Titols i resum a tot arreu

La filatura de carda a Sabadell 1850-1913. Indústria, empresa i empresaris

El proper dimecres 3 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre, tindrà lloc la presentació del treball de Ricardo Medina La filatura de carda a Sabadell 1850-1913. Indústria, empresa i empresaris, beneficiari de la 7a beca Miquel Carreras i presentació de la 8a edició. L'acte tindrà lloc a l'Espai Cultura Fundació Sabadell 1859, carrer d'en Font, 25.





Beca Miquel Carreras
 
L’any 1996, l’Ajuntament de Sabadell, la -llavors- Fundació Caixa de Sabadell i la Fundació Bosch i Cardellach van signar un conveni marc per a promoure la investigació sobre la història local  per mitjà de la convocatòria de caràcter biennal de la beca anomenada “Miquel Carreras”. La beca, doncs, evoca la figura de Miquel Carreras i Costajussà (Sabadell, 5 de febrer de 1905, Térmens de Segre, front de guerra, agost de 1938), advocat, filòsof, historiador, polígraf, filòleg i arxiver. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres (1928), autor d’algunes obres que encara avui són profusament consultades com ara els Elements d’Història de Sabadell,  Línies d’Història ciutadana, La vida íntima de Sabadell, i el darrer i conegut llibre Conceptes i dites de Martí Rialp.
 
La primera edició de la beca va tenir lloc el 1997. Fins a data d’avui s’han dut a terme 7 edicions sobre diverses temàtiques, que han contribuït a enriquir el coneixement de la història de la ciutat. Els treballs que varen obtenir la beca foren:
           
  • Marta Ibáñez, Les festes a Sabadell des de mitjan del segle XIX fins el 1936 (1998-99)
  • Daniel Solà, Apòstates i sectaris. Incidència catòlica a Sabadell (1868- 1909) (1998-99)
  • Martí Marín, Sabadell. Immigració, suburbialització i dictadura 1939- 1960 (2001-2002)
  • Eduard Masjuan, Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1902- 1939) (2003-04) 
  • Lídia Torra, La menestralia a Sabadell (1650-1808) (2005-06)
  • Soledad Bengoechea, Actituds i estratègies dels empresaris sabadellencs durant la segona república (1931-1939). (2007-08) 
  • Ricardo Medina, La filatura de carda a Sabadell 1850-1913. Indústria, empresa i empresaris (2012-13)





Resultats de la investigació
 
La proposta d’aquest projecte, assolida amb escreix,  pretenia aprofundir en el coneixement d’un sector específic de la indústria tèxtil local fins ara molt menys conegut que la fabricació de teixits i la filatura d’estam. El repte era  doncs aportar una visió de conjunt i alhora molt detallada d’aquesta activitat, oferint diferents perspectives que permetessin una millor comprensió tant del sector com de la seva articulació dins de la indústria local.
 
S’ha treballat la vessant tecnològica, els canvis de demanda i d’oferta, l’organització de les empreses, l’organització industrial del sector,  les variables biogràfiques dels empresaris, l’organització del treball, l’encaix del sector dins la indústria tèxtil llanera de la ciutat. S’han fet també estimacions relatives als nivells de producció i d’ocupació. S’ha descrit la distribució interna de les fàbriques, així com la ubicació de les empreses als diferents vapors de la ciutat. També s’ha fet una comparativa amb d’altres centres llaners significats. Finalment, s’ha interpretat el sector com un exemple de districte industrial.
 
Aquesta darrera vessant aporta els resultats més originals de la investigació. A partir de la distinció bàsica entre fabricants integrats verticalment i filadors a mans, és a dir especialitzats en filar la llana propietat de fabricants, i la distinció auxiliar entre empresaris individuals  i societats, s’ha estudiat l’evolució estructural del sector, distingint alhora entre l’estratègia de creació/destrucció d’empreses i la de modificació de la grandària empresarial.
 
Durant els seixanta anys estudiats, l’estructura es va mantenir sorprenentment estable, amb una minoria de fabricants integrats de llarga trajectòria i una majoria de filatures de curta activitat en el sector. A més, les estratègies estudiades van ser adoptades de forma diferenciada: els fabricants modificaven la grandària de les seves seccions de filatura per adaptar-se a la demanda, mentre que les empreses especialitzades en la filatura naixien o morien per la mateixa raó.
 
Aquesta nova informació permet repensar el concepte de districte industrial. El paper vertebrador de la indústria jugat pels fabricants és innegable. L’estabilitat estructural dins d’un període tant llarg de temps, marcat a més per profunds canvis de demanda, va ser el resultat de les diferents funcions assumides per cada tipus d’empresa: les filatures eren les primeres en absorbir els canvis de demanda, en una estructura de mercat jerarquitzada que distribuïa de forma asimètrica el risc del negoci.
 
Per tant, resulta més adequat caracteritzar el sector de la filatura de llana de carda a Sabadell com el d’un clúster empresarial jerarquitzat, seguint a Porter, amb un petit nucli d’empreses líders, els fabricants integrats verticalment. La investigació aporta doncs un cas d’estudi d’un tipus d’organització industrial poc conegut en detall, però molt interessant perquè combina la competència pròpia dels mercats amb la jerarquia tradicionalment limitada a l’àmbit de l’organització empresarial.

 
 
 

Comparteix

Activitats previstes