'Estudis Demogràfics, UAB.
- Vallès: de la societat agrària a la societat industrial, de la sostenibilitat a la insostenibilitat. Xavier Cussó, Departament d'Història Econòmica, UAB.
Del 14 d’octubre al 18 de novembre, dimecres de 19 a 21h a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell.
14 d’octubre
- Memorial rural de Terrassa. Enric Sanllehí, Centre d'Estudis Històrics de Terrassa.
Des del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, i gràcies al suport de la Fundació Terrassenca Sant Galderic, es va dur a terme el projecte “Memòria Rural de Terrassa” amb l’objectiu de recopilar el testimoni de la transformació de l’activitat agrària al municipi durant el segle XX. Es tractava de poder rescatar de la memòria col·lectiva la visió d’una ciutat amb una activitat agrícola important però arraconada pel creixement industrial. El conjunt de quinze entrevistes recollides va passar a formar part d’un fons d’història oral dipositat a l’Arxiu Històric de Terrassa posant a l’abast dels investigadors una informació inèdita. Una de les singularitats del fons recopilat és que testimonia els canvis patits per l’agricultura en un entorn de creixement urbanístic galopant obligant als pagesos a adoptar diferents estratègies enfront d’un context hostil. La riquesa dels testimonis recollits permet documentar les diferents respostes que es van donar a aquests reptes: des d’un abandonament de grat o per força del mas i les terres fins una precària pervivència de l’activitat agrària.
Enric Sanllehí
Llicenciat en Geografia i Història, secció Història per la UNED. Posgraduat en Gestió i Intevenció del Paisatge. Departament de Geografia. UAB. Va ser Tècnic superior d'arxius a Foment de Terrassa, S.A. i a la Gerència Municipal d'Urbanisme de Terrassa. Tècnic analista de l'OESST (Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa) a l'Ajuntament de Terrassa. Actualment és Tècnic superior d'arxius i gestor documental a l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Terrassa. És membre del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa, col·laborant en diversos dels seus projectes.
- Proveïment de carn i industrialització. Josep Alavedra Bosch, Fundació Bosch i Cardellach.
El subministrament i venda de carn a la vila de Sabadell, des de l’edat moderna, era un dels monopolis del consell de la vila, el qual procurava a la comunitat els productes més bàsics per a l’alimentació. Amb la industrialització i el liberalisme, aquestes relacions característiques d’antic règim i d’una societat bàsicament agrària, anirem cap a unes noves relacions socials on el lliure mercat s’anirà obrint pas. Ara, l’Administració de l’estat començarà a publicar les primeres disposicions i normatives alimentàries, i en particular d’aquells aliments que tenien un origen animal i formaven part de l’abastament de mercats i botigues de carn.
Josep Alavedra Bosch
Historiador, ha estat professor d’història contemporània a la UAB. Col·laborador a diversos mitjans, autor de varis articles, ha publicat ,entre d’altres: La Guerra de la Independència en España, ed. Nabla (Barcelona) amb altres autors i Confraternities: the sociability of lay people despite the Council of Trent a Edizione della Normale (Pisa). La seva recerca gira entorn de la sociabilitat pre-liberal.
Historiador, ha estat professor d’història contemporània a la UAB. Col·laborador a diversos mitjans, autor de varis articles, ha publicat ,entre d’altres: La Guerra de la Independència en España, ed. Nabla (Barcelona) amb altres autors i Confraternities: the sociability of lay people despite the Council of Trent a Edizione della Normale (Pisa). La seva recerca gira entorn de la sociabilitat pre-liberal.
21 d'octubre
- Els molins paperers de la conca inferior del Ripoll i el Besòs: Barberà, Ripollet, Cerdanyola i Montcada (s.XVI-XVIII). Miquel Sánchez, Grup d'Estudis les Feixes de Cerdanyola.
Aquest és un treball de recerca sobre els molins paperers del tram final del Ripoll, establerts al llarg de Sabadell, Barberà, Ripollet, Cerdanyola i Montcada.
S’han estudiat els molins paperers de Sabadell: les Tres Creus o Roqueta (1685), Arderius (1730) i Xic (1737). De Barberà, la Farga d’en Ribes (1660) i els d’en Santo (s. XVII), Albareda (o Vermell (1790) i d’en Dou (1798). De Ripollet, els quatre següents: Ricart (Font, 1606), Ginestar (Massachs, 1672), Buxó (Calvet, 1712) i D’en Xec (Barneda, 1712). De Cerdanyola, el molí d’en Torras (1724). I de Montcada, el de Reixac o Farga Vinyals (1525) i el de Montcada (Golo, 1508).
Els de major aprofundiment documental han estat el Ginestar (posterior, Massachs) i el de Montcada, amb el genovès Pere Mestres.
S’han estudiat els molins paperers de Sabadell: les Tres Creus o Roqueta (1685), Arderius (1730) i Xic (1737). De Barberà, la Farga d’en Ribes (1660) i els d’en Santo (s. XVII), Albareda (o Vermell (1790) i d’en Dou (1798). De Ripollet, els quatre següents: Ricart (Font, 1606), Ginestar (Massachs, 1672), Buxó (Calvet, 1712) i D’en Xec (Barneda, 1712). De Cerdanyola, el molí d’en Torras (1724). I de Montcada, el de Reixac o Farga Vinyals (1525) i el de Montcada (Golo, 1508).
Els de major aprofundiment documental han estat el Ginestar (posterior, Massachs) i el de Montcada, amb el genovès Pere Mestres.
Miquel Sánchez
Enginyer i doctor en Història. Ha publicat Història de Cerdanyola (1977-84) (7 volums), Orígens històrics del Vallès (segles X-XI),(1992), La Segona República i la Guerra Civil a Cerdanyola, 1931-1939 (1993), Sant Iscle de les Feixes: Història d’una parròquia de muntanya (segles X-XIX), dins de “Mil·lenari de Sant Iscle...(995-1995)”, Viena, 1996; Can Fatjó del Molí, 1144-1987. PTV, 1999; El Cister: i al principi fou Valldaura. Sta Mª Valldaura, 1150-1169. Cossetània. 2001; Història de Cerdanyola. Dels origens al segle vint. Ed. Montflorit i Ajunt. Cerdanyola, 2005; Sant Martí de Cerdanyola. Centenari de l’església nova (1906-2006), amb “Sant Martí de Cerdanyola. D’església romànica a parròquia urbana”. Ed. Casals. Barcelona, 2006; Can Fatjó dels Xiprers. Edic. Forum-Grama. Cerdanyola, 2012; i La Guerra de Successió al Vallès meridional. Els casos de Cerdanyola, Montcada, Ripollet i Sant Cugat (1700-1716). Cerdanyola, 2014..
Enginyer i doctor en Història. Ha publicat Història de Cerdanyola (1977-84) (7 volums), Orígens històrics del Vallès (segles X-XI),(1992), La Segona República i la Guerra Civil a Cerdanyola, 1931-1939 (1993), Sant Iscle de les Feixes: Història d’una parròquia de muntanya (segles X-XIX), dins de “Mil·lenari de Sant Iscle...(995-1995)”, Viena, 1996; Can Fatjó del Molí, 1144-1987. PTV, 1999; El Cister: i al principi fou Valldaura. Sta Mª Valldaura, 1150-1169. Cossetània. 2001; Història de Cerdanyola. Dels origens al segle vint. Ed. Montflorit i Ajunt. Cerdanyola, 2005; Sant Martí de Cerdanyola. Centenari de l’església nova (1906-2006), amb “Sant Martí de Cerdanyola. D’església romànica a parròquia urbana”. Ed. Casals. Barcelona, 2006; Can Fatjó dels Xiprers. Edic. Forum-Grama. Cerdanyola, 2012; i La Guerra de Successió al Vallès meridional. Els casos de Cerdanyola, Montcada, Ripollet i Sant Cugat (1700-1716). Cerdanyola, 2014..
- La crisi de l'antic règim: ruptures i continuïtats. Sant Cugat del Vallès 1814-1855. Jordi Casas, Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat.
Es tracta de mostrar a partir de tres exemples locals com es va esquerdar l’estructura de l’Antic Règim durant la primera meitat del segle XIX. En primer lloc, veurem com el monestir benedictí de la vila deixà d’exercir com a senyor jurisdicional de la mateixa i com això va influir en algunes qüestions locals, a la vegada que analitzarem la seva decadència econòmica durant el primer terç de segle. Seguidament, analitzarem el desmantellament del forn de puja, monopoli senyorial que es venia exercint des del segle XIV i que no va superar les mesures de les Corts de Cadis. Per acabar, parlarem dels canvis en la hisenda municipal, canvis produïts per les mateixes raons que els dos anteriors, el liberalisme no podia consentir la continuïtat de cap activitat o situació que fos un destorb a la iniciativa privada. Aquests canvis van obrir les portes a la configuració de la societat burgesa durant el segle XIX.
Jordi Casas
Doctor en història per la Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives (1994). Membre del Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès i del consell redactor de la revista Gausac. Ha centrat la seva recerca en el segle XIX i, en concret, en la hisenda municipal. Ha publicat articles sobre el tema a la revista Gausac i presentat algunes ponències i comunicacions en congressos d’àmbit català i espanyol (III Congrés Internacional d’Història de Catalunya de L’Avenç, IX Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, seminari sobre frau fiscal de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo,...). Ha publicat el llibre “Els barris dels nous catalans” (Grup d’Estudis Locals, 2012) i el llibre col·lectiu “Història de Sant Cugat” (2006). Té en curs de publicació una història de la hisenda municipal catalana.
28 d'octubre
- La industrialització de Sabadell, 1780-1913: una visió a llarg termini. Josep Maria Benaul, Fundació Bosch i Cardellach.
- Sentmenat, de la vinya a la indústria tèxtil: el vapor de 1873. Lluís Solà Martí, Grup d'Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat.
El resum de la meva exposició es basa en un estudi de l'evolucio de l'agricultura i dels inicis de la indústria a Sentmenat entre el 1843 i el 1900. Ens centrarem també en explicar la història de la primera fàbrica en tenir telers moguts per màquina de vapor a Sentmenat, el 1873, l'empresa Soler Hermanos, S.A., i les seves vicisituts i evolució al llarg de la seva existència. (1853-1893).
4 de novembre
- El tèxtil i la pell, pilars de la industrialització de Mollet a mitjan segle XX. Jordi Bertran, Centre d'Estudis Molletans.
La primera referència industrial de Mollet la trobem al diccionari geogràfic de Pascual Madoz (1845-50), on parla de l’existència d’una fàbrica de teixits de cotó. Tot i així, Mollet continuarà sent un municipi eminentment agrícola durant tot el XIX. El conreu principal són els cereals però, a partir de la segona meitat del segle XIX, s’aposta per una major especialització: cànem i patates, de reconeguda anomenada; i vinya, aprofitant l’oportunitat de l’arribada de la fil·loxera a França.
Durant la segona meitat del segle XIX, s’instal·len a Mollet la fàbrica de cotó de Francesc Mateo (1861-1877) i el Cotó (1871-1963), la primera fàbrica a Mollet que incorpora el vapor com a font d’energia. En el tombant de segle, Mollet es converteix en un important pol d’atracció d’empreses forànies: la serradora –que esdevindrà farinera– dels germans Moretó (1891), la Pelleria (1897-2007) i la sedera Can Fàbregas (1900-2001).
El 1913 es funda una segona sedera, que consolida el tret diferencial seder de Mollet respecte a la resta del Vallès, amb un clar predomini de la industria cotonera. És Can Mulà (1913-1971), una iniciativa 100% molletana, impulsada per un dels personatges més influents del Mollet de l’època: Frederic Ros.
Jordi Bertran
Durant la segona meitat del segle XIX, s’instal·len a Mollet la fàbrica de cotó de Francesc Mateo (1861-1877) i el Cotó (1871-1963), la primera fàbrica a Mollet que incorpora el vapor com a font d’energia. En el tombant de segle, Mollet es converteix en un important pol d’atracció d’empreses forànies: la serradora –que esdevindrà farinera– dels germans Moretó (1891), la Pelleria (1897-2007) i la sedera Can Fàbregas (1900-2001).
El 1913 es funda una segona sedera, que consolida el tret diferencial seder de Mollet respecte a la resta del Vallès, amb un clar predomini de la industria cotonera. És Can Mulà (1913-1971), una iniciativa 100% molletana, impulsada per un dels personatges més influents del Mollet de l’època: Frederic Ros.
Jordi Bertran
Jordi Bertran i Duarte és naturalista de devoció, geòleg de formació i ambientòleg de professió. En el món ambiental ha treballat en tots els vectors ambientals, tan a l’empresa privada com a l’administració pública. La passió per la divulgació del medi l’ha dut a pronunciar incomptables xerrades, a participar en multitud de sortides guiades i organitzar exposicions i jornades. És autor de nombroses publicacions sobre Mollet, el Vallès i Catalunya. Actualment treballa de tècnic d’Estudis i Recerca a l’Ajuntament de Mollet del Vallès.
- El procés d'industrialització a Granollers. Jordi Planas, Centre d'Estudis de Granollers.
El Vallès Oriental és avui una de les comarques més industrialitzades de Catalunya; però és fruit d’una evolució molt recent. En els anys 1930, quan es definiren els àmbits comarcals, era encara una comarca predominantment agrícola, ben diferent del Vallès Occidental, essencialment industrial. Granollers no era una localitat amb una llarga tradició manufacturera. Des d’antic, amb el seu mercat setmanal, havia desenvolupat una funció de centre comercial, proveïdor de béns elaborats per a la rodalia. Però la seva localització estratègica en les vies de comunicació modernes va afavorir el desenvolupament de la indústria moderna, basat durant molt de temps en la producció cotonera, de la qual avui ja no queda pràcticament cap rastre.
Jordi Planas
Jordi Planas
Professor d’Història Econòmica per la Universitat de Barcelona i membre del Centre d’Estudis ‘Antoni de Capmany’ d’Economia i Història Econòmica, i del Centre d’Estudis de Granollers. És director de Ponències. Revista del Centre d’Estudis de Granollers. Ha publicat: Un capitalisme impossible? La gestió de la gran propietat agrària a la Catalunya contemporània (amb Ramon Garrabou i Enric Saguer, 2001), Els propietaris i l’associacionisme agrari a Catalunya, 1890-1936 (2006), Viticultura i cooperativisme. La comarca d’Igualada, 1890-1939 (2013) i Vinyes, vins i cooperativisme vitivinícola a Catalunya (amb Josep Colomé i Francesc Valls, 2015), entre altres.
11 de novembre
- La industrialització tardana: la transformació de Santa Perpetua Mogoda segle XX. Ernest Vilàs, Cercle de Recerques i Estudis Mogoda.
Sta. Perpètua ha estat una economia agrícola fins ben entrat el s. XX, amb una presència industrial tradicional, sí, però feble. Va ser a partir de la dècada del 1960 que es produeix un esclat de creixement industrial i el seu conseqüent creixement de població, expansió urbanística i modificació dels hàbits socials que constituiran la Sta. Perpètua actual. Abans d'aquesta data del segle XX, Santa Perpètua de Mogoda havia estat una societat agrícola caracteritzada per tenir la propietat de la terra en mans d'uns pocs hisendats forans, dels quals destacava el Marquès de Comillas, Antonio López i els seus descendents. Fins a tal punt era així que Esteve Canyameres, autor d'un minuciós estudi sobre l'evolució de la propietat a Santa Perpetua de Mogoda, ha parlat del municipi com d'un poble sense terres. El poder econòmic d'aquests propietaris forans es traduïa en poder polític i control social del qual els perpetuencs van ser alliberats gràcies al procés d'industrialització. Aquests hisendats van vendre les seves terres per a construir polígons industrials i habitatges per a la nova població i, amb els beneficis, van marxar del poble després de segles de treure guanys de les terres agrícoles perpetuenques. La industrialització, en certa mesura, va portar el control del municipi als seus vilatans
Ernest Vilàs
Ernest Vilàs Galindo (1963). Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat Història per la UAB, ha treballat des de la finalització de la seva carrera en l'àmbit de la història de Santa Perpètua de Mogoda. Cofundador del Cercle de Recerques i Estudis Mogoda, és el seu vicepresident i forma part del Consell Assessor del Centre d'Estudis Molletans. Fruit d'aquesta tasca, ha publicat diferents articles a revistes locals com l'Ordit i el Notes, a banda de diferents llibres de divulgació d'història local com Santiga, una joia del patrimoni cultural i natural (2008), Mogoda, un castell amagat(2011) o, en col·laboració amb d'altres investigadors locals, El que sabem de Santa Perpètua Santa Perpètua de Mogoda, 1900-1979 (1999), 2 volums. En paral·lel a col·laborat en diversos espais de divulgació a Ràdio Santa Perpètua, ha dictat conferències sobre la història local al poble i durant el seu pas per la Regidoria de Cultura va encarregar-se de la reforma del museu local i de la coordinació dels treballs de restauració de l'església de Santa Maria l'Antiga, Santiga.
- Sant Cugat: la fi del Celler Cooperatiu i la consolidació del nou model de ciutat. Domènec Miquel, Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès.
Domènec Miquel
Nascut a Sabadell, encara que de família santcugatenca, va estudiar arqueologia i història a la Universitat de Barcelona, on també ha exercit de docent d’història econòmica i, a la UPC, de professor d’història de la ciència i la tècnica. Com arqueòleg ha col·laborat en diverses campanyes d’excavació a Catalunya i el País Valencià.
Dins el món dels museus ha realitzat nombrosos projectes museològics, museogràfics, i comissariat exposicions. Ha estat membre del Consell Assessor de Museus de la Generalitat i coordinador de la Comissió Tècnica de Museus locals. És membre del Consell Internacional de Museus.
Com a historiador ha treballat en els camps de la història econòmica i de la ciència, així com en temes locals, amb més d’una cinquantena d’articles publicats i participat en quasi igual nombre de congressos i altres reunions.
Actualment és membre del Consell de Cultura de Sant Cugat, del Consell Consultiu del Parc de Collserola, director de la revista Gausac i president de la Fundació Sant Cugat.
Nascut a Sabadell, encara que de família santcugatenca, va estudiar arqueologia i història a la Universitat de Barcelona, on també ha exercit de docent d’història econòmica i, a la UPC, de professor d’història de la ciència i la tècnica. Com arqueòleg ha col·laborat en diverses campanyes d’excavació a Catalunya i el País Valencià.
Dins el món dels museus ha realitzat nombrosos projectes museològics, museogràfics, i comissariat exposicions. Ha estat membre del Consell Assessor de Museus de la Generalitat i coordinador de la Comissió Tècnica de Museus locals. És membre del Consell Internacional de Museus.
Com a historiador ha treballat en els camps de la història econòmica i de la ciència, així com en temes locals, amb més d’una cinquantena d’articles publicats i participat en quasi igual nombre de congressos i altres reunions.
Actualment és membre del Consell de Cultura de Sant Cugat, del Consell Consultiu del Parc de Collserola, director de la revista Gausac i president de la Fundació Sant Cugat.
18 de novembre
Eines i recursos per a la història local.
- El Fons d'Història Local de Catalunya. SIBHIL·LA-Servei d'Informació Bibliogràfica i de Documentació d'Història, Llengua, Literatura i Art de Catalunya. UAB.
A càrrec de Maribel Cuadrado. Servei d'Informació Bibliogràfica i de Documentació d'Història, Llengua, Literatura i Art de Catalunya. UAB.
Presentació del Fons d’Història Local de Catalunya (FONSHL), catàleg bibliogràfic d’accés públic i gratuït, amb més de 160.000 referències sobre bibliografia local catalana.
Elaborat des de l’any 1987 pel Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya, actualment està produït pel SIBHIL·LA (Servei d’Informació Bibliogràfica i de Documentació d’Història, Llengua, Literatura i Art de Catalunya), nou servei científico-tècnic de la UAB.
Maribel Cuadrado i Núria Rius, tècniques del servei, faran una exposició general sobre els principals productes de SIBHIL·LA, i específicament, sobre la naturalesa, contingut, accés i consulta del FONSHL.
Tenint en compte el marc de la ponència, es realitzarà també una exposició i valoració sobre el pes i la incidència dels centres d’estudis i centres d’informació del Vallès dins del conjunt de registres de la base de dades.
Elaborat des de l’any 1987 pel Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya, actualment està produït pel SIBHIL·LA (Servei d’Informació Bibliogràfica i de Documentació d’Història, Llengua, Literatura i Art de Catalunya), nou servei científico-tècnic de la UAB.
Maribel Cuadrado i Núria Rius, tècniques del servei, faran una exposició general sobre els principals productes de SIBHIL·LA, i específicament, sobre la naturalesa, contingut, accés i consulta del FONSHL.
Tenint en compte el marc de la ponència, es realitzarà també una exposició i valoració sobre el pes i la incidència dels centres d’estudis i centres d’informació del Vallès dins del conjunt de registres de la base de dades.
- L'Arxiu de la Memòria Personal. Grup Manuscrits del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.
A càrrec de Ignasi Fernández Terricabras, Grup Manuscrits del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.
L’Arxiu de la Memòria Personal és una base de dades sobre la documentació escrita, relativa a escrits personals (dietaris, autobiografies, etc.), de Catalunya i dels altres territoris de parla catalana. Després d’anys de coneixement i treball a partir de fonts diverses i des de diferents àmbits –història, literatura, art o ciència–, se sap que Catalunya té, possiblement després d’Itàlia, una de les cultures europees més riques en aquest tipus de documentació
L’Arxiu de la Memòria Personal és una base de dades sobre la documentació escrita, relativa a escrits personals (dietaris, autobiografies, etc.), de Catalunya i dels altres territoris de parla catalana. Després d’anys de coneixement i treball a partir de fonts diverses i des de diferents àmbits –història, literatura, art o ciència–, se sap que Catalunya té, possiblement després d’Itàlia, una de les cultures europees més riques en aquest tipus de documentació
- Projecte MOLÈCULA, una solució per a la gestió de l'arxiu adreçada a associacions, entitats, organitzacions i administracions. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. UAB.
A càrrec de Remei Perpinyà Morera, Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents.
El projecte MOLÈCULA es un servei de gestió de l'arxiu adreçat especialment a associacions, entitats, organitzacions i administracions que facilita la descripció, la preservació i l'accés als seus fons documentals. És impulsat per l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’empresa Servicio Móvil.
La fortalesa del projecte es basa en diferents factors, però singularment en l'estreta col·laboració entre empresa i universitat d'una banda, i especialment en l'oferta d'una sèrie de serveis que es poden utilitzar de manera integrada o bé de manera seqüencial i acumulativa. En tots els casos preval la idea d'oferir un servei professional, econòmic, estandarditzat i escalable.
La base del servei és l'adaptació i desenvolupament del programa de programari lliure AtoM (Acces to Memory), desenvolupat inicialment pel Consell Internacional d'Arxius i utilitzat en l'actualitat per un nombre rellevant d'arxius de tot el món. L’adaptació que n’ha fet Molècula incorpora : l’estàndard de descripció arxivística de Catalunya (NODAC), la gestió del préstec, la gestió dels usuaris i de les consultes i la gestió dels proveïdors i dels ingressos de documentació.
MOLÈCULA és un servei que s'estructura sobre tres punts bàsics:
• Els serveis informàtics que permeten als responsables dels arxius alliberar-se de les preocupacions associades a la instal·lació i allotjament de programes per a la gestió arxivística en servidors informàtics, del manteniment i actualització d'aquests programes, del control de còpies de seguretat... disposant, a més, d'un servei de suport i consultoria per atendre les necessitats específiques de cada centre d'arxiu.
• Un servei de formació i consultoria tant en relació amb el maneig dels programes informàtics, com amb la formació específica en el camp de la gestió documental i l'arxivística, amb la garantia d'un centre universitari especialitzat com l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• La disponibilitat d'ús del programa AtoM, adaptat a les necessitats de cada centre d'arxiu, al qual s'incorporen desenvolupaments específics per ampliar les seves funcions en relació a la gestió de l'arxiu, més enllà dels aspectes purament arxivístics. En concret, MOLÈCULA ofereix opcions de descripció arxivística adaptades a desenvolupaments específics de les normes ISAD(G) en diferents països i territoris; incorpora un mòdul de gestió de préstecs i desenvoluparà posteriorment mòduls adequats per a la gestió de consultes i d'usuaris.
La fortalesa del projecte es basa en diferents factors, però singularment en l'estreta col·laboració entre empresa i universitat d'una banda, i especialment en l'oferta d'una sèrie de serveis que es poden utilitzar de manera integrada o bé de manera seqüencial i acumulativa. En tots els casos preval la idea d'oferir un servei professional, econòmic, estandarditzat i escalable.
La base del servei és l'adaptació i desenvolupament del programa de programari lliure AtoM (Acces to Memory), desenvolupat inicialment pel Consell Internacional d'Arxius i utilitzat en l'actualitat per un nombre rellevant d'arxius de tot el món. L’adaptació que n’ha fet Molècula incorpora : l’estàndard de descripció arxivística de Catalunya (NODAC), la gestió del préstec, la gestió dels usuaris i de les consultes i la gestió dels proveïdors i dels ingressos de documentació.
MOLÈCULA és un servei que s'estructura sobre tres punts bàsics:
• Els serveis informàtics que permeten als responsables dels arxius alliberar-se de les preocupacions associades a la instal·lació i allotjament de programes per a la gestió arxivística en servidors informàtics, del manteniment i actualització d'aquests programes, del control de còpies de seguretat... disposant, a més, d'un servei de suport i consultoria per atendre les necessitats específiques de cada centre d'arxiu.
• Un servei de formació i consultoria tant en relació amb el maneig dels programes informàtics, com amb la formació específica en el camp de la gestió documental i l'arxivística, amb la garantia d'un centre universitari especialitzat com l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• La disponibilitat d'ús del programa AtoM, adaptat a les necessitats de cada centre d'arxiu, al qual s'incorporen desenvolupaments específics per ampliar les seves funcions en relació a la gestió de l'arxiu, més enllà dels aspectes purament arxivístics. En concret, MOLÈCULA ofereix opcions de descripció arxivística adaptades a desenvolupaments específics de les normes ISAD(G) en diferents països i territoris; incorpora un mòdul de gestió de préstecs i desenvoluparà posteriorment mòduls adequats per a la gestió de consultes i d'usuaris.
Paral·lelament a les sessions del curs s’han previst tres sortides:
- 17 d'octubre, a Castellar del Vallès. De les 10h a les 13.30h.
- 31 d'octubre, a Sabadell. De les 10.30h a les 13h.
- 14 de novembre, a Sant Cugat del Vallès. A les 10.30h.
Inscripcions: Secretaria de la Fundació Bosch i Cardellach de dilluns a dijous, de 16 a 21 h i divendres de 9 a 14h o trucant al tel. 93 725 85 64 o per mail fbc@fbc.cat
El professorat: Xarxa telemàtica educativa de Catalunya
Comissió Organitzadora:
Centre d’Estudis de Granollers.
Centre d’Estudis Històrics de Terrassa.
Centre d'Estudis Molletans.
Cercle de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua.
Fundació Bosch i Cardellach. Sabadell.
Grup d'Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat.
Grup d’Estudis Les Feixes de Cerdanyola.
Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat.
Serveis Territorials al Vallès Occidental del Departament d'Ensenyament de la Generalitat.
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)-CORE en Patrimoni Cultural de la UABCei.
Entitats col·laboradores:
Arxiu d'Història de Castellar del Vallès.
Museu d'Història de Sabadell.
