Després de trescar per les quatre valls pirinenques, des de Luishon fins a Roda d’Isàvena i mentre estava escrivint el meu anterior llibre Pantocràtor, Seguint les passes de Puig i Cadafalch i la «Missió arqueològica de 1907», vaig veure que un dubte planava tota l’estona sobre aquest projecte: «¿Per què no es feia igual èmfasi a l’hora de posar en vàlua la tasca documental que, sobre el romànic, havia fet el, també arquitecte, Lluís Domènech i Montaner?» L’any 1904 (i també el 1905), amb cinquanta-cinc anys d’edat i acompanyat pel seu fill, Domènech i Montaner recorregué, dos anys abans que els membres de la Missió arqueològica es posessin en marxa, les valls pirinenques dels dos Pallars, l’Aran i la Ribagorça, amb ànim d’estudiar i inventariar l’arquitectura romànica del Pirineu català.
Cent dotze anys més tard, esperonat per aquest dubte i entusiasmat per aquest nou projecte, l’Enric Soler es posà en marxa i caminà, des d’Àger fins a Montgarri, seguint les passes de Domènech i Montaner. I el 2023, aprofitant l’efemèride del centenari de l’arquitecte, publicà el llibre que ara teniu a les vostres mans.
Domènech i Montaner, el romànic de muntanya, Perejaume, les mares de Déu trobades, el Pirineu, vestigis històrics... Un camí de camins! (veure cartell)


Enric Soler i Raspall (Terrassa, 1966) viatja tant com pot i no para quiet. Ha publicat set llibres de literatura de viatges i de muntanya: Escolta, vent...! (1996), Un estiu de guaita (1996), Per la Ruta 40 (1998), Sota el cel de Tushita (2004), Maleïdes muntanyes! (2008), Ki, ki, so sooo! (2012), així com la guia senderista La Ruta del Ter (2009).
L'any 2017 va publicar Pantocràtor, seguint Puig i Cadafalch i la Missió arqueològica de 1907 que d'alguna manera forma un díptic amb el present llibre, ja que l'un surt de l'altre. I si tot va bé. per allò que no hi ha dos sense tres, un tercer projecte (i llibre!) formarà el que ell anomena "el tríptic del romànic català" (que segons com, podria veure's com un retaule de tres plafons).
L'Enric camina i camina, i també escriu. Fa d'editor a Tushita edicions i mira de passar-s'ho bé amb el que fa i que això l'alimenti espiritualment. Sembla que, ara per ara, ho va aconseguint...

Dia: dimarts 27 de febrer
Hora: 19h
Lloc: seu de la Fundació Bosch i Cardellach
Preu: gratuït

 

 

Presentarem la problemàtica dels nois sense papers que recullen ferralla per la ciutat, i que fruit de la seva situació legal tenen molt problemes de treball, residència... i exposarem les activitats de les entitats que els donen suport. L'acte s'inscriu com a continuació dels recents debats sobre entitats socials i pobresa que es duen a terme des de la Fundació Bosch i Cardellach. (veure cartell)

Dia: dilluns 26 de febrer
Hora: 19h
Lloc: seu de la Fundació Bosch i Cardellach
Preu: gratuït
Organitzada juntament amb: SCAI (veure web) i Colors del Món (veure web)

La trajectòria vital d’Aureli Argemí demanava unes memòries que finalment tenim a les mans. Des de la seva etapa com a monjo de Montserrat, on va formar part del grup més inquiet i renovador de l’abadia, va acompanyar a l’exili l’abat Escarré i va ingressar a la comunitat de Cuixà, fins a la creació del CIEMEN, a favor dels drets de tots els pobles marginats, l’impuls de la Crida i la fundació de la Plataforma pel Dret a Decidir, que va convocar les primeres manifestacions independentistes de masses. La seva, ha estat una vida dedicada a la defensa de les llengües i les nacions sense estat, exercint d’home pont imprescindible entre diversos sectors de l’independentisme. (veure cartell)

Aureli Argemí i Roca (Sabadell, 1936) va ser monjo de Montserrat. Llicenciat en teologia a Roma i París, fou secretari de l'abat Aureli M. Escarré durant el seu exili (1965-1968) i va formar part de la comunitat de Cuixà, a la Catalunya Nord. El 1974 fundà el CIEMEN, entitat amb seu a Barcelona en pro de tots els pobles marginats. Promotor de l'Europa de les Nacions i de les Declaracions Universals sobre els drets inalienables, com el d'autodeterminació, en congressos i publicacions, i ha treballat durant dècades per la cooperació internacional. Ha impulsat la Crida a la Solidaritat, la Plataforma pel Dret a Decidir i l'Assamblea Nacional Catalana. 

Jordi Calvet Puig (Sabadell, 1953 - Palamós, 2023) fou un component destacat de la generació d’historiadors sabadellencs nascuts a l’entorn de 1950. Especialitzat en història industrial i de l’empresa, va contribuir a l’ampliació del coneixement de Sabadell i la seva indústria amb diversos llibres, capítols de llibres i articles. Així mateix té també una obra dispersa relacionada amb investigacions sobre la història de l’esport local i diverses publicacions dedicades a l’ensenyament de les ciències socials. (veure cartell)

 

De Feliu Formosa i Joan Casas 

Dirigida per Joaquim Armengol i amb les veus de Joan Casas, Feliu Formosa, Miquel Mallafré, Josep Pedrals i Mont Plans. La representació tindrà lloc al Casal Pere Quart (Rambla, 69) i comptarà amb la presència dels seus autors. (veure cartell)

Feliu Formosa i Joan Casas anomenen aquests diàlegs revolucionaris com un nou tipus de teatre: el teatre de l'estúpid. Pobre Ionesco, la seva "Cantant calba" empal·lidiria de vergonya al costat de la barbuda! Això ho van escriure a mitges en Feliu Formosa i en Joan Casas. Aquests papers han estat trenta anys dormint en un calaix, i en Joaquim Armengol els ha fet un petó als morros i els ha despertat.

Aquesta representació d'una obra que sintonitza amb l'esperit de la Colla de Sabadell vol contribuir, des de la Fundació Bosch i Cardellach, a l'homenatge ciutadà que al llarg de l'any 2024 es vol dedicar a Feliu Formosa.
 

Dia: dijous 8 de febrer
Hora: 19h
Lloc: Casal Pere Quart (Rambla, 69)
Preu: 5€ (gratuït pels membres de la FBC i menors de 30 anys). Les entrades podran adquirir-se a partir de les 18:30h en el mateix Casal Pere Quart. Aforament limitat.
 

Com sabeu, durant aquest any que tot just iniciem, Sabadell esdevé la Capital de la Cultura Catalana. Des de la Fundació Bosch i Cardellach, vam creure interessant tractar un dels temes culturals que figuren i planegen sobre l’agenda de la nostra ciutat: el futur dels museus locals. Per aquest motiu durant el mes de gener vam convidar a persones expertes en el tema per tal de que es pogués tractar des de diferents punts de vista. Per una banda, vam comptar amb l’anàlisi global de Manuel J. Borja-Villel, exdirector del Museo Reina Sofia i actual director del Programa Temporal per l’Assessorament del Sistema Museístic Català, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Per altra, vam poder reunir un seguit de casos pràctics a mode de referències d’èxit a tenir en compte, gràcies a les intervencions de Txema Romero, director del Museu d’Art de Cerdanyola i membre de la Junta de l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya; Clara Forn, tècnica del Museu de Badalona; i d’Helena Minuesa, tècnica de Cultura al Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona. (veure cartell) Podeu visionar les conferències al nostre canal de Youtube (veure vídeo). 

Aquest proper dimecres 7 de febrer vindrà Marta Farrés Falgueras, alcaldessa de Sabadell, a parlar sobre "Bases pel Futur Museu de Sabadell. Història, Tèxtil i Disseny".