El proper 28 de novembre Laura Borràs, Comissaria de l'Any Sales, Tísner i Calders, ens oferirà una conferència entorn a aquestes tres figures literàries, dins les activitats commemoratives que s'estan realitzant durant aquest any 2012.
|
Laura Borràs Castanyer
Entre les seves darreres publicacions destaquen:
ELS AUTORS
Joan Salès i Vallès (Barcelona, 1912-1983)
Escriptor, poeta, traductor i editor català.
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 1912-1994)
Escriptor i dibuixant català.
Llicenciada en Filologia Catalana (1993) i doctora cum laude en Filologia Romànica (1997) per la Universitat de Barcelona per la tesi Formes de la follia a l’Edat Mitjana. Estudi comparat de textos literaris i representacions iconogràfiques
Des de fa 19 anys és professora a la Universitat de Barcelona on ensenya Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i també és professora del Màster de Formació del Professorat del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura.
És la Directora Acadèmica del Máster en Literatura en l’era digital de la Universitat de Barcelona i el Grup 62
Ha estat guardonada per la seva trajectòria amb la Distinció de Jove Investigador de la Generalitat de Catalunya (2001-2005) i des del 2000 dirigeix el grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya HERMENEIA, que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals i està format per professors de diverses universitats europees i americanes. És la Directora Acadèmica d’OFELIA (Organització Filològica d’Estudis Literaris i Artístics).
Des de fa 19 anys és professora a la Universitat de Barcelona on ensenya Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i també és professora del Màster de Formació del Professorat del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura.
És la Directora Acadèmica del Máster en Literatura en l’era digital de la Universitat de Barcelona i el Grup 62
Ha estat guardonada per la seva trajectòria amb la Distinció de Jove Investigador de la Generalitat de Catalunya (2001-2005) i des del 2000 dirigeix el grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya HERMENEIA, que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals i està format per professors de diverses universitats europees i americanes. És la Directora Acadèmica d’OFELIA (Organització Filològica d’Estudis Literaris i Artístics).
Entre les seves darreres publicacions destaquen:
- Laura Borràs (ed.), Under construction: Literatures digitals i aproximacions teòriques, UIB, (en premsa).
- Laura Borràs, Per què llegir els clàssics avui, Ara Llibres (2011).
- Laura Borràs i Raffaele Pinto (eds.), Las metamofosis del deseo. Seminario UB de Psicoanálisis, Literatura y Cine (I), Sehen, 2011.
ELS AUTORS
Joan Salès i Vallès (Barcelona, 1912-1983)
Escriptor, poeta, traductor i editor català.
Després de llicenciar-se en dret ingressa a l'Escola Popular de Guerra de la Generalitat, des d'on va ser destinat al front de Madrid i al d'Aragó. L'exili el va dur a França el 1939 i, el 1942, a Mèxic, on va aprendre l'ofici de linotipista i on va fundar els Quaderns de l'Exili amb Raimon Galí, Josep Maria Ametlla i Ferran de Pol. A Mèxic va desenvolupar una rica tasca editorial, que va continuar després de tornar a Catalunya, el 1948.
El 1959 va fundar amb Xavier Benguerel el Club Editor, una editorial que va treure a la llum textos fonamentals de les lletres catalanes, entre els quals hi havia una de les seves obres més conegudes, Incerta glòria, l'edició definitiva de la qual va aparèixer el 1971.
El 1959 va fundar amb Xavier Benguerel el Club Editor, una editorial que va treure a la llum textos fonamentals de les lletres catalanes, entre els quals hi havia una de les seves obres més conegudes, Incerta glòria, l'edició definitiva de la qual va aparèixer el 1971.
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 1912-1994)
Escriptor i dibuixant català.
Va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts. La Guerra Civil començà el mateix any en què publicava el seu primer recull de contes, El primer arlequí, i es donava a conèixer des de les pàgines de L'Esquella de la Torratxa, que va dirigir amb Avel·lí Artís Gener.
Militant del PSUC, es va exiliar a França i, posteriorment, a Mèxic, on va viure fins al 1962 i on va fundar la revista Lletres, a més de col·laborar en diverses publicacions. A Catalunya, va continuar amb tasques editorials i periodístiques i va publicar una obra que el va fer mereixedor del premi Sant Jordi el 1963: L'ombra de l'atzavara.
El reconeixement li va arribar a partir del 1979 amb l'obra teatral Antaviana, de Dagoll Dagom, basada en els seus textos.
El 1986 va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i el 1992 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Un any més tard se li va concedir el Premi Nacional de Periodisme.
Avel·lí Artís i Gener (Barcelona, 1912-2000)
Periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector català.
Es va formar en belles arts i va arribar a treballar en un taller dedicat a fer escenografies. El nom de ploma amb què se'l va conèixer, Tísner, era de fet un pseudònim que va utilitzar per signar les seves il·lustracions i caricatures en un seguit de publicacions com El Be Negre, L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia.
Exiliat a Mèxic Tísner es va mantenir en actiu dirigint publicacions catalanes de l'exili i col·laborant-hi. Va ser en aquesta època quan va publicar 556 Brigada Mixta, editada el 1945.
En tornar al nostre país, va continuar publicant novel·les i dibuixant per a mitjans de comunicació. Tísner va fer també traduccions al català d'obres de Borges, García Márquez i Truman Capote, entre altres, i va signar durant anys uns mots encreuats que es publicaven a la premsa i que van tenir una gran popularitat.
Més informació
Any Sales Calders Tísner
Quadern d'Arxiu 110: Joan Sales i Vallès: literatura i política, de Montserrat Casals; Joan Oliver, traductor de contraband i retraductor de circumstàncies, de Montserrat Bacardí. El trobareu a la venda a la Fundació a un preu de 12€.
Militant del PSUC, es va exiliar a França i, posteriorment, a Mèxic, on va viure fins al 1962 i on va fundar la revista Lletres, a més de col·laborar en diverses publicacions. A Catalunya, va continuar amb tasques editorials i periodístiques i va publicar una obra que el va fer mereixedor del premi Sant Jordi el 1963: L'ombra de l'atzavara.
El reconeixement li va arribar a partir del 1979 amb l'obra teatral Antaviana, de Dagoll Dagom, basada en els seus textos.
El 1986 va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i el 1992 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Un any més tard se li va concedir el Premi Nacional de Periodisme.
Avel·lí Artís i Gener (Barcelona, 1912-2000)
Periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector català.
Es va formar en belles arts i va arribar a treballar en un taller dedicat a fer escenografies. El nom de ploma amb què se'l va conèixer, Tísner, era de fet un pseudònim que va utilitzar per signar les seves il·lustracions i caricatures en un seguit de publicacions com El Be Negre, L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia.
Exiliat a Mèxic Tísner es va mantenir en actiu dirigint publicacions catalanes de l'exili i col·laborant-hi. Va ser en aquesta època quan va publicar 556 Brigada Mixta, editada el 1945.
En tornar al nostre país, va continuar publicant novel·les i dibuixant per a mitjans de comunicació. Tísner va fer també traduccions al català d'obres de Borges, García Márquez i Truman Capote, entre altres, i va signar durant anys uns mots encreuats que es publicaven a la premsa i que van tenir una gran popularitat.
Més informació
Any Sales Calders Tísner
Quadern d'Arxiu 110: Joan Sales i Vallès: literatura i política, de Montserrat Casals; Joan Oliver, traductor de contraband i retraductor de circumstàncies, de Montserrat Bacardí. El trobareu a la venda a la Fundació a un preu de 12€.
Podeu llegir la primera pàgina d'ambdues parts si cliqueu a sobre la imatge.
