L’origen geològic del Massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

El Massís de Sant Llorenç del Munt i L’Obac forma part dels relleus de la Serralada Pre-litoral entre les depressions Central i del Vallès. L’origen d’aquest massís es el fruit d’uns 60 milions d’anys d’evolució geològica on els canvis en el moviment de falles, com ara la del Vallès-Penedès, han fet que es formin relleus i conques sedimentàries canviants en el temps. L'evolució geològica de la zona es pot resumir en 3 episodis principals:
 

1. (Eocè-Oligocè inferior) Desenvolupament inicial de la conca de l’Ebre a peus de la Proto-Cadena Costera Catalana (i els Pirineus) on es van dipositar sediments al·luvials i marins formant-se les roques de Sant Llorenç del Mut i L’Obac;
 

2. (Oligocè terminal-Miocè) Inversió dels relleus anteriors degut a un canvi en el moviment de la falla del Vallès-Penedès associat a l’obertura de la Mediterrània occidental, produint un aixecament de la conca de l’Ebre i l’erosió dels materials dipositats amb anterioritat;
 

3. (Pliocè – actual) Desenvolupament de la xarxa de drenatge directa cap a la Mediterrània mitjançant les valls del Llobregat i Besòs, que var accelerar els processos d’erosió diferencial.

 

Miquel López Blanco (Barcelona, 1965). És professor Titular d’Estratigrafia (des de 2003) al Departament de Dinàmica de la Terra i de L’Oceà de La Universitat de Barcelona. També és membre del Grup de Recerca Consolidat de Geodinàmica i Anàlisi de Conques i de l’Institut de Recerca Geomodels. La seva investigació es centra en la Estratigrafia Seqüencial, Anàlisi estratigràfica i sedimentològica d’antics sistemes deltaics, Anàlisi de conques, Relacions tectònica-sedimentació, Crono- i ciclostratigrafia, i Caracterització i modelatge 3D i 4D d’anàlegs de reservoris  entre d’altres. Aquesta investigació s’ha desenvolupat principalment en sediments paleògens de les conques de l’Ebre i Sud-Pirinenca i, ocasionalment, en el terciari de la conca del Duero, el Cretaci del Western Interior Seaway (EUA), la conca de San Jorge (Argentina), el neogen de la Conca del Vallès-Penedès i delta del Besòs. Ha publicat un total de 32 treballs en revistes científiques, els quals han estat citats a prop de 300 vegades. Té 6 publicacions com capítols de llibre, 2 Panells i 7 mapes geològics. Ha participat en unes 90 contribucions en congressos i wokshops nacionals i internacionals.
El seu coneixement del massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ve de lluny.
Durant la llicenciatura (1983-1988) ja va fer tres treballs de curs sobre sedimentologia, estratigrafia i geologia estructural de la zona. L’estratigrafia i sedimentologia de Sant Llorenç del Munt i L’Obac va ser l’objecte de les seves tesis de llicenciatura (1991) i doctoral (1996). Posteriorment, ha dirigit una tesi doctoral i publicat prop de total de 20 articles científics a revistes nacionals i internacionals sobre la zona (incidint tant en la estratigrafia i sedimentologia com en la geologia estructural, relacions tectònica-sedimentació, cronostratigrafia, paleontologia...), 4 mapes geològics per l’ICGC, a més d’infinitat de contribucions en congressos i cursos de camp per congressos, companyes petrolieres i d’altres entitats científiques.