Cafès científics a Sabadell 2017

L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), l'Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura (ADENC), l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, la Fundació Bosch i Cardellach, la Corporació Sanitària Parc Taulí, La Ruda amics de Can Deu per a l’agricultura ecològica,la Unió Excursionista de Sabadell (UES)  i  a més a més aquest any amb la incorporació de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques inicien de nou aquest mes de febrer la cinquena edició del programa de Cafès Científics a Sabadell. L’èxit de les edicions anteriors i la voluntat de consolidar aquest cicle a la ciutat ha dut les entitats organitzadores a repetir la iniciativa un any més. 
 
L’objectiu dels Cafès Científics és oferir als ciutadans i ciutadanes la possibilitat de parlar en un ambient distès i intercanviar opinions sobre temes científics amb un expert de referència. Enguany l'espai escollit per a aquesta conversa entre ciència i societat serà el bar del local de la Unió Excursionista del carrer de la Salut. Ens traslladem al centre i una de les entitats organitzadores obre el seu bar per a aquestes trobades científiques. Amb un cafè, una copa de vi o qualsevol altra beguda a la mà, l’esperit d’aquesta iniciativa és el d’afavorir el debat científic en el marc dels reptes de la societat actual i dels interessos individuals dels assistents. Entreteniment i rigor, debat i conversa: la ciència en clau sabadellenca.
 
De febrer a novembre, un dimarts al mes, a les 7 de la tarda, cadascuna de les entitats organitzadores que fan recerca en ciència, o que tenen com un dels seus objectius afavorir el coneixement de la ciència i dels seus resultats, iniciarà una conversa al voltant d'un tema d’actualitat. La persona convidada exposarà breument el tema i plantejarà als assistents dubtes, preguntes i polèmiques, perquè tothom en pugui aprendre, reflexionar i debatre.


PROGRAMA "Cafès científics. Sabadell, 2017"
 
Les sessions dels Cafès Científics se celebren un dimarts al mes, a les 7 de la tarda, al Bar de la Unió Excursionista de Sabadell (c/ De la Salut 14-16 Sabadell). Les xerrades són gratuïtes.

El Cesc ens parlarà dels macroinvertebrats, el petits animals (larves de mosquit, mosca, libèl·lula, etc) que viuen al riu, i que sovint ens passen desapercebuts, però que ens donen molta informació tant del present (qualitat ecològica del bosc de ribera, qualitat de l’aigua) com del passat (història de la vida al nostre planeta).
 

La història de la vida a la Terra ha sofert grans daltabaixos des que les primeres formes de vida van aparèixer fa 3.800 milions d'anys al planeta. Fins a cinc esdeveniments catastròfics han provocat extincions que han acabat amb moltes de les espècies que hi havia en un moment donat. Tot i que popularment és molt més coneguda l’extinció de finals del Mesozoic que va acabar amb el regnat dels dinosaures, la més devastadora va ser la gran extinció de finals del Permià que va acabar amb el 90% de formes de vida del medi marí. De fet, aquest esdeveniment sovint és conegut com a “la mare de totes les extincions” i també va modificar dràsticament les faunes de vertebrats terrestres.
En el Cafè Científic que conduirà el paleontòleg Marc Furió el pròxim 21 de març, a les 19 h, al Bar de la Unió Excursionista de Sabadell (carrer de la Salut, 14) veurem quan i per què es vàren produir aquestes extincions i com succeeixen aquests grans canvis que tenen efectes a escala planetària. També analitzarem si ens trobem immersos ja en la sisena gran extinció massiva i com l’espècie humana n’és el principal desencadenant.

Marc Furió és investigador del grup de Faunes del Neogen i Quaternari de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). És especialista en insectívors fòssils i ha publicat nombrosos articles de recerca en les principals revistes científiques especialitzades. Com a divulgador, ha realitzat conferències sobre paleontologia i evolució i ha col·laborat en llibres i col·leccions de fascicles dirigits al públic en general.
 

Ens parlarà dels organismes modificats genèticament, la seva presència en els aliments i els seu efectes.
 

La transhumància directa, del pla a la muntanya, tingué una gran importància en el passat, quan l’agricultura no era intensiva. Era el temps en què moltons i ovelles fornien una llana de qualitat prou bona per a la draperia del temps, i la carn dels ramats locals abastava gairebé les necessitats del consum. Aquest cabal era un veritable cabal." (Pau Vila 1928). Actualment la transhumància és un bé patrimonial en perill, però també representa una oportunitat per entendre millor la interrelació entre la cultura agrària i el medi, la seva perfecta adequació als cicles de la natura. I la necessitat que tenim de preservar i potenciar aquest patrimoni.
 

Com reconèixer els signes d'alerta de l'infart, quins són els principals factors de risc, quin és el tractament més habitual a Catalunya, què cal tenir en compte després d'haver superat un infart.

 

En aquesta xerrada es descriuran els principals elements i dispositius electrònics dels telèfons mòbils que ens permeten conèixer i interaccionar amb el món que ens envolta.  Es veuran des de dispositius simples que ens pemeten conèixer paràmetres físics directes de l'ambient (temperatura, pressió, humitat, qualitat ambiental...) fins a  dispositius electrònics que ens permetran augmentar els sentits  propis de les persones (vista, oïda, olfacte, tacte, gust).   S'explicaran les tendències i reptes tecnològics actuals per aconseguir mòbils més intel.ligents i eficients energèticament.  
 

Grans i petits, fets de gel o de roca, movent-se en solitari o en estols de seixanta, els satèl·lits naturals són els companys de viatge dels planetes en el seu moviment pel sistema solar. Descobrirem com es van formar, com van arribar a la seva posició i en què es diferencien els uns dels altres.